(Catalunya, segle XIX – 1909)
Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana. És autor del recull narratiu Presentalles i de la comèdia lírica La festa major.
Morí jove.
Manau i Avellanet, Lluís
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Mallorques, Bernat de
(Illes Balears, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
(o Bernat de Palol) Escriptor. Natural de Mallorca, segons creença general.
És autor, entre altres obres, d’una cançó que es popularitzà en el seu temps i que arribà a ésser utilitzada en un càntic del Misteri d’Elx. Aquesta composició, que es pot inscriure en el gènere de comiat-maldir, conserva els esquemes de la lírica dels trobadors.
Mahomad ben Alimad ben Amer-Abal-vi
(Tortosa, Baix Ebre, segle X – 981)
Escriptor àrab. És autor d’un petit recull biogràfic d’homes il·lustres i d’un tractat de medicina.
Llupià, Maria de
(Girona, segle XVII)
Escriptora. Conreà la poesia religiosa. Guanyà el concurs celebrat a Girona, en 1622, en ocasió de ser canonitzat sant Ignasi de Loiola.
Llorens i Carreres, Sara
(Lobos, Argentina, 5 novembre 1881 – Perpinyà, 17 abril 1954)
Folklorista. Estudià a l’Escola de Llotja i fou deixeble de Rossend Serra i Pagès. El 1908 es casà amb Manuel Serra i Moret.
Publicà una obra important: El cançoner de Pineda (1931), part del seu inèdit Folklore del Maresme. Pòstumament li fou publicat un diari íntim, cant a l’amor conjugal i a la bellesa de la vida, i El llibre del cor (1954).
Morí exiliada.
Llord, Josep -escriptor-
(Catalunya, segle XX)
Escriptor i historiador. És autor, entre altres obres, de Lliçó de la Història (Cap a un món nou) (1927), i Campanya montemolinista de Catalunya o Guerra dels Matiners (1926).
Llorach i Aguilar, Ezequiel
(els Omellons, Garrigues, 9 abril 1846 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 16 desembre 1887)
Escriptor. Fou periodista actiu. Publicà una novel·la i poesies en castellà.
Llopis, Pere
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. Li ha estat atribuïda, amb incertesa, la versió catalana de les Antiquitats judaiques, de Flavi Josef, editada a Barcelona en 1482.
Llompart i de la Peña, Josep Maria
(Palma de Mallorca, 23 maig 1925 – 28 gener 1993)
Escriptor. Els seus escrits aparegueren en un principi a la premsa, i col·laborà com a secretari redactor de la revista “Papeles de Son Armadans”, dirigida per Camilo J. Cela. Després es convertí en un íntim col·laborador de Francesc de B. Moll.
Els reculls Poemes de Mondragó (1961), La terra d’Argensa (1972), Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974), Urbanitat i cortesia (1979), Mandràgola (1980, premi Crítica Serra d’Or), La capella dels dolors (1981, guardonat amb la Lletra d’Or), Jerusalem (1990) i Spiritual (1992) representen l’entroncament amb l’Escola Mallorquina i amb certs corrents de la poesia postsimbolista. Els seus poemes foren aplegats el 1983 en l’Obra poètica (I-II).
Obres de crítica i assaig: La història de Mallorca contada pels poetes (1963), la biografia Joan Alcover, la història d’un home (1964), La literatura moderna a les Balears (1965), Literatura mallorquina contemporània (1973), Retòrica i poètica (1982), Països Catalans? i altres reflexions (1991).
Fou president de l’Obra Cultural Balear i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-87). El 1982 li fou concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.
Llobet -varis bio-
Llobet (Catalunya, segle XI) Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d’astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.
Bernat Josep Llobet (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII) Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.
Joan Llobet (País Valencià, segle XIV – València, 1435) Escultor. Treballava a València des dels últims anys del segle XIV.
Joan Llobet (Barcelona, segle XV – Illes Balears, 1460) Teòleg. Seguidor de la doctrina de Ramon Llull, ensenyà l’art lul·liana a tots els regnes de la corona catalano-aragonesa i compendià les seves lliçons a l’Ars notativa.
Martí Llobet (País Valencià, segle XV) Arquitecte. Signà contracte comprometent-se a acabar el Miquelet de la catedral de València; l’enllestí el 1429 i, així, rematà una obra que havia estat començada l’any 1381 pel mestre de Tortosa Andreu Julià. Vers el 1430 treballà en el cimbori de la seu valenciana.
Silvi Llobet (Empordà, segle XI – Cervià de Ter, Gironès, 1095) Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.
Dades dels Països Catalans 