Arxiu d'etiquetes: espais urbans

Montcada, carrer de

(Barcelona, Barcelonès)

Carrer del barri de Ribera, que va de la plaça del mateix nom -tocant al passeig del Born- fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del segle XII, tocant al carrer de Corders.

Documentat des del segle XI, fou al segle XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del segle XIII. Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa (segle XIX), que el travessa.

Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic: el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera (segle XV) dels Boixadors, és seu d’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982; el palau gòtic d’Aguilar -on foren trobades les importantíssimes pintures murals de la conquesta de Mallorca (segle XIII)- i el del baró de Castellet (segle XV-XVIII) -que conté una important sala neoclàssica- contenen el Museu Picasso (inaugurat el 1963); el palau gotico-renaixentista del marquès de Llió conté el Museu d’Indumentària Col·lecció Rocamora des del 1969.

El 1974 la casa Giudice, que havia estat propietat dels Cervelló i que té un magnífic pati i una façana del segle XVI, acollí la seu a Barcelona de les galeries d’art Maeght.

Marina de l’Hospitalet, la

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Sector de la ciutat, limitat al nord per la línia dels Ferrocarrils Catalans i format per les terres baixes del delta del Llobregat.

Hi ha conreus, indústries, barris de barraques (la Bomba) i noves urbanitzacions de grans blocs, com Bellvitge, el Torrent Gornal i Pedrosa.

El 1920 la zona marítima de la Marina de l’Hospitalet fou incorporada al municipi de Barcelona, per tal d’engrandir el port franc i la zona franca.

Originàriament, aquest nom només era aplicat al sector més proper a la mar.

Marimurtra

(Blanes, Selva)

Jardí botànic públic. Conté unes 3.500 espècies vegetals provinents d’arreu del món, a més d’una copiosa biblioteca especialitzada.

El creà el botànic alemany Karl Faust, el qual, residint a Blanes, començà, el 1921, la formació del jardí, que posteriorment fou enriquit (1930-33) pel jardiner suís Xenon Schreiber.

En la seva formació intervingué també Pius Font i Quer, amic i conseller de Faust i membre fundador del patronat internacional que ha prosseguir l’obra de l’iniciador.

Enllaç: Marimurtra

Manzana de la Discòrdia, la

(Barcelona, segle XX)

(o Mansana)  Illa de cases amb façanes al passeig de Gràcia, entre els carrers d’Aragó i del Consell de Cent i la Rambla de Catalunya.

Inclou obres importants dels tres principals arquitectes del Modernisme: la policromada casa Batlló (1905-06), d’Antoni Gaudí -reforma total d’un edifici convencional preexistent-, la casa Amatller (1898-1900), gotico-germanitzant, de Josep Puig i Cadafalch, i la casa Lleó Morera (1905), de l’etapa floral, de Lluís Domènech i Montaner -mutilada en la planta baixa i el coronament-; al costat d’aquestes obres hi ha també una obra menor d’un altre arquitecte notable: la casa Mulleras (v1906), d’Enric Sagnier.

Per tal de no destorbar el conjunt veí, més baix, de la casa Amatller, Gaudí ideà un entrant a la façana contigua, on rebaixà la teulada del seu edifici.

El nom prové, humorísticament, de l’analogia entre la diversitat d’estils de l’illa de cases (castellà, manzana), amb la poma de la discòrdia de la mitologia.

Mancomunitat de Sabadell i Terrassa

(Sabadell / Terrassa, Vallès Occidental, 1964 – 1993)

Corporació de dret públic, amb categoria d’entitat municipal, per l’associació d’ambdós municipis.

Té com a principals objectius l’ordenació urbanística de l’àrea situada entre les dues ciutats i la construcció i el sosteniment de diversos serveis. La zona d’influència de la mancomunitat quedà fixada (1972) en 1.650 ha.

El govern està format per un president -càrrec en el qual alternen els alcaldes d’ambdués ciutats- i una comissió en què hi ha membres de cadascun dels consistoris.

Fou dissolta l’any 1993.

Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB)

(Catalunya, 1987 – 2011)

Associació voluntària de 27 municipis de la conurbació de Barcelona constituïda un cop formalitzada la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona.

Les seves principals funcions són planificar i executar projectes d’interès i abast supramunicipal, entre els quals destaquen la gestió de la xarxa viària (en concret les Rondes) i el manteniment dels espais públics.

També s’encarrega de coordinar les activitats de l’Entitat Metropolitana del Transport i les de l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus, i d’implementar altres iniciatives anteriorment promogudes per la Corporació Metropolitana de Barcelona i no atribuïdes a cap ens específic per part de les Lleis d’Organització Territorial del 1987.

L’any 2011 quedà integrada dins l’administració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Macià, pla

(Barcelona, 1932 – 1934)

Pla d’expansió de la ciutat, elaborat pel GATCPAC en col·laboració amb Le Corbusier i P. Jeanneret.

Pretenia, entre altres coses, la reforma del nucli antic, una nova adaptació del pla Cerdà i una planificació de la ciutat.

Llívia

(Lleida, Segrià)

Partida, al nord de la ciutat, on s’ha format modernament, a l’indret de la Creu de Bassella, un petit nucli amb església i un nombre de cases d’esbarjo.

Hi havia hagut la torre de Llívia, adquirida l’any 1193 pel cerdà Bernat de Llívia a Guillem de Bassella.

Hom hi conrea arbres fruiters.

Laberint d’Horta

(Barcelona, Barcelonès)

Jardins d’Horta. Creats el 1794 per iniciativa de Joan Antoni Desvalls i d’Ardena i actualment convertits en parc públic.

Hi sobresurten un gran llac; el laberint, que dona nom al conjunt, format per xiprers retallats segons el projecte del mateix Desvalls i de l’enginyer italià Domenico Bagutti i una terrassa decorada amb dos templets circulars.

Hi ha nombroses estàtues neoclàssiques i romàntiques.

Jaussely, pla

(Barcelona, 1903)

Projecte de reforma urbana de la ciutat, fet per l’arquitecte llenguadocià Léon Jaussely (Tolosa de Llenguadoc, 1875 – Givry, Illa de França, 1933), que guanyà el concurs internacional de projectes d’enllaç de la zona d’eixample de Barcelona i pobles agregats, convocat per l’ajuntament.

El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch.

En aquest pla s’estudiava la possibilitat de noves vies (com els passeigs de ronda i marítims, diagonals, etc), de zones enjardinades, de noves vies ferroviàries, de llocs d’esbargiment, de barris obrers, etc.

No ha estat aplicat d’una manera oficial, però ha inspirat una gran part de les reformes urbanes dels últims anys.