Arxiu d'etiquetes: esdeveniments

Exposició Regional Valenciana -1909-

11 Respostes

(València, 22 maig 1909 – 22 desembre 1909)

Exposició agrícola, comercial, industrial i artística. Fou promotor del certamen el president de l’Ateneu Mercantil de València, Tomàs Trènor i Palavicino. Hi participaren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors.

Fou instal·lada a la Fàbrica de Tabacs i en diversos palaus adjacents construïts expressament per a l’Exposició, els principals arquitectes dels quals foren Vicent Rodríguez i Carles Carbonell.

L’Himne de l’Exposició, amb música de Josep Serrano i lletra de Maximilià Thous, esdevingué Himne regional valencià el 1929.

Diumenge d’es Be

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca)

Festa que se celebra el diumenge anterior a la diada de Sant Joan Baptista i que forma part de les festes de Sant Joan.

La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d’un home (s’homo d’es be) descalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran mardà viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada.

L’origen d’aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons.

Dionís, festa de Sant

Deixa un comentari

(València, 1338 – 1707)

(o de Sant Donís)  Commemoració anual, el 9 d’octubre, de l’entrada de Jaume I després de la conquesta de la ciutat (1238).

Assolí una gran solemnitat els segles XV i XVI; consistia essencialment en una processó al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, on hom conservava l’estendard de la conquesta, deixat allí per Jaume I; des del segle XVII fou dut en la processó.

Hom afegí als actes un sermó al·lusiu a la conquesta, sempre en català, i fogueres i lluminàries amb piuletes i tronadors des del Miquelet.

La commemoració, suprimida oficialment amb la Nova Planta (1707), ha perviscut en la tradició popular: els confiters venen piuletes i tronadors de sucre i massapà que simulen la forma dels usats abans com a coets; és també el dia de la mocadorada.

Actualment hom treu la senyera pel balcó de l’ajuntament i una comitiva, presidida per l’alcalde, que duu l’espasa dita de Jaume I, es dirigeix a la seu, on hom celebra un curt ofici.

Des del 1970 hom ha instituït uns sopars de germanor en el transcurs dels quals, des del 1972, hom concedeix el premi Joan Fuster per a assaigs en català.

Didastec

Deixa un comentari

(València, 1973 – 1979)

Fira de material d’ensenyament i tècniques educatives (sigla de Didàctica i Tecnologia). Celebrat anualment, juntament amb la Fira de la Joguina i Articles per a la Infància.

S’hi presentaven tota una gamma d’elements per a l’ensenyament, des de llibres fins a tècniques més complexes, amb circuits tancats de televisió, configuracions especials amb ordinador, etc, que abracen tots els nivells de l’ensenyament: primari, mitjà, universitari, així com la formació professional i rehabilitació de persones especials i educació permanent.

Diada de Mallorca

Deixa un comentari

(Mallorca, 5 maig 1997 – )

Festivitat celebrada anualment el 12 de setembre. Commemora el jurament de Jaume II de Mallorca en aquest mateix dia de l’any 1262 dels privilegis que atorgà Jaume I el Conqueridor a l’illa, fet pel qual hom considera la data l’inici del regne privatiu de Mallorca.

La festivitat fou instituïda el 5 de maig de 1997 pel Consell Insular de Mallorca i se celebra a partir d’aquest mateix any.

Alguns anys s’ha celebrat el 31 de desembre, data de l’entrada de Jaume I a Palma de Mallorca l’any 1229.

Cullera, fets de -1911-

1 Resposta

(Cullera, Ribera Baixa, 19 setembre 1911)

Disturbis socials. Les protestes contra la guerra del Marroc i la repressió contra les vagues portaren a la CNT a decretar una vaga general, que tingué un gran ressò al País Valencià.

El dia 19 foren morts a Cullera el jutge, l’actuari i l’agutzil de Sueca.

Després de la suspensió de garanties constitucionals decretada pel govern Canalejas (dia 20), foren empresonats un cert nombre d’obrers, i sis d’ells condemnats a mort (entre ells Joan Jover) en un consell de guerra celebrat del 7 al 9 de desembre de 1912, i indultats posteriorment, gràcies a una violenta campanya general contra el govern pels mals tractes donats als presos.

