(València, 1946 – 1986)
Organisme administratiu. Creada amb el nom de Corporació Administrativa de la Gran València, la finalitat de la qual fou l’ordenació urbana de la ciutat i dels municipis de l’Horta que constitueixen la seva àrea metropolitana.
El governador civil presidia el Consell General, el qual, juntament amb la comissió executiva, n’era l’òrgan principal.
Fou dissolt per les Corts Valencianes.
Sector residencial modern del barri de Sant Aciscle, a l’oest de la ciutat.
Passeig de la ciutat, davant el port, obert a mitjan segle XIX en enderrocar les muralles.
És plantat de palmeres, i hi ha edificis importants: els grans hotels, el govern civil, el casino, etc.
Segueix cap al sud-oest pel parc de Canalejas.
Jardí, als afores del nucli urbà, poblat per unes 700 palmeres i altres espècies vegetals pròpies de la regió.
Hi ha alguns exemplars rars, com l’anomenada Palmera Imperial, hermafrodita, diversificada en 7 troncs.
Li donà el nom el sacerdot Josep M. Castaño (mort el 1918), que en fou el propietari.
(València, 1995 – )
Complex urbanístic de caràcter lúdic i cultural de la ciutat. Ocupa uns 350 km2 entre l’autovia del Saler i l’antic camí de les Moreres, al sud del centre urbà.
Consta de quatre grans àrees: el Palau de les Arts, espai polivalent destinat a exposicions i actes diversos, el cinema planetari de l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip, que conté un museu científic i tecnològic, i el Parc Oceanogràfic Universal, destinat tant a l’esbarjo com a l’exposició exhaustiva sobre el món marítim.
Impulsat el 1989 per la Generalitat Valenciana, el projecte fou adjudicat a l’arquitecte Santiago Calatrava, i les obres s’iniciaren el 1995. Els anys següents, hom eliminà del projecte inicial una torre de telecomunicacions. L’Hemisfèric fou inaugurat el 1998.
Juntament amb el Palau de Congressos i l’IVAM, és el principal element representatiu de la renovació urbanística i arquitectònica de València iniciada a la segona meitat dels anys 1980.
Plaça de la ciutat, antigament lloc habitual dels actes públics de la ciutat: justes i torneigs, festes populars i actes inquisitorials (entre el 1581 i el 1645). El 1620 es convertí en una plaça allargada en ésser desviat el torrent de sa Riera.
Fou reformat el 1833 i hom hi construí la font de les Tortugues. El 1877 fou eixamplat amb motiu de la visita d’Alfons XII de Borbó i prengué les característiques que fonamentalment encara conserva.
(Bunyola, Mallorca Tramuntana)
Possessió, al peu de la serra d’Alfàbia.
Hi ha els interessants jardins d’Alfàbia, declarats “jardins artístics” el 1954, que són un exemple de diferents estils -àrab, italià i anglès-, i se’n destaquen els jocs d’aigua.
Antic portal de la ciutat, vora el riu Ebre, on hi havia la imatge de la Mare de Déu de Vallverd, força venerada (al començament del segle XVII encara hi havia una confraria de la Mare de Déu de Vallverd).
Antic raval, a l’esquerra de l’Onyar, actualment incorporat a la ciutat moderna.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Nom de la marina de Santa Eulàlia de Provençana (els Banyols) (o deçà Aigua).
Dades dels Països Catalans 