Arxiu d'etiquetes: esportistes

Tresserras i Dou, Montserrat

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 29 setembre 1930 – 26 novembre 2018)

Nedadora. Gran especialista en distàncies llargues. Ha fet nombroses travessies, com la de l’estret de Gibraltar (1957), el canal de la Mànega en tots dos sentits (1958 i 1961), diversos llacs anglesos, etc.

Ha estat la primera dona a fer la travessia Menorca–Mallorca (1969), la de Lough Neagh (Ulster, 1969), llac de Zuric (1970) i l’estuari del Shanon (Irlanda, 1970). Té rècords absoluts de les travessies Santa Fe-Coronda –amateur– (Argentina, 1962: 8 h 20′) i Santa Fe-Rosario (1963: 27 h 45′) i fou la primera persona a fer la de Concordia-Colón (entre l’Argentina i l’Uruguai, 1963: 25 h 20′).

El 1965 intentà la travessia cap de la Nau-Eivissa, que hagué d’abandonar pels forts corrents quan ja arribava, després de 55 hores.

Té nombrosos premis i fou membre honorari de clubs i entitats de Catalunya i de tot l’estat espanyol, d’Argentina, Gran Bretanya, Irlanda i els EUA.

Torres i Garcia, Antoni

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 29 juny 1943 – Barcelona, 24 febrer 2003)

Futbolista. Jugà amb el Balaguer el 1958 i el 1959, el 1960 entrà en el Futbol Club Barcelona com a juvenil primer i com a afeccionat després. Cedit al Comtal (1962-63) i a l’Hèrcules d’Alacant (1963-65), tornà a Barcelona definitivament el 1965, on jugà en les posicions de mig volant dret, lateral dret, defensa central i defensa lliure.

Guanyà la copa de fires el 1966, la Copa d’Espanya el 1968 i el 1971, la lliga el 1974 i fou cinc vegades internacional.

Després de deixar l’esport actiu el 1976, passà a integrar-se en els serveis tècnics del Barcelona.

Sunyol i Garriga, Josep

3 Respostes

(Barcelona, 21 juliol 1898 – serra de Guadarrama, Castella, 6 agost 1936)

Polític, industrial i dirigent esportiu. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona (1920), i es posà al capdavant del negoci familiar, que amplià.

De la mà d’Antoni Rovira i Virgili, el 1927 començà a col·laborar en el diari “La Nau”, vinculat al qual, el 1929, impulsà “La Nau dels esports”: setmanari esportiu català, on també col·laborà.

Políticament es vinculà inicialment a Acció Catalana i el trencament amb Rovira i Virgili a propòsit de l’escissió que hi tingué lloc, el portà a convertir el setmanari en “La Rambla” (1930). El 1931 fou elegit com a independent dins la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya diputat a corts constituents, on defensà l’Estatut de Catalunya. Afiliat a ERC (1932), tornà ser elegit diputat a les corts el 1933 i el 1936.

Fou directiu (1928) i president (juliol 1935) del Futbol Club Barcelona, així com també president de la Federació Catalana de Futbol (1929-30) i del RACC (1930).

Anant cap a Madrid amb cotxe, no s’adonà que entrava en zona franquista, on un escamot de soldats l’afusellà, amb els seus dos acompanyants, sense cap judici previ.

Convertit en un símbol del catalanisme i de l’antifranquisme, la seva figura ha estat recuperada i objecte d’homenatges després de la dictadura.

Fou el pare de Josep Ildefons Suñol i Soler.

Solsona i Puig, Daniel

Deixa un comentari

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 18 gener 1952 – )

Futbolista. Popularment anomenat el noi de Cornellà, el migcampista es formà a les categories inferiors del RCD Espanyol, club amb el que va debutar a primera divisió amb 17 anys i va jugar-hi del 1970 al 1978.

La temporada 1978/79 el FC Barcelona va oferir el doble de l’oferta que havia fet el València CF, però la directiva de l’Espanyol va preferir perdre diners que veure la seva estrella al Barcelona. Va ser traspassat al València CF, equip amb el que va conquerir una Copa del Rei i una Recopa d’Europa, entre d’altres títols.

L’any 1983 va fitxar per l’equip cors del Bàstia i, tornant a Catalunya, va jugar amb la UE Sant Andreu, retirant-se als 38 anys (1990), exercint càrrecs tècnics al futbol base del RCD Espanyol i col·laboracions en diferents mitjans de comunicació.

Va jugar amb les seleccions catalana i espanyola.

Solozàbal i Igartua, Ignasi

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 gener 1958 – )

Jugador de basquetbol, més conegut per Nacho Solozábal. L’any 1977 ingressà al Futbol Club Barcelona, on es mantingué fins el 1992, quan es retirà. Des del 1980 fou el base titular del primer equip blaugrana i aconseguí sis vegades el títol de campió de Lliga; deu vegades la Copa del Rei; dues, la Recopa; una, la Copa Korac i una, el campionat del món de clubs.

Fou 142 vegades internacional amb la selecció espanyola. El 1980, en els Jocs Olímpics de Moscou fou quart classificat i en els de Los Angeles (1984) fou medalla d’argent amb l’equip espanyol.

Jugador carismàtic, pels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 fou l’esportista triat per a rebre la flama olímpica al port de Barcelona i efectuar el primer relleu per la ciutat.

Samitier i Vilalta, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 2 febrer 1902 – 3 maig 1972)

Futbolista. Debutà a l’Internacional i passà al F.C. Barcelona a disset anys, on esdevingué figura mítica -“el rei del futbol”- i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans. Acabà la seva carrera activa al Real Madrid (1932-33), i al Niça durant la Guerra Civil.

