Arxiu d'etiquetes: esglésies

Santa Coloma d’Andorra

(Andorra la Vella, Andorra)

Poble (970 m alt), situat a la dreta de la Valira, uns 2 km aigua avall d’Andorra la Vella.

És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part pre-romànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura i fragments de pintures del segle XII; li fou també afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos (17,76 m) que constitueix la seva característica més destacada.

La imatge de la Mare de Déu (segle XIII) que hi és venerada, acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra.

Santa Caterina -València-

(València, Horta)

Església parroquial, fundada vers el 1300. Té tres naus i deambulatori. Fou modernitzada en un estil barroc tardà (1783). Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic.

Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià; de planta hexagonal (1688-1705), consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals -del rellotge- de decoració més robusta, amb columnes salomòniques; el coronament és en forma de llanternó.

Santa Anna d’Alcúdia

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

(o Santa Aina)  Antiga església, construïda el segle XIII a l’indret de les ruïnes de l’antiga Pollentia.

Damunt el portal hi ha una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Bonanova.

Santa Anna -Llitera-

(Castellonroi, Llitera)

Església de l’antic lloc de Pinyana, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de l’actual resclosa del pantà de Santa Anna.

Sant Vicent de la Roqueta

(València, Horta)

Església i antic monestir cistercenc, situat extramurs de l’antiga ciutat. L’església, renovada, és ara la parròquia de Crist Rei.

La primitiva església s’erigí al segle IV a l’indret del martiri del diaca Vicenç, damunt una roca que s’alçava davant una de les portes de la ciutat, a la fi del cardo (l’actual carrer de Sant Vicent). Era en ruïnes el 855, que uns monjos francs de Conques i Castres anaren a recollir el cos del màrtir.

Fou reedificat i continuà com a església cristiana al segle XII (al seu voltant s’hi havia construït un raval, Raiosa). El 1172 fou cedida pel rei musulmà de València a Alfons I de Catalunya, en el conveni fet perquè aixequés el setge de València, i aquest la cedí el 1177 al monestir de Sant Joan de la Penya.

El 1232 el rei Jaume I de Catalunya la cedí al monestir de Sant Victorià d’Assan i el facultà d’erigir-hi un monestir, però un cop conquerida València fou reedificada l’església i s’hi erigí un hospital. Jaume I la cedí temporalment a l’orde de la Mercè, però aquesta no arribà a ocupar-la per les protestes de Sant Victorià. Finalment el rei Alfons II el Franc la cedí el 1282 al monestir de Poblet, en canvi de la vila de Piera.

Després d’un plet i conveni entre Sant Victorià i Poblet, restà lliure per a Poblet el 1289, que hi establí un priorat cistercenc que tenia 11 monjos el 1448. Els cistercencs continuaren mantenint-hi l’hospital, regit per personal sotmès als cistercencs i sota la vigilància del monjo sagristà.

L’hospital fou agregat el 1512 a l’Hospital General de València. El priorat subsistí fins a l’exclaustració del 1835. Després d’uns quants anys d’abandonament, fou adquirit vers el 1874 per les agustines ermitanes de Sant Josep i Santa Tecla, que el vengueren a una immobiliària.

L’edifici ha estat molt malmès per les successives reformes, però conserva un mur del segle XIII i un portal romànic, als capitells del qual figuren els atributs del màrtir Vicenç.

La campanya portada a terme darrerament per a salvar l’antic edifici ha paralitzat l’intent d’aterrar-lo, mentre hom tramita de convertir-lo en edifici de patrimoni públic. L’església fou transformada al segle XIX en parròquia de la ciutat.

Sant Vicenç d’Eus

(Eus, Conflent)

Església, situada al peu del turó on s’assenta el poble. Fou parroquial d’Eus fins que al segle XVIII fou construïda la nova església al cim del poble.

És un edifici romànic, construït el 1053 i reformat el 1213. Conserva uns interessants capitells als arcs de comunicació entre les dues naus.

Sant Vicenç del Sas

(Areny de Noguera, Ribagorça)

Església i antiga quadra, fins al 1965 de l’antic municipi de Betesa, aturonada a 1.574 m alt, vora el límit amb el de Cornudella de Valira, al qual fou agregada al segle XIX.

Sant Vicenç de Montclar

(Andorra la Vella, Andorra)

(o Sant Vicenç d’Enclar)  Antic castell i església, a l’esquerra del riu d’Enclar, límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, damunt Santa Coloma d’Andorra.

Sant Vicenç de Forques

(Forques, Rosselló)

Església romànica, al sud-est del poble.

Sant Serni de Nagol

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

Església de Nagol, situada al sud i una mica separada del poble.