(Pineda de Mar, Maresme, 21 abril 1940 – )
Jugador de basquetbol. Ha jugat amb el UDB Pineda, el FC Barcelona, el CB Aismalíbar i el CB Joventut de Badalona.
Fou 222 vegades internacional i 3 a la selecció europea. El 1969 guanyà el premi Fair-Play atorgat per la UNESCO.
Es retirà el 1974.
(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1959 – 1979)
Motocicleta esportiva. Fabricada per Cemoto SA, dissenyada per l’enginyer Francesc X. Bultó.
El model Sherpa T 1965, tot terreny guanyà el campionat mundial del 1970. Altres models foren Matador, Alpina, Pursang i Metralla.
L’empresa suspengué pagaments el 1979.
(Barcelona, 16 gener 1971 – )
Tennista. Format amb el seu pare i ex-tennista Lluís Bruguera.
Va guanyar el campionat d’Espanya (1990) i el torneig de Montecarlo (1991 i 1993), així com el seu primer torneig ATP a Estoril (1991), però la seva gran fita arribà en guanyar el Roland Garros de 1993 i 1994.
Ha estat membre de l’equip espanyol de Copa Davis.
(Barcelona, 22 febrer 1931 – Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 17 desembre 2004)
Futbolista. Destacat jugador del Futbol Club Barcelona (1945-58), on de primer ingressà com a amateur, i després, en el primer equip, fins que passà a l’equip de l’Espanya Industrial (1958) i, posteriorment, al Betis Balompié de Sevilla.
Ha estat vint vegades internacional i fou seleccionat per al conjunt de la FIFA l’any 1952.
(Barcelona, 26 desembre 1907 – 13 abril 1981)
Futbolista. Destacat jugador del Club Esportiu Júpiter, ingressà al Club Esportiu Espanyol, on jugà del 1918 al 1936. Fou cinc vegades internacional i intervingué en el campionat del món del 1934.
Quan es retirà, treballà de funcionari del C.E. Espanyol.
(Mataró, Maresme, 16 setembre 1934 – )
Jugador de basquetbol. Iniciat en el Club Esportiu Mataró, passà posteriorment al Club de Futbol Barcelona.
En els Jocs Mediterranis de l’any 1955 assolí el record europeu de puntuació (45 punts). Ha estat 17 vegades internacional.
(Barcelona, 2 abril 1958 – 13 juny 2016)
Alpinista. Formà part de l’expedició catalana del 1988 a l’Everest, després de dues temptatives infructuoses el 1982 i el 1983.
Ha fet diverses expedicions en solitari, entre les quals destaquen la del pol Nord magnètic (1990) i l’intent d’assolir el pol Nord geogràfic (1992).
Fou també un especialista en parapent de gran muntanya.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1960 – )
Centre d’esportistes d’alt nivell que porta el nom del gimnasta Joaquim Blume i Carreras. Acull esportistes de gran qualitat de Catalunya i de l’estat espanyol, seleccionats per les seves respectives federacions.
Fou adquirida l’any 1960 per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes i entrà el funcionament el gener de 1961 amb la incorporació dels primers becaris i entrenadors. L’any 1968, hom inicià els obres d’un nou edifici amb més capacitat, el qual s’inaugurà al setembre de 1970. Des de l’any 1980 depèn de la Generalitat de Catalunya.
Disposa de 120 llits i d’unes instal·lacions esportives pròpies de manteniment i entrenament com ara pistes poliesportives, sala de musculació, piscina, recta d’atletisme i espais complementaris, i d’un centre de medicina de l’esport.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 29 febrer 1928 – Barcelona, 1 novembre 2014)
Jugador de futbol. Des del 1948 defensà central del F.C. Barcelona, es distingia com a jugador tècnic, constructiu i alhora dotat d’una gran mobilitat i duresa. Fou 12 cops internacional.
Retirat per lesió l’any 1960, es dedicà a la tasca d’entrenador.
(colònia Valls, Bages, 18 novembre 1926 – Las Palmas, Canàries, 16 març 2012)
Futbolista. Començà jugant d’extrem al Súria i al Manresa (1943-46). La temporada següent fitxà pel F.C. Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida.
Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos. Fou extrem dret de l’equip anomenat de les cinc copes. Entre els títols aconseguits, destaquen 4 lligues i 4 copes, a més d’altres torneigs.
Fou vint-i-dos cops internacional entre el 1949 i el 1957, i la seva actuació memorable a l’estadi de Colombes contra França (1949), en la qual marcà tres gols, li valgué el sobrenom de monstre de Colombes. Jugà cinc vegades amb la selecció catalana (1948-58).
Es retirà el 1958. El 1974, coincidint amb el 75 aniversari del FC Barcelona, fou escollit jugador de l’onze ideal del club de tots els temps en la posició d’extrem dret.
Dades dels Països Catalans 