Jugà de mig i de davanter; era un gran golejador -féu més de sis-cents gols-, i es caracteritzà per una gran intel·ligència en el joc, combinada amb una gran habilitat. El seu joc alt, amb salts inversemblants, li valgué el renom d’home llagosta. Membre de l’equip internacional espanyol des de la seva formació per als jocs olímpics d’Anvers (1920), hi jugà vint-i-un partits fins el 1931.

Entrenà l’Atlético de Madrid (1935-36) i el Barça (1944), del qual fou, fins a la mort, secretari tècnic -amb una breu temporada al Madrid (1962)-, i sobresortí per la seva intuïció en el fitxatge de jugadors (Kubala, Di Stefano, etc).

Tingué, paral·lelament, una dimensió d’”home de món” i fou gran amic de figures com Carlos Gardel i Maurice Chevalier.

Samaranch i Torelló, Joan Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 juliol 1920 – 21 abril 2010)

Industrial, esportista i polític. Seleccionador espanyol d’hoquei sobre patins, fou designat el 1954 delegat espanyol d’Esports i president del Comitè Olímpic Espanyol (1967-70).

President de la Diputació de Barcelona (1973-77), fou nomenat ambaixador a Moscou (1977-80). Membre (des del 1966) i vicepresident (1974-78) del Comitè Olímpic Internacional, el 1980 fou elegit president de l’entitat, càrrec en el qual ha estat reelegit els anys 1989, 1993 i 1997; durant el seu mandat, la ciutat de Barcelona fou escollida seu dels Jocs Olímpics del 1992.

President de la Caixa de Pensions (1988-90), el 1990 va ser nomenat president de la nova “La Caixa”, càrrec que ocupà fins al 1999.

Rifé i Climent, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 febrer 1942 – )

Futbolista. Va començar jugant al CE Júpiter i després al CD Comtal, fins que el 1964 va debutar al primer equip del FC Barcelona, on jugà fins al 1976 i on va aconseguir un total de sis títols.

Fou un dels protagonistes involuntaris d’un dels successos més polèmics de la història del club. La temporada 1969-1970, en el partit de tornada de la semifinal de la Copa que enfrontava el FC Barcelona i el Reial Madrid al Camp Nou, Rifé va fer una falta al madridista Velázquez un metre i mig fora de l’àrea, però l’àrbitre Guruceta, va xiular un penal que, fet i fet, va deixar eliminat al FC Barcelona. Es va produir un escàndol pel que es va considerar un tracte de favoritisme al Reial Madrid, i l’àrbitre Guruceta va ser recusat pel FC Barcelona. Va ésser cuatre vegades internacional.

El 1978-79 va ser l’entrenador del primer equip del FC Barcelona. El 1984 creà amb altres jugadors la prestigiosa Escola TARR de futbol base.

Pujante i Conesa, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 maig 1956 – )

Esportista, metge, escriptor i diplomàtic. Ha estat vinculat a l’Institut Català de la Salut com a secretari general i com a director de Cooperació Sanitària Internacional d’aquest organisme i com a directiu de l’hospital de la Vall d’Hebron.

Condecorat amb l’Orde Olímpic del Comitè Olímpic Internacional, ha practicat diversos esports, però sobretot a destacat en l’alpinisme: ha assolit l’Everest i els cims dels cinc continents i de les dues zones polars. Ha escrit nombrosos llibres i articles en diaris i revistes sobre aquestes experiències.

Membre de The Explorers Club de Nova York, de la Royal Geographic Society de Londres, de la Sociedad Geográfica Española (de la qual també fou fundador) i d’altres associacions d’exploració i aventura.

Com a diplomàtic, fou des del 1997 diputat del Parlament Internacional, en qualitat d’ambaixador per a l’Orient Mitjà.

Olimpíada Popular

2 Respostes

(Barcelona, juliol 1936)

Competició atlètica que hom pretengué de celebrar com a protesta contra els jocs olímpics de Berlín del mateix any, utilitzada propagandísticament per Hitler.

Funcionaren dos comitès esportius, organitzats el maig de 1936, a Madrid i Barcelona; aquest fou presidit per Josep Antoni Trabal i en foren secretaris Jaume Miravitlles i Pere Aznar.

A més del caràcter antifeixista de la manifestació, hom pretenia de portar a terme una popularització de l’esport, allunyant-lo de la simple competitivitat medallística. Lluís Companys en fou nomenat president d’honor i en el seu finançament intervingueren, juntament amb la Generalitat de Catalunya, el govern de Madrid i el de París.

S’hi inscriviren com a participants atletes de França, EUA, Algèria, Anglaterra, Bèlgica, Canadà, Suïssa, Marroc, Grècia, Suècia, Noruega, etc, amb un total d’uns 5.000 (a més d’unes 3.000 més que havien de participar en diferents manifestacions folklòriques). Hom féu un gran esforç propagandístic (segells preolimpíada, himne -escrit per Josep M. de Sagarra-, etc).

Programada per als dies del 19 al 26 de juliol, hagué d’ésser suspesa arran de l’aixecament militar del dia 19. Uns 200 atletes s’incorporaren a la lluita el mateix dia 19, però el gros dels participants s’acomiadà el 23 de juliol.

La partida de Mallorca el dia 18 d’un vaixell amb els participants mallorquins, permeté a molts frontpopulistes illencs de no quedar sota el domini militar imperant a l’illa.