(Manresa, Bages, 19 juliol 1879 – Barcelona, 1948)
Pedagog i escriptor. Destacà especialment per la seva tasca en pro del millorament dels textos escolars.
Són innombrables les seves obres sobre didàctica, teoria de l’educació, història de la pedagogia, etc., d’entre les quals cal esmentar Estudios pedagógicos, El libro, su historia e influencia educativa, Las ciencias exactas en España, Balmes pedagogo, Dupanloup y Fenelon considerados como pedagogos.
(Sabadell, Vallès Occidental, 7 setembre 1882 – 2 febrer 1957)
Escriptor. Fou director del “Diari de Sabadell” i fundador de “Teatralia”.
Publicà poesia: Rebroll (1906), Del meu camí (1914), Ègloga (1915) i Poemes i llegendes (1916), i escriví obres teatrals com Lluites rurals (1914), La festa major de Vilaflorida (1922) i Muntanyes imaginàries (1933), i la lletra de les sardanes Llevantina, La bona festa i La Maria de les trenes.
(Barcelona, 15 gener 1920 – la Garriga, Vallès Oriental, 24 setembre 2001)
Escriptor. Fill d’Ignasi Ribera i Rovira.
Fou un dels fundadors i director de la revista cultural clandestina “Antologia” (1974). Col·laborà com a corresponsal a “La Nostra Revista”, de Mèxic.
Publicà poesia, prosa, obres dramàtiques, assaig i novel·les. Autor d’Els homes peixos (1954), sobre submarinisme.
Ha estat un dels capdavanters a Catalunya en la investigació dels temes sobre ovnis, que ha divulgat en obres en castellà, a més d’altres llibres i traduccions de ciència-ficció.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor i eclesiàstic.
Acompanyà Alfons IV el Magnànim prop de Joan II de Castella.
N’han restat poesies en castellà al Cançoner d’Estúñiga, conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid.
(Reus, Baix Camp, 2 maig 1920 – Barcelona, 9 gener 1991)
Escriptora i bibliotecària. Obtingué el 1966 el premi Ramon d’Alòs-Moner de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el treball Índex de la Revista “Lo Gay Saber”.
Ha col·laborat a “Tele-estel” i a algunes enciclopèdies.
És autora de la novel·la Del dia a la nit (1968).
(Barcelona, 1830 – 15 octubre 1903)
Eclesiàstic, arxiver i escriptor. Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic. S’ordenà el 1855.
Fou canonge de Barcelona (1876) i ardiaca (1893). Nomenat arxiver de la catedral, ordenà l’arxiu i l’obrí als investigadors.
Col·laborà en el “Diari de Barcelona” i escriví algunes obres d’investigació, com Lo bisbe Sapera (1891).
Entrà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on publicà un treball històric sobre sant Ramon de Penyafort.
(l’Havana, Cuba, 1875 – Blanes, Selva, 1913)
Escriptor.
Desenvolupà una intensa activitat cultural a Blanes, on organitzà la societat Tertúlia Literària. Fundà el setmanari català il·lustrat “La Selva” (1906).
Actuà també dins el camp social i polític: fundació de la societat Aplec Nacionalista, d’una caixa rural, del periòdic “Sindical”, etc.
Conreà la poesia i participà en tots els certàmens poètics de Catalunya. La seva obra fou recollida en part a “Lectura Popular”.
(Sant Celoni, Vallès Oriental, 1890 – Barcelona, 2 gener 1966)
Escriptor. Fou un dels iniciadors de la publicitat a Catalunya.
Publicà les novel·les Aventura d’estiu (1932) i Jaume Farell (1946) i poemes, de caire tradicional: Hores d’octubre (1948), Flors de recança (1949), Avemaries del capvespre (1949) i Poemes temporals (1956).
(Barcelona, 1893 – segle XX)
Escriptor. Ha exercit l’ensenyament com a mestre oficial durant cinquanta anys.
Ha publicat set llibres de poemes, entre els quals Visions poètiques de Mallorca (1964), Besllums d’un gran amor (1965) i Les cràteres de la poesia (1966).
Ha traduït al català Petrarca, Heine i poetes portuguesos i anglesos.
Signà habitualment Francesc de Riart.
(Calella, Maresme, 29 octubre 1822 – Barcelona, 1 maig 1876)
Advocat i escriptor. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector (1875-76).
El 1859 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana.
Des del 1849 col·laborà al “Diari de Barcelona” i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios (1860), on atacava l’estat centralista liberal; El matrimonio civil y la libertad de cultos (1869), contra el divorci; El criterio conservador (1872) i un elogi fúnebre de R. Martí i d’Eixalà.
Dades dels Països Catalans 