(Canàries, segle XIX – )
Títol concedit el 1887 al capità general Valerià Weyler i Nicolau.
Continua en la mateixa família.
Tenerife, marquesat de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Espanya (hist)
Casa Figueras, vescomtat de
(estat espanyol, segle XIX)
Títol, atorgat el 1849 al militar i polític Francisco de Paula de Figueras y Caminals.
Barcelona, comte de
(estat espanyol, 1941 – 1993)
Títol amb el qual, des de la mort d’Alfons XIII de Borbó, ha volgut ésser denominat oficialment el seu fill i hereu Joan de Borbó i de Battenberg.
Carlina, Tercera Guerra -1872/76-
(Estat espanyol, 15 abril 1872 – 27 febrer 1876)
Guerra civil. Tingué els seus escenaris principals en terres basco-navarreses i a Catalunya, sota la direcció, respectivament, de Carles VII i del seu germà Alfons Carles.
A Catalunya, els caps de partides rebutjaren de nou el comandament suprem de don Alfons, i aquesta falta d’unitat impedí que el carlisme consolidés les seves posicions.
La restauració dels Borbons en la persona d’Alfons XII significà un ràpid afebliment del carlisme, car els adherits a darrera hora tornaren a la causa alfonsina, i la guerra va decaure lentament, fins que s’acabà a la primeria del 1876, quan Carles VII traspassà la frontera després de pronunciar el seu famós ‘”¡Volveré!”‘.
Carlina, Segona Guerra -1846/49-
(Estat espanyol, setembre 1846 – maig 1849)
(o Guerra dels Matiners) Guerra civil. Es limità pràcticament a Catalunya i, malgrat els esforços realitzats per Ramon Cabrera des del 1848, no passà d’una lluita de guerrilles d’escassa transcendència.
En acabar-se aquesta, el carlisme entrà en una fase letàrgica, interrompuda només pel fracassat pronunciament de Sant Carles de la Ràpita (abril 1860). A la mort de Carles VI (gener 1861), sense deixar fills, la seva herència passà al seu germà Carles, el futur Carles VII.
La resurrecció del partit carlí s’esdevingué a partir de la Revolució del 1868, la qual destronà Isabel II de Borbó i empenyé als seus rengles una gran part de les dretes espanyoles.
Després de l’assemblea de Vevey (1870), el carlisme fou dominat pels elements catòlics intransigents, els quals n’apartaren el vell Cabrera, únic cap militar de prestigi amb què comptava la causa.
Carlina, Primera Guerra -1833/40-
(Estat espanyol, 2 octubre 1833 – 6 juliol 1840)
(o Guerra dels Set Anys) Guerra civil. Tingué els principals escenaris a les terres de Navarra i del País Basc, al Maestrat i a les zones interiors de Catalunya; la costa i les ciutats catalanes restaren dominades pels liberals.
La guerra fou, essencialment, un enfrontament entre els exèrcits regulars isabelins i les àgils formacions carlines, no tan ben equipades, però afavorides per la coneixença del terreny muntanyenc on solien actuar; la lluita es desenvolupà amb gran ferotgia per part de tots els bàndols, sobretot fins que no fou signat el conveni de lord Eliot (abril 1835), encaminar a assolir un tracte humà per als presoners.
A Catalunya predominaren una sèrie de caps de quadrilles que mai no acceptaren d’unificar les seves tropes sota la direcció d’una sèrie de comandants generals que envià don Carles. Per això la guerra a Catalunya no superà la fase de guerrilles. En canvi, al Maestrat, Ramon Cabrera aconseguí d’imposar-se i dominar des de Morella un extens territori.
Del maig al novembre de 1837 hom assajà una operació audaç; l’expedició Reial, anomenada així perquè hi participava el mateix pretendent, Carles V, partí d’Estella, travessa Aragó i Catalunya (on s’hi afegí Cabrera amb els seus homes) i es dirigí cap a Madrid, on, a les portes de la capital, les forces governamentals obligaren els carlins a retirar-se.
Després de signar-se el conveni de Vergara (agost 1839), Cabrera resistí encara al Maestrat i a Catalunya, però a la fi es va veure obligat a traspassar amb els seus homes la frontera francesa (juliol 1840).
Al cap de poc temps, aparegueren a Catalunya una sèrie de petites partides, formades sobretot per antics combatents carlins, que foren anomenats trabucaires. Aquestes partides, encara que es presentaven com a defensores de don Carles, eren autèntiques quadrilles de bandolers.
El 1845, Carles V abdicà en el seu fill Carles Lluís (Carles VI), que hom intentà de casar-lo amb Isabel II de Borbó, però, en fracassar, començà la Segona Guerra Carlina.
Dades dels Països Catalans 