(Tarassona, Aragó, 1590 – Catalunya, 1658)
Escriptor i religiós carmelità. Nom amb què és conegut Marc Antoni Alegre i Casanate.
És autor de Paradisus Carmelitici decoris… (1639), obra de caràcter històric que fou censurada per la Sorbona i posada a l’Index, de Vida y encomios de san Prudencio, obispo de Tarazona, catálogo de sus obispos y de algunos sucesos notable de aquella ciudad (1626), i d’altres obres de caràcter històric i religiós.
Deixà inèdits uns comentaris morals i un martirologi carmelità.
(Barcelona, 1851 – 1937)
Escriptor. Dedicat preferentment al gènere líric, arranjà al castellà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss.
Escriví sarsueles i obres teatrals en castellà i en català, com Plouen desgràcies (1876), Qui no s’arrisca… (1876) i Amo i criat (1884).
(Barcelona, 1780 – 1846)
Metge. Prestà els seus serveis professionals a l’exèrcit i a la marina. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Deixà nombrosos escrits de caràcter polític.
(Girona, segle XVII – Barcelona, 1660)
Escriptor. Era senyor de Curull i de Vilarnadal.
Li fou encomanada la redacció de Vida de San Narciso, Apología en defensa del milagro de las moscas i De las grandezas de Gerona.
(Barcelona, segle XVII – 1682)
Religiós agustí. Prior dels convents de Perpinyà i de Barcelona i provincial de l’orde a la corona catalano-aragonesa.
Fou catedràtic i rector (1644) de la universitat de Perpinyà.
Autor d’Indulgencias de la correa (1677) i d’una relació titulada De los varones il·lustres del Principado de Cataluña, que restà inèdita.
(Olot, Garrotxa, 5 desembre 1893 – 10 setembre 1961)
Escriptora. És autora dels reculls poètics Elvira (1950), Tribut al paisatge, Fonts d’Olot (1953), i De l’amor i de la desamor (1954).
(Barcelona, 1845 – 1911)
Periodista i escriptor. Fundador i director de “La Exposición” (1887-91), òrgan de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).
Conreà en castellà poesia, teatre i novel·la.
(Barcelona, 1641 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1677)
Escriptor i religiós agustí. Entre els seus escrits de caràcter religiós, en publicà dos contra les teories del filòsof espanyol Miguel de Molinos.
És autor d’un Tractatus quisnam sit actus mysticus et perfectissime ducatur viator ad perfectissimam et mysticam unionem cum Deo.
(Tortosa, Baix Ebre, 1899 – Barcelona ?, segle XX)
Jesuïta. És autor de diversos escrits pietosos i ascètics.
Fou rector del col·legi de la Companyia de Jesús a Barcelona.
Dades dels Països Catalans 