Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Rierola i Masferrer, Francesc

Deixa un comentari

(Manlleu, Osona, 1857 – Vic, Osona, 11 gener 1908)

Escriptor. Llicenciat en dret, fou secretari de l’ajuntament de Vic.

Formà part de l’Esbart de Vic i col·laborà assíduament a “La Veu de Montserrat”, “Lo Gai Saber”, “La Il·lustració Catalana”, etc.

A més de traduccions al català (René, de Cahteaubriand), publicà Un separatista oficial, sobre Godoy, Assaig de martirologi català (1883) i un Dietari, (1893-1908), (1908), que, entre altres informacions, inclou nombroses dades referents a Jacint Verdaguer i que Eugeni d’Ors en una glossa batejà amb el títol d’Amiel a Vic.

Riera i Comas, Josep Marià

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1827 – 1858)

Escriptor. Carlí, fundà a Barcelona “El Símbolo” i fou redactor de “La Regeneración” de Madrid.

Publicà nombroses obres de caràcter pamfletari, entre altres ¿Qué mal han hecho los jesuitas? (1846), Causas secretas de las principales revoluciones del globo en favor de la libertad (1848), Historia de todos los pueblos de la tierra… (1858), La religión y la filosofía moderna (3 volums, 1850-51) i la llarguíssima novel·la històrica, amb nombroses referències als aldarulls de Barcelona, Historias de las sectas secretas o el franc-masón proscrito (10 volums, 1847-50).

Riera i Clavillé, Manuel

Deixa un comentari

(Premià de Mar, Maresme, 29 abril 1918 – 15 març 2007)

Escriptor. Estudià dret a Barcelona i a Madrid, on es llicencià el 1940. Féu el doctorat el 1941.

Col·laborà a la fundació de bon nombre d’institucions barcelonines, com l’Institut d’Estudis Europeus, el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, del qual fou conseller i delegat adjunt, i l’Institut d’Estudis Nord-americans, del qual fou vice-president.

També fou membre de l’acadèmia orsiana del “Faro de San Cistóbal”, al qual ingressà amb el parlament Eugeni d’Ors i la unitat moral d’Europa. Actiu conferenciant, especialment sobre temes europeistes.

Fundà la “Revista Europa”, que dirigí. Fou editorialista de la revista “Cisneros”, de Madrid. Col·laborador habitual de “La Vanguardia” i “El Noticiero Universal” de Barcelona.

Ës autor dels llibres El combate de la inteligencia (1951), Acción Europeista (1963) i El despegue de la gran sociedad (1965).

Riera i Bertran, Joaquim

1 Resposta

(Girona, 25 gener 1848 – Barcelona, 15 març 1924)

Polític i escriptor. Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a corts. Presidí la Unió Catalanista i l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.

Col·laborà a la premsa de la Renaixença, especialment a “Lo Gai Saber”, “La Ilustració Catalana” i “La Tomasa”. Fou proclamat mestre en gai saber (1904).

Escriptor prolífic, es decantà sobretot vers el teatre, de caire romàntic o festiu: Caritat (1871), Robinson petit (1872), Bernat Pescaire (1875), De mort a vida (1879), Gent de mar (1888), Lo testament de l’oncle (1896), etc.

Poeta sentimental o didàctic, publicà, entre altres, Cançons del temps (1874), Mel i fel (1877), Cent faules (1880), Llibre de sonets (1888) i Faules velles (1920).

A més, escriví Escenes de la vida pagesa (1878) i El catolicismo y la república federal (1873).

Riera, Climent

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1658 – Escaladei, Priorat, 1682)

Monjo cartoixà i autor ascètic. Fill d’un teixidor vigatà, inicià la carrera eclesiàstica a Vic i la continuà a Barcelona.

Entrà a la cartoixa d’Escaladei el 1676 i professà el 1678. Tot seguit es remarcà pels fenòmens místics i direcció d’esperits, cosa que féu que, essent només diaca, fos nomenat mestre de novicis.

És autor d’alguns escrits i consells piadosos recollits en una biografia escrita per un seu company cartoixà, Josep Llerins, i publicada a Vic el 1893 pel canonge Jaume Collell.

Morí essent només diaca i se’l considerà venerable.

Ribot i Serra, Manuel

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 21 març 1859 – 21 desembre 1925)

Escriptor. Fou fundador de la “Revista de Sabadell”, ciutat de la qual fou cronista.

Poeta floralesc, pertanyé a l’Acadèmia de la Llengua Catalana i publicà aplecs lírics, com Idil·lis i balades, Garbuix, La Verge de la Salut, La llegenda dels Dolors i l’obra poètica completa en dos volums el 1915.

Estrenà drames i sainets de caire costumista i publicà Orígenes de Sabadell, Clavé i les societats euterpenses, etc.

Ribó i Palaudàries, Josep Joaquim

Deixa un comentari

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, segle XIX – Puerto Rico, EUA, gener 1885)

Publicista i escriptor.

De molt jove es traslladà a Barcelona, on obrí una llibreria i hi fundà els periòdics “El Examen” (1868) i “El Siglo XX”. El 1871 es traslladà a Madrid, on fundà i dirigí “El Eco de la Patria”.

Conservador primer i liberal de Sagasta després, el 1872 anà com a voluntari a la guerra de Cuba.

Publicà, entre altres moltes obres, La farsa social (Cartas a Emilio) (segona edició del 1865), Retrato histórico de Francisco II (1867), Colección de tratados celebrados entre España y las demás naciones desde 1801 hasta Amadeo I (1871), la novel·la de costums A bordo del vapor Guipúzcoa (1872), Historia de los voluntarios cubanos (1876) i un estudi biogràfic, Víctor Balaguer (1876).

Ribes i Monfar, Josep Maria

Deixa un comentari

(Alforja, Baix Camp, 1885 – Barcelona, 1972)

Escriptor.

Publicà teatre: Nadal (1936), Mònica a Deià (1957, estrenada el 1952), La seva setena vida (1958), etc, a més de poesia: 180 tanka (1947) i Càntics d’Alforja (1965).

Ribes i de Vilar, Miquel de

1 Resposta

(Tuïr, Rosselló, desembre 1731 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 25 octubre 1799)

Escriptor i traductor al català. Monjo de Sant Miquel de Cuixà i membre del grup de Tuïr.

Traductor de les tragèdies de Racine i de Corneille, va emprar un llenguatge castellanitzat que mostra la influència progressiva del castellà al Rosselló en el segle XVIII.

És autor de comèdies d’assumpte evangèlic, com Jesús batejat per sant Joan Baptista (1796), que segueix la tradició del teatre religiós medieval.

Per la Revolució francesa hagué d’exiliar-se i s’establí a Sant Cugat del Vallès.

Ribes, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Escriptor.

És autor d’una de les poques obres teatrals catalanes de l’època: La fugida del duc d’Anjou (1706).

L’obra s’inspirava en el fracàs que acabava de sofrir Felip V en el seu atac a Barcelona.