Il·lusionista i prestidigitador català, més conegut pel seu nom artístic d’Hausson (1955- ).
Julve i Salvadó, Jesús *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: espectacles
Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya
(Catalunya, 1972 – )
(JIF) Festival folklòric. Organitzat per l’esbart Lluís Millet. Després d’una interrupció de dos anys, fou reprès l’any 1975, amb periodicitat anual.
El 1988 hom constituí una entitat amb el mateix nom que, a més d’organitzar el festival, amplià el seu ventall d’activitats; el 1992 l’entitat canvià el nom pel d’Associació per a la Difusió del Folklore (ADIFOLK).
En les JIF participen grups provinents d’arreu del món especialitzats en la dansa folklòrica o que basen el seu repertori en noves coreografies inspirades a partir d’aquesta.
En els seus inicis, se celebraven a Barcelona durant un cap de setmana, però a partir de l’any 1979 els grups es començaren a distribuir per tot Catalunya. Actualment la durada del festival és d’onze dies i té lloc a principis de setembre.
La cloenda se celebrà a Barcelona fins el 1990 i des d’aleshores esdevé també itinerant.
Enllaç web: Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya
Johann, Franz
(Graz, Àustria, 31 juliol 1907 – Barcelona, 15 octubre 1991)
Artista de varietats.
Arribat a Catalunya (1942) amb la companyia dels Vienesos, triomfà al Paral·lel barceloní i s’hi establí arran de la Segona Guerra Mundial, on muntà diversos espectacles al Teatre Còmic, com és ara Todo por el corazón (1942), Luces de Viena.
Nacionalitzat espanyol el 1949, s’introduí a la televisió, i hi realitzà diversos programes.
Posteriorment, des de la mort d’Arthur Kaps (1974), va dirigir el restaurant i la sala d’espectacles de l’Scala, de Barcelona.
Joglars, Els
(Barcelona, 1961 – )
Companyia teatral. Formada com a grup de mim per A. Font, A. Boadella i C. Soldevila.
Des del 1968, dirigit per Boadella, han anat perfeccionant la tècnica mímica i hi ha afegit altres efectes complementaris i es consolidà amb els muntatges El Diari i El joc (1969).
Entre altres produccions són notables Cruel ubris (1972), Mary d’Ous (1973), Àlias Serrallonga (1975), La torna (que el 1977 va originar un procés militar contra els membres del grup i el seu empresonament o exili), M-7 Catalònia (1978), L’Odissea (1979), Laetius (1980), Olympic Man Movement (1981), Els virtuosos de Fontainebleau (1985), Columbi lapsus (1989), El Nacional (1993), Ubú president (1995), La increïble història del Dr. Floit i Mr. Pla (1997), Daaalí (1999).
També han actuat a la televisió.
El 1994 els va ser concedit el premi Nacional de Teatre, però el van refusar.
Enllaç: Els Joglars
Jazz Cava
(Terrassa, Vallès Occidental, 1971 – )
Local destinat a l’audició de música de jazz. Fou creat a instàncies del Club de Jazz de Terrassa, entitat fundada l’any 1959 com una secció autònoma dins l’associació Amics de les Arts-Joventuts Musicals.
Al llarg de la seva existència ha desplegat una intensa activitat tant en la divulgació de música de jazz (concerts, audició de discs, conferències, pel·lícules, etc) com en la promoció de músics i grups autòctons. A més de la incondicional col·laboració de músics del país, han actuat destacats jazzmen internacionals.
A partir dels anys 1980 promogué i coordinà les activitats d’una trentena de professionals agrupats en el Col·lectiu de Músics de la Jazz Cava (organització de festivals i concerts arreu de Catalunya, producció de discs, etc).
El 1985 tancà i el 1994 obrí les seves portes la Nova Jazz Cava.
Enllaç web: Nova Jazz Cava
Institut del Teatre
(Barcelona, 1939 – )
Entitat. Nom adoptat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, dita també durant la República Institució del Teatre.
Fou dirigit durant tres dècades per Guillem Díaz-Plaja; el 1971 el va succeir Hermann Bonnín, que activà l’entitat amb l’ampliació del professorat, la creació d’un departament d’investigació i de noves seccions, com les dedicades al mim o a les titelles, i n’inaugurà delegacions al Vallès (Terrassa, 1974) i Osona (Vic, 1976).
Els següents directors han continuat aquesta expansió, amb convenis amb la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 1988 passà a dependre de la diputació de Barcelona.
Enllaç web: Institut del Teatre
Institució del Teatre
(Barcelona, 9 juny 1931 – 1939)
Entitat. Nom donat per la Diputació de Barcelona a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. Fou presidida per Adrià Gual.
En temps de la República un patronat, presidit per Ventura Gassol, la dirigí fins que se’n féu càrrec Joan Alavedra.
A partir del 1939 s’anomenà Institut del Teatre.
Grec, Teatre
(Barcelona, 1929)
Espai obert a la muntanya de Montjuïc, inspirat en el teatre d’Epidaure.
Va ser dissenyat i construït pels arquitectes Ramon Reventós i Nicolau Maria Rubió amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, per a representacions a l’aire lliure.
Al costat del teatre hi ha uns jardins i un pavelló que actualment és un restaurant. Modernament ha donat nom al Festival Grec, que se celebra cada any a l’estiu.
Graner, Espectacles i Audicions *
Veure> Espectacles-Audicions Graner (representacions de teatre líric, 1905-07).
Gossos
(Manresa, Bages, 1993 – )
Grup de folk-rock en català. Integrat per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Oriol Farré i Roger Farré.
A partir del seu primer disc homònim, publicat el 1994, esdevingueren un fenomen social i es consolidaren com a seguidors catalans de figures com Neil Young, de qui heretaren el gust per la instrumentació acústica i per les polifonies vocals.
La dècada dels 1990 es completà amb els àlbums En privat (1996), Mandala (1997) i Directament (1998).
L’any 2000 publicaren el seu primer disc en castellà, De viaje.
Enllaç: Gossos
Dades dels Països Catalans 