(Barcelona, 1901 – vers 1908)
Taller de Joan Vidal i Ventosa, que llogà a la plaça de l’Oli de Barcelona. S’hi reuniren importants artistes i estudiosos de l’època. Cap al 1908 es traslladà a la Riera de Sant Joan.
S’hi crearen les famoses penyes de l’Ateneu Barcelonès i el Lyon d’Or.
(Barcelona, 1929)
Espai obert a la muntanya de Montjuïc, inspirat en el teatre d’Epidaure.
Va ser dissenyat i construït pels arquitectes Ramon Reventós i Nicolau Maria Rubió amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, per a representacions a l’aire lliure.
Al costat del teatre hi ha uns jardins i un pavelló que actualment és un restaurant. Modernament ha donat nom al Festival Grec, que se celebra cada any a l’estiu.
Antiga fossa comuna, en que foren enterrats els patriotes catalans que moriren defensant Barcelona durant el setge filipista que culminà l’Onze de Setembre de 1714.
Situat prop de l’església de Santa Maria del Mar. A la darreria del segle XVIII la seva superfície fou empedrada i, en part, edificada.
D’ençà de la Renaixença es convertí en símbol de les llibertats catalanes perdudes, i s’hi celebren actes de caire patriòtic.
(Barcelona, 1997 – )
Equipament cultural. Dedicat a les arts de l’espectacle situat dins el recinte del Mercat de les Flors de Montjuïc.
El 1997, l’ajuntament de Barcelona encarregà el disseny i direcció d’aquest projecte al director escènic Lluís Pasqual, que exercí de comissionat durant els dos anys d’elaboració d’aquest encàrrec. El projecte fou acceptat per l’ajuntament, i el 2000 es formalitzà, juntament amb la diputació de Barcelona, la constitució del consorci de la Ciutat del Teatre. Josep Montanyès en fou designat director.
Comprèn el Mercat de les Flors -habilitat com a espai escènic municipal-, el Palau de l’Agricultura -nova seu de la Fundació Teatre Lliure– i l’Institut del Teatre de la diputació.
Tots tres edificis, aglutinats al voltant de la plaça de Margarida Xirgu, se situen molt a prop d’altres espais escènics com el Teatre Grec o els teatres del Paral·lel barceloní.
Antic nom d’un sector de marina, a l’antic terme de Sant Martí de Provençals.
Hi eren cremats els condemnats per la inquisició barcelonina.
Sector de la Rambla, al capdamunt del passeig. Fins al 1855 hi hagué les torres de Canaletes, del segle XIV, anomenades així per les canals d’aigua.
La font de Canaletes recull l’aigua que nodria la font de l’Estudi General. Des dels anys 1920 és indret de reunió per a comentar els partits de futbol i per celebrar les victòries importants del F.C. Barcelona.
(Barcelona, Barcelonès, 1853 – 1873)
Antics jardins d’esbargiment de la ciutat, situats entre el passeig de Gràcia i els actuals carrers del Bruc, de Rosselló i d’Aragó, projectats i construïts (1853) per Josep Oriol Mestres.
L’entrada era de pagament; aplegaven un parc d’atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc. Hi havia un estany i una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom. El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861.
Josep Anselm Clavé en fou l’empresari (1862-67) i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses (1862, 1864) i estrenà òpera còmica francesa.
Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits (1873); en restà només el teatre, que Evarist Arnús transformà (1881) en el Teatre Líric-Sala Beethoven.
Jardí públic de la ciutat, a la vora esquerra del Segre, a l’indret de l’antiga Pobla del Cappont. Fou inaugurat per l’alcalde Manuel Fuster el 1864.
Fins al 1936 hi hagué un teatre municipal, centre de la vida cultural lleidetana, i també un templet de música. Hom hi celebra anualment la fira de Sant Miquel.
Plaça del barri de Ribera, de forma rectangular, entre Santa Maria del Mar i el carrer del Rec.
Prop de la plaça hi ha l’edifici de l’antic mercat central del Born (interessant estructura metàl·lica de la segona meitat del segle XIX), que recentment ha estat restaurat. Fou mercat central de Barcelona fins el 1971 en què fou traslladat.
La plaça tingué una especial significació en la vida barcelonina del segle XIII al XVII, puix que fou el lloc habitual de tota mena d’actes públics: torneigs i justes (el primer testimoniatge dels quals data del 1372), festes populars, processons, actes inquisitorials i les fires d’argenteria i del vidre, aquesta darrera per cap d’any.
El 1706 hi fou erigit un monument a la Immaculada Concepció en commemoració de la victòria de l’arxiduc Carles III contra Felip V de Borbó, monument que fou destruït durant el setge del 1714.
A partir del segle XVIII la seva funció de lloc de mercat fou la predominant.
(o la Bòria de Sant Cugat) Antic raval de la ciutat, situat entre el Vilar de Sant Pere i la Vilanova de la Mar, format durant l’edat mitjana al llarg de la carretera del Vallès, des del Mercadal (plaça del Blat o de l’Àngel) fins al rec Comtal (on des de temps antic s’havia localitzat la indústria tèxtil). La seva església de Sant Cugat del Rec esdevingué parròquia.
El carrer de la Bòria, continuat pels dels Corders i el dels Carders, a més del seu caràcter industrial, tingué una funció d’aglutinant dels serveis de transport (alfòndecs, traginers, hostals) i de correus.
Des del segle XIV fins a l’any 1816 alguns delinqüents, com els blasfems i els alcavots, eren exposats a la vergonya pública passejant-los dalt d’un ase amunt i avall del carrer, fet del qual prové la locució passar Bòria avall.
Dades dels Països Catalans 