Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Roca i Perich, Maria Mercè

Deixa un comentari

(Portbou, Alt Empordà, 19 juliol 1958 – )

Escriptora. Professora de català i periodista.

El 1984 va obtenir el premi Just M. Casero (amb Vestit de verd i blanc) i el 1985 els premis Recull (amb Veus de dones), Víctor Català (amb Sort que hi ha horitzó) i Manuel Bonmatí de periodisme.

Posteriorment ha publicat els reculls de contes Ben estret (1986) i El col·leccionista de somnis (1987) i les novel·les Els arbres vençuts (1987), El present que m’acull (1987, premi Josep Pla 1986), Perfum de nard (1988), Temporada baixa (1990), La gran casa (1991), Greuges infinits (1992), Cames de seda (1992, premi Sant Jordi) i L’àngel del capvespre (1998).

Ha escrit també literatura juvenil (Com un miratge, 1988) i guions per a la televisió, dels quals destaca el de la sèrie Secrets de família.

Roca i Florejachs, Lluís

3 Respostes

(Lleida, 22 febrer 1830 – 2 desembre 1882)

Escriptor i metge. Fill de Bonaventura Roca i Labrador.

Col·laborà a moltes publicacions lleidatanes i a “La Renaixensa” i “La Il·lustració Catalana”. Poeta floralesc, figurà a l’antologia Los trobadors nous (1858).

Com a historiador local, publicà, entre d’altres, Colección de efemérides pertenecientes a la historia de la ciudad (1872) i Memoria de la catedral antigua (1881).

Robirosa i de Torrents, Josepa

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1817 – Catalunya, segle XIX)

Escriptora.

És autora d’alguns drames, com el titulat Lorenza, estrenat amb èxit, el 1845, al Liceu de Barcelona.

Robert i Casacuberta, Robert

4 Respostes

(Barcelona, 12 setembre 1827 – Madrid, 18 abril 1873)

Escriptor i polític. Intel·lectual democràtic i gran figura literària del romanticisme liberal.

Visqué anys a Madrid i col·laborà com a periodista polític en un bon nombre de publicacions. Fundà la revista humorística “El Tío Crispín”. Fou empresonat per un article considerat ofensiu.

Tornà a Barcelona i col·laborà en el setmanari humorístic “Un tros de paper” de l’abril de 1865 al desembre de 1866. Narrador costumista, ateu i republicà, en els seus articles descriu tipus de situacions característiques de la Barcelona de l’època, amb ironia, tècnica impressionista i estil àgil i directe.

Després de la Revolució del 1868, en la qual participà activament, fou diputat a les Constituents i durant la I República fou nomenat ambaixador a Suïssa.

Va escriure algunes obres en castellà com Los cachivaches de antaño (1869) i Los tiempos de Maricastaña (1870). En català, i pòstumament, li van ser publicats Col·lecció de treballs literaris (1893), Barcelonines (1907) i La Barcelona del vuit-cents (1965).

Rivière i Martí, Margarida

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 agost 1944 – 29 març 2015)

Periodista i escriptora en castellà.

Ha estat col·laboradora i directora de diverses seccions a diverses publicacions de Barcelona.

Com a escriptora ha destacat en el camp de l’assaig sociològic: La moda ¿comunicación o incomunicación? (1977), La generación del cambio (1984), La aventura de envejecer (1987), La década de la decencia (1995) i El problema Madrid-Barcelona (1996).

Rius i Vidal, Àngel

Deixa un comentari

(Tarragona, 1875 – Barcelona, 1939)

Escriptor.

Escriví, gairebé sempre en col·laboració, diverses obres per al teatre, com les titulades L’avi del Parque (1898), Lo gall de Nadal, Un Tenòrio i un Mejia, Lo senyor Mauri, La llum del geni (1899) i El ball de la Candelera.

També és autor d’un Novíssim diccionari català-francès i francès-català (1932).

Riu i Dalmau, Fidel

Deixa un comentari

(Sallent de Llobregat, Bages, 1895 – Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, 1981)

Escriptor.

La seva lírica recull el més noble dels Jocs Florals i la tècnica del noucentisme, més aviat carnerià.

És autor d’El cant geòrgic (1918), La veu subtil (1920), Terra amorosa (1927), Terra daurada (1950), Flors palpitants (1951), Fruita (1952), La terra i el temps (1958), Llumb en la sang (1960) i les proses Avui (1954).

Riquer i Palau, Josep Maria de

3 Respostes

(Barcelona, 1897 – Nauchâtel, Suïssa, 1978)

Escriptor i dibuixant. Fill d’Alexandre de Riquer i Inglada i germà d’Emili. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou alumne de Lluís Labarta.

Féu notables ex-libris i és autor dels llibres La cançó del Sena (1925) i Els ex-libris i els exlibristes (1952).

Ripoll, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Advocat i escriptor. És atestat el 1419. Notari a Barcelona, gaudí d’una gran anomenada.

Autor d’epigrames i poesies en català i llatí, comentà el codi poètic del Consistori de Tolosa, Las flors del gay saber, i féu un epitafi en llatí per a la tomba de la reina Elionor de Xipre.

Actuà com a jutge en el debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Maçanet.

Rigalt i Nicolás, Bru

1 Resposta

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 15 novembre 1813 – Barcelona, 1 juny 1867)

Heraldista i escriptor. Fill de Pere Màrtir Rigalt i Fargas.

Del 1829 al 1842 estigué a l’exèrcit, destinat a Cuba. El 1846 treballà a l’Audiència de Barcelona, on a partir del 1854 fou certificador d’armes.

És autor d’un Diccionario Histórico de las Órdenes de Cavallería, religiosas, civiles y militares, de todas las naciones del mundo (1858), així com els manuscrits Testamento de España i Escudos de Armas de Nobleza de España y Europa.