Crit del Palleter, el -1808-

3 Respostes

(València, 23 maig 1808)

Moviment popular, que rebutjà les abdicacions de Ferran VII de Borbó i Carles IV de Borbó a Baiona i que representà l’inici de la guerra dels Francès al País Valencià.

Començà amb una manifestació des de la plaça de les Panses a la Ciutadella i al palau reial; foren presos uns carros de monedes destinats al govern de Murat i conduïts al palau del comte de Cervelló, que fou aclamat cap militar.

El franciscà Joan Rico, que prengué la iniciativa des d’aquell moment, arengà la gent i organitzà una nova i nombrosíssima manifestació que es dirigí vers l’audiència, on hi havia reunides les autoritats, les quals, atemorides, proclamaren l’allistament general.

Fou aleshores que el palleter Vicent Domènec, amb una bandera feta amb una canya i la seva faixa vermella, es dirigí al mercat, on, enfilat en una cadira, estripà paper segellat amb l’efígie de Murat tot dient: “Un pobre palleter li declara la guerra a Napoleon; viva Ferran VII i muiren els traïdors!”, crit que ha esdevingut símbol del moviment.

El dia 24, descobertes les cartes de les autoritats a Madrid, hi hagué una altra manifestació, controlada pel militar González Moreno, l’advocat Manuel Cortès i els germans Bertran de Lis, els quals, amb Joan Rico, obtingueren permís per escorcollar la Ciutadella, però foren agafats per la multitud. González Moreno fou nomenat comandant del poble sobirà.

El dia 25, les autoritats, després de parlamentar amb Joan Rico i Manuel Cortès com a representants populars, acceptaren la constitució de la Junta Suprema de Govern del Regne de València.

Corporals de Daroca, miracle dels -1276-

3 Respostes

(Llutxent, Vall d’Albaida, 1276)

Fet extraordinari. La tradició el situa com a esdevingut durant la segona revolta d’al-Azraq.

Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques; el rector de Sant Cristòfol de Daroca (Aragó), que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals, en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven; aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu.

Disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són venerats (es conserven en un notable reliquiari -convertit en ostensori el segle XVII- d’argent daurat i esmalt, obra de Pere Moragues vers el 1384 donada per Pere III el Cerimoniós a la col·legiata de Daroca).

El 1335 fou bastida prop de Llutxent una ermita commemorativa que esdevingué convent dominicà (convent del Corpus Christi).

La llegenda, rememorada en les festes de moros i cristians de Llutxent, donà peu, tant al Regne de València com al d’Aragó, a una abundant literatura religiosa. També a Llutxent fou representada durant molts anys l’obra teatral de Tomàs Torres La conquista de Valencia y el milagro de Luchente, escrita el 1787 i impresa el 1876 per Vicent Boix i Ricarte.

Conquista, festa de la

2 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

(o de l’Estendard, pop: sa Colcada)  Commemoració anual de la conquesta de l’illa per Jaume I, que hom celebra el 31 de desembre a la ciutat.

La festa gira entorn de l’estendard de la Conquista, que és tret solemnement de la casa de la ciutat i exposat a la plaça de Cort. Pere III de Catalunya, manà, el 1358, que l’acompanyessin els cavalls armats. A la façana de l’ajuntament és exposat, també, el retrat de Jaume el Conqueridor.

L’antiga processó medieval a les portes de la murada, descrita pintorescament pel poeta Pere d’Alcàntara Penya, en versió barroca, en La colcada, ha estat reduïda al solemne ofici de la seu, amb el tradicional sermó de la Conquista.

Companyia Literària de la Ginesta d’Or

6 Respostes

(Perpinyà, 1923 – )

Entitat literària creada per la Colla del Rosselló, al capdavant de la qual hi havia Horaci Chauvet.

Des del 1924 ha organitzat anualment, els darrers dies de maig, els Jocs Florals de la Ginesta d’Or al Teatre Municipal de Perpinyà o a la sala Aragó de la casa de la ciutat, en els quals és admesa la participació en llengua catalana i francesa. Consta de 22 mantenidors.

La primera celebració, que tingué lloc el 1924, coincidint amb el sisè centenari dels Jocs Florals de Tolosa de Llenguadoc, adquirí un relleu extraordinari, ateses les circumstàncies per què passava la cultura catalana durant la dictadura de Primo de Rivera.

Aquests Jocs Florals han facilitat algunes revelacions importants, com la del poeta Jordi Pere Cerdà.