(Barcelona, 23 setembre 1948 – )
Escriptor. Estudià filosofia i lletres i fou coeditor de la revista “Tarotdequinze”.
La seva obra poètica, realista, i centrada en la reflexió sobre el temps, s’inicià a Perillosa riba (1978) i ha continuat a Platges del temps (1980).
Ha col·laborat en el Diccionari Anglès-Català (1983), de Salvador Oliva i Angela Buxton.
(Barcelona, 31 gener 1864 – novembre 1935)
Escriptor. Comptable de professió, residí a París (1886) i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragall i Emili Vilanova.
Publicà el seu primer treball literari a “La Il·lustració Catalana” l’any 1882 i va prendre part en els jocs florals del 1896.
Dins la narrativa conreà el retrat amb descripcions de psicologia femenina, com a La forastera. En la novel·la es manté en el corrent del darrer modernisme, amb un colorit sentimental, i descriu l’ambient de la Barcelona de final del segle XIX; n’és la més representativa Romàntics d’ara (1906).
Altres obres seves són Prosa (1897), Estudis (1899), Alec (1902), Amors i amoretes (1903), Tristors (1904), Il·lusions (1905), Fulls escampats (1908), Nuvolada (1917) i Amor (1924).
(el Vendrell, Baix Penedès, 8 abril 1847 – Reus, Baix Camp, 3 gener 1890)
Escriptor. Era perit agrònom, llicenciat en filosofia i lletres i en dret civil i canònic. Es dedicà a l’ensenyament.
Publicà assaig en castellà i poesia en català, a més d’algunes obres per al teatre. Els seus poemes foren reunits en el volum titulat Poesies sèries, festives, humorístiques i satíriques (1889).
(Barcelona, 1847 – 1905)
Escriptor. Exercí la seva carrera d’advocat. Fou crític musical a la premsa barcelonina i de Madrid.
El 1890 es traslladà a Buenos Aires, on arribà a dirigir el diari “La Nación” i es dedicà també a l’ensenyament.
Publicà a l’Argentina diversos llibres i opuscles de poesia i assaig.
(Barcelona, segle XIX – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, octubre 1879)
Compositor i escriptor. Autor de l’òpera La figlia del deserto, estrenada al Liceu de Barcelona el 1854, obra que fou rebutjada tumultuosament pel fet d’haver-se sabut que l’autor, de pocs coneixements musicals, n’havia encarregat l’harmonització a altres músics.
Publicà en defensa seva una Historia… de la ópera titulada “La figlia del deserto” (1854). Deixà també una Missa de glòria i un Stabat Mater. Escriví també El socialismo y la teocracia (1853), on atacava Donoso Cortés.
(Capellades, Anoia, 1829 – Barcelona, 1897)
Publicista, polític i escriptor. Republicà federal, fou president del Comitè Regional de Catalunya. Sostingué correspondència amb el general Prim (1858-69). En proclamar-se la I República, refusà un ministeri.
Inventà un sistema perquè els analfabets coneguessin els estats de caixa. Escriví diverses novel·les, un diccionari castellà-francès, el manual El escritor práctico i una Historia de Sabadell.
Fou el pare de la compositora i pedagoga Narcisa Freixas i Cruells.
(Barcelona, 15 març 1860 – 17 juliol 1933)
Metge i escriptor. Guanyador de diversos premis literaris, fou un dels creadors de la “Revista Literària” (1883) i un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Col·laborà a “La Veu de Catalunya” (Impressions de viatge per la Catalunya francesa, 1901).
Metge numerari de l’hospital de la Santa Creu, participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana.
Publicà les obres: Consideracions respecte a pronòstics, Impressions de viatge per la Catalunya francesa (1901), Tractament de la febre tifoida, Impressions de metge (1918-24, en tres volums), Índex bibliogràfic mèdic de Catalunya (1923).
Veure> Josep Frexas (compositor i escriptor català, segle XIX-1879).
(Reus, Baix Camp, 17 novembre 1821 – Barcelona, 30 desembre 1876)
Escriptor. Escriví dues novel·les que restaren inèdites i els estudis De los bancos de crédito territorial en España (1864) i El derecho administrativo en España (1870-86, en tres volums i cinc suplements).
(Cervera, Segarra, 1861 – 1916)
Escriptor. Fundà el periòdic local “El Ciervo”, que dirigí i redactà ell mateix.
És autor de l’obra de teatre Un tenòrio de tot l’any, estrenada a Cervera. Publicà uns Anales de Cervera (1891) en tres volums.
Dades dels Països Catalans 