Arxiu d'etiquetes: espais urbans

Mansana de la Discòrdia, la

(Barcelona, segle XX)

(o Manzana)  Illa de cases amb façanes al passeig de Gràcia, entre els carrers d’Aragó i del Consell de Cent i la Rambla de Catalunya.

Inclou obres importants dels tres principals arquitectes del Modernisme: la policromada casa Batlló (1905-06), d’Antoni Gaudí -reforma total d’un edifici convencional preexistent-, la casa Amatller (1898-1900), gotico-germanitzant, de Josep Puig i Cadafalch, i la casa Lleó Morera (1905), de l’etapa floral, de Lluís Domènech i Montaner -mutilada en la planta baixa i el coronament-; al costat d’aquestes obres hi ha també una obra menor d’un altre arquitecte notable: la casa Mulleras (vers 1906), d’Enric Sagnier.

Per tal de no destorbar el conjunt veí, més baix, de la casa Amatller, Gaudí ideà un entrant a la façana contigua, on rebaixà la teulada del seu edifici.

El nom prové, humorísticament, de l’analogia entre la diversitat d’estils de l’illa de cases (castellà, manzana), amb la poma de la discòrdia de la mitologia.

Mancomunitat de Sabadell i Terrassa

(Sabadell / Terrassa, Vallès Occidental, 1964 – 1993)

Corporació de dret públic, amb categoria d’entitat municipal, per l’associació d’ambdós municipis.

Té com a principals objectius l’ordenació urbanística de l’àrea situada entre les dues ciutats i la construcció i el sosteniment de diversos serveis. La zona d’influència de la mancomunitat quedà fixada (1972) en 1.650 ha.

El govern està format per un president -càrrec en el qual alternen els alcaldes d’ambdués ciutats- i una comissió en què hi ha membres de cadascun dels consistoris.

Fou dissolta l’any 1993.

Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

(Catalunya, 1987 – 2011)

(MMAMB)  Associació voluntària de 27 municipis de la conurbació de Barcelona constituïda un cop formalitzada la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona.

Les seves principals funcions són planificar i executar projectes d’interès i abast supramunicipal, entre els quals destaquen la gestió de la xarxa viària (en concret les Rondes) i el manteniment dels espais públics.

També s’encarrega de coordinar les activitats de l’Entitat Metropolitana del Transport i les de l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus, i d’implementar altres iniciatives anteriorment promogudes per la Corporació Metropolitana de Barcelona i no atribuïdes a cap ens específic per part de les Lleis d’Organització Territorial del 1987.

L’any 2011 quedà integrada dins l’administració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Macià, pla

(Barcelona, 1932 – 1934)

Pla d’expansió de la ciutat, elaborat pel GATCPAC en col·laboració amb Le Corbusier i P. Jeanneret.

Pretenia, entre altres coses, la reforma del nucli antic, una nova adaptació del pla Cerdà i una planificació de la ciutat.

Lloreda

(Badalona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, predominantment obrer, situat al nord-oest del terme municipal; abans de formar barri propi pertanyia a Sistrells.

Agafà el nom de la masia de can Lloreda, desapareguda vers el 1960. També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar.

És format de tres sectors diferenciats: la Immaculada i Lloreda Vella, que tenen l’origen els anys 1920 (primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina) i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció, i la urbanització Lloreda, formada per blocs d’habitatges.

L’equipament urbà hi és deficient. Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondó de Santa Coloma de Gramanet. Té associació de veïns. És afectat pel pla parcial Carig (1962).

Als terrenys lliures immediats hom inicià la construcció del polígon Montigalà-Batlloria, previst per a 60.000 h, que de moment, però, resta aturat.

Llívia -Segrià-

(Lleida, Segrià)

Partida, al nord de la ciutat, on s’ha format modernament, a l’indret de la Creu de Bassella, un petit nucli amb església i un nombre de cases d’esbarjo.

Hi havia hagut la torre de Llívia, adquirida l’any 1193 pel cerdà Bernat de Llívia a Guillem de Bassella.

Hom hi conrea arbres fruiters.

Laberint d’Horta

(Barcelona, Barcelonès)

Jardins d’Horta. Creats el 1794 per iniciativa de Joan Antoni Desvalls i d’Ardena i actualment convertits en parc públic.

Hi sobresurten un gran llac; el laberint, que dona nom al conjunt, format per xiprers retallats segons el projecte del mateix Desvalls i de l’enginyer italià Domenico Bagutti i una terrassa decorada amb dos templets circulars.

Hi ha nombroses estàtues neoclàssiques i romàntiques.

Jaussely, pla

2 Respostes

(Barcelona, 1907)

Projecte de reforma urbana de la ciutat, fet per l’arquitecte llenguadocià Léon Jaussely (Tolosa de Llenguadoc, 1875 – Givry, Illa de França, 1933), que guanyà el concurs internacional de projectes d’enllaç de la zona d’eixample de Barcelona i pobles agregats, convocat per l’ajuntament.

El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch.

En aquest pla s’estudiava la possibilitat de noves vies (com els passeigs de ronda i marítims, diagonals, etc), de zones enjardinades, de noves vies ferroviàries, de llocs d’esbargiment, de barris obrers, etc.

No ha estat aplicat d’una manera oficial, però ha inspirat una gran part de les reformes urbanes dels últims anys.

Jardí d’Euterpe, el

3 Respostes
(Barcelona, Barcelonès) Antics jardins d’esbargiment de la ciutat. Inaugurats el 1857, situats al passeig de Gràcia, que féu habilitar Anselm Clavé per a la celebració de balls populars i dels concerts del seu grup de cantaires, la coral Euterpe. Hi actuaren fins l’any 1860, en què passaren a fer-ho als Camps Elisis.

Hortes de Sant Bertran, les

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Petit jardí al sector marítim de la ciutat, comprés entre el Paral·lel, el Poble Sec i Montjuïc.

Fou sotmès a un procés de reconversió urbana motivat pel trasllat fora de la ciutat dels magatzems i les indústries que, des del segle XIX, s’anaren localitzant en aquesta antiga zona de conreus.

Encara el 1879 hom esmentava amb aquest nom, usat pels pagesos, l’espai, fora del clos emmurallat, situat entre el mont Tàber i Montjuïc, conegut també pels pescadors pel Caganell.