Poble i santuari marià (1.527 m alt) de la parròquia, Situat a l’esquerra de la Valira d’Encamp.
Es venera la marededéu de Meritxell, talla romànica policromada de les més antigues del Pirineu (segle XII), patrona d’Andorra. Desaparegué en l’incendi que la nit del 8 al 9 de setembre de 1972 destruí el santuari.
El 1976 fou inaugurat un temple nou, segons projecte de Ricard Bofill.
(Catalunya Nord, 1901)
Escultura d’Aristides Maillol. Inicialment anomenada El pensament. Nasqué d’una terracotta el 1900 i fou realitzada l’any següent. Hom l’ha definida com a “dona asseguda, equilibrada, arcaica, d’una plenitud somàtica i d’una pau mental perfecta“.
N’hi ha de diverses versions: en marbre, al jardí de les Tulleries de París, de pedra, a Winterthur, i de bronze, a la casa de la vila de Perpinyà. També hi ha la versió de bronze sobre la tomba de l’artista a la seva casa nadiua de Banyuls de la Marenda.
Encara s’hi nota una influència de Rodin, però ja indica el retorn de Maillol a les constants d’un art mediterrani.
(València, 1596)
Figures confeccionades amb fusta i teles que representen l’acte del bateig de Vicent Ferrer i que cada any són instal·lades els dies de la festa d’aquest sant a la parròquia de Sant Esteve, on se’n conserva la pila baptismal.
Constituïren un element molt popular de la tradició religiosa local. El costum d’exhibir-les data del 1596, però amb el temps ha tingut diverses alteracions.
Hi hagué un moment que aquest simulacre arribà a constar de vint-i-cinc personatges, les cares de quinze dels quals eren obra (1788) de l’escultor Vicent Esteve.
Veure> la Dama d’Elx (bust femení ibèric).
Bust femení ibèric, de pedra calcària porosa local. Obra cabdal d’art ibèric. Trobada el 4 d’agost de 1897 en el pujol de l’Alcúdia d’Elx.
Actualment es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, després d’haver estat al Museu del Louvre durant molt de temps, fou retornada i conservada al Museu del Prado fins al 1971 en que fou traslladada a la ubicació actual.
De mides una mica superiors a les naturals i amb vestigis clars de policromia, representa el cap i bust d’una dona, d’ulls ametllats i llavis perfilats, coberta de joies i amb un complicat pentinat, recorda l’arcaisme grec oriental, del qual es diferència per la majestuosa seriositat.
De datació incerta (segles -IV, -III, -II), algunes teories asseguren que és una falsificació del segle XIX.
Conjunt de tres caps de toro, esculpits en bronze, de grans dimensions (el més gros, de mida natural), trobats a son Corró, juntament amb sis banyes i dues orelles, dins les restes d’un santuari d’època talaiòtica.
Peces d’una gran força expressiva, dins un naturalisme vigorós, són exponent d’un culte taurolàtric, possiblement importat de Creta o influït per ella.
Unes altres troballes d’aquesta època relacionades amb el culte al bou fan que aquests bronzes siguin considerats com a indígenes (a la seva descoberta hom els atribuí a l’art grec).
Actualment són al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
Copa de cornalina translúcida i de forma semiesfèrica, amb anses i peu d’orfebreria, que es conserva en una capella (antiga sala capitular) de la catedral de València. Peça de probable origen bizantí, ha estat tradicionalment considerada el mateix calze amb que Jesucrist instituí l’Eucaristia.
Pertanyia inicialment al monestir de Sant Joan de la Penya (Aragó), els monjos del qual la cediren a Martí I l’Humà el 1399, i el 1437 fou donada per Alfons IV el Magnànim a la seu de València, on des d’aleshores ha rebut culte de latria, amb ofici i festivitat propis.
En temps moderns, alguns autors han volgut identificar-la també amb el Sant Graal de les llegendes èpiques medievals.
Sota la seva advocació fou creada la Germandat del Sant Calze del Cos de la Noblesa de València.
Figures construïdes el 1573 que toca les hores (Calendura) i els quarts (Calendureta) en el rellotge de la Torre del Consell.
(Guardamar del Segura, Baix Segura)
Necròpolis ibèrica del municipi. Fou utilitzada entre el principi del segle V aC i la segona meitat del segle IV aC.
S’hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració, que han aportat un important conjunt de materials, entre els quals destaquen ceràmiques àtiques i fragments d’escultures, principalment de toros, així com la Dama de Cabezo Lucero.
Escultura ibèrica de pedra representant un lleó (interpretat a vegades, erròniament, com a lleona).
Fou trobat per atzar a la Lloma de Galbis, on sembla que existí un poblat ibèric, que no ha estat investigat.
Ara es conserva al Museu de Belles Arts de València.
Dades dels Països Catalans 