(Barcelona, 3 desembre 1965 – )
Jugador d’escacs.
Situat entre els primers jugadors del món, ha estat el primer català a arribar als 2.600 punts al rànquing internacional.
Com a expert en informàtica, i especialment en la relació entre aquesta i els escacs, fou un dels col·laboradors en la confecció del programa Deep Blue que aconseguí guanyar a G. Kasparov.
(Barcelona, 5 desembre 1899 – 18 abril 1970)
Escriptor, excursionista i esquiador.
Especialitzat en temes excursionistes, escriví les obres Excursions pels Pirineus i pels Alps (1927), Carnet d’un esquiador (1930), El Pirineu a trossos (1958) i Una història d’Andorra (1960).
(Santpedor, Bages, 18 gener 1971 – )
Futbolista i entrenador. Centrecampista i organitzador del joc.
El 1984 es va integrar als equips inferiors del F.C. Barcelona, i el 1990 debutà al primer equip, on esdevingué una peça vital de l’equip, on ha estat titular indiscutible i capità, així com de la selecció espanyola.
L’any 1992, el mateix que guanyà amb el Barcelona la Lliga i la primera Copa d’Europa, li fou atorgat el premi Bravo al millor futbolista promesa del continent.
Un cop retirat com a jugador en actiu, es dedicà a fer d’entrenador en diversos equips estrangers, fins que ho fou del F.C. Barcelona la temporada 2008-09 en que l’equip aconseguí el triplet històric: la Copa del Rei, la Lliga espanyola i la Copa d’Europa.
(Barcelona, 12 abril 1942 – )
Regatista. Pertanyent al Club Nàutic de Vilanova i la Geltrú.
Ha participat a les més importants regates de llarga navegació en solitari i amb tripulació, a bord del Costa del Sol, Ilusión i H2O amb participació destacada a les regates de l’Aurora, la Twotransat, la Parmelia, la Mare-Nostrum (en solitari), la Mil a dos, la Giraglia.
Juntament amb altres, ha creat un sindicat per projectar i construir un vaixell català que participi en la regata de la volta al món.
(Barcelona, 21 març 1921 – 28 novembre 1990)
Pilot automobilista i col·leccionista d’art. Entre els anys 1954 i 1959 prengué part en competicions de les categories turisme, gran turisme i fórmula 1.
Afeccionat a l’art, va reunir una important col·lecció a l’edifici del segle XVI anomenat el Conventet (Pedralbes), en part descrita i catalogada per Lluís Monreal i Agustí (1971-72) i parcialment adquirida per la Generalitat el 1994 (Fundació Francesc Gòdia).
(Barcelona, 5 abril 1942 – )
Tennista. Llicenciat en dret el 1969.
Entre els seus títols cal citar la copa Galea (1958), l’Orange Bowl (campionat del món júnior, 1959), el torneig comte de Godó (1965) i la primera medalla d’Or als Jocs Internacionals de Tòquio i de Nova Jersei.
Formà part de l’equip espanyol de la copa Davis des del 1965 fins al 1972.
Fou un dels millors jugadors del món en la modalitat de dobles, fent parella amb M. Orantes.
(Barcelona, 3 agost 1937 – 9 octubre 2019)
Tennista. Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor.
En el camp amateur obtingué diversos èxits, com la Copa Galea (1956 i 1957) i el campionat d’Espanya, sense oblidar les participacions en la Copa Davis (1958-60).
En el camp professional (1960-71) guanyà el campionat del món el 1966. Quan els torneigs esdevingueren open (1968), arribà a semifinals a Wimbledon (1970) i li fou adjudicat el Roland-Garros (1972).
Es va retirar el 1974 i posteriorment fou seleccionador de l’equip espanyol de Copa Davis.
(Barcelona, 1901 – 17 febrer 1955)
Poeta, dramaturg i pintor. Fou caixista d’impremta, futbolista professional i, més tard, en retirar-se de l’esport, escriptor.
Va prendre part a la premsa amb col·laboracions a “Pamflet”, “El Nostre Teatre” i “Meridià”.
Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català i estrenà, entre altres obres, Barraques de Montjuïc (1936), L’amor infinit, Demà comença la vida, La inútil veritat i Els desheretats, algunes de to social.
Com a poeta conreà una línia populista influïda per García Lorca. Adquirí fama durant la guerra civil amb els seus poemes, que tenien com a tema el suburbi, la guerra i l’amor.
Entre les obres publicades, cal citar els llibres poètics El moliner invisible (1935), Poemes de raval (1937), L’íntim recés (1937), Festeig (1938), Dolor de la guerra (1938), Les ales dels àngels (1948) i L’enyor perdurable (1949).
Després de la guerra trobà un nou mitjà d’expressió en el dibuix i la pintura. Féu la primera exposició el 1943.
(Barcelona, 15 desembre 1972 – )
“Sete Gibernau” Motociclista. Nét de Francesc Bultó, cofundador de Montesa i fundador de Bultaco. Començà competint en trial i motocròs, i el 1990 passà a la competició de velocitat.
El 1996 debutà en el mundial en la categoria de 250 cc, però el 1997 canvià a 500 cc i quedà cinquè del Mundial.
Es va retirar al novembre de 2006, amb una breu reaparició el 2009.
(Sabadell, Vallès Occidental, 29 març 1974 – )
Pilot automobilístic. Anà a Anglaterra a divuit anys, on participà en el campionat de fórmula 3.
Posteriorment, guanyà el campionat de superfòrmula a Itàlia, triomf que li obrí les portes al campionat internacional de fórmula 3000, en el qual competí sense gaire fortuna. El 1998, participà i conquerí el primer Open Fortuna by Nissan.
Debutà a la fórmula 1 l’any 1999 amb l’equip Minardi i al final del 2000 anuncià el seu fitxatge per l’equip Williams com a pilot de proves.
Dades dels Països Catalans 