Pseudònim de l’escriptor català Joan Prat i Esteve (1904-71).
(Cervera, Segarra, 1853 – 1910)
Escriptor. Besnét de Francesc de Nuix i de Perpinyà. Quart i darrer baró de Perpinyà. Diputat carlí per Cervera.
És autor de treballs genealògics i de caràcter històric, en bona part referents a la ciutat de Cervera.
(Barcelona, 1858 – segle XX)
Escriptor. Col·laborà a “La Renaixença” i a d’altres òrgans de la premsa catalana.
És autor del poema A la batalla del Bruc, de poesies satíriques i d’alguna obra teatral.
(Barcelona, 1918 – 2001)
Escriptor. Ha publicat l’excel·lent Antologia de la prosa catalana (de Ramon Llull a Josep Pla), en dos volums, apareguts el 1957 i el 1958.
(Barcelona, 1850 – 1902)
Escriptor. Era advocat. Col·laborà a la “Revista Popular” i fou redactor de “El Correo Catalán”.
És autor de diverses narracions i del llibre Peregrinación a la Tierra Santa (1882).
Bernat Navarro (Perpinyà, segle XVI – Barcelona, 1629) Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde, del qual fou provincial. És autor d’una Vida de San Nicolás de Tolentino, publicada el 1612.
Bru Josep Navarro (València, 1706 – segle XVIII) Frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Porta Coeli. És autor de poesies i de diversos escrits de caràcter religiós, en castellà i en llatí.
Cecili Navarro (Barcelona, segle XIX – 1899) Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter educatiu i juvenil. Escriví en castellà algunes obres moralitzants per a adolescents, biografies de divulgació i traduccions nombroses.
Felip Navarro (València ?, 1680 – segle XVIII) Pintor. És autor d’obres remarcables per a l’església valenciana de Sant Joan del Mercat.
Francesc Navarro (València, 1612 – 1650) Músic. Estudià amb Vicent Garcia. El 1630 guanyà la plaça de mestre de capella de Sogorb, i el 1634 fou nomenat contralt de la seu de València. Hom en conserva un Beatus vir, un Laetatus sum i un Magnificat, de gran qualitat.
Francesc Navarro (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1926 – 1953) Escriptor. Poc després de la seva mort, el 1954, fou publicat el seu poema La primavera veinticinco.
Joan Baptista Navarro (Castelló de la Plana, 1558 – segle XVII) Metge. Ensenyà a la Universitat de València, on ocuparia una càtedra de medicina. És autor de les obres Commentarii in Libros Galeni de differentiis febrium i De pulbibus ad Tyrones, et spurium de urinis (1628).
Joan Blai Navarro (València, 1526 – 1595) Eclesiàstic. Fou teòleg notable. És autor d’obres de la seva especialitat, escrites en llatí.
Josep Navarro (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII) Religiós escolapi. És autor d’escrits pietosos.
Josep Navarro (Catalunya, segle XVIII) Religiós. Fou prior major de Tortosa. Escriví un epistolari crític referent a qüestions dogmàtiques.
Miquel Navarro (País Valencià, segle XV) Arquitecte. Fou ajudant de Valdomar a la capella dels Reis del convent de Sant Domènec de València.
Ramon Navarro (Altea, Marina Baixa, 1903 – Barcelona, segle XX) Pintor. Ha exposat a París, a Madrid i a Buenos Aires, entre d’altres ciutats.
Víctor Navarro (País Valencià, segle XIX – segle XX) Escriptor i advocat. Dirigí el “Boletín Jurídico Hebdomadario”. Escriví en castellà treballs jurídics i literaris.
(Barcelona, 1924 – segle XX)
Escriptor. És autor de la novel·la Anna (1953) i de Poemes (1963). Aquest darrer volum recull bon nombre de poesies ja aparegudes de forma esparsa.
Escriptor en castellà, més conegut pel pseudònim d’Eugenio Noel (1885-1936).
(Granollers, Vallès Oriental, 4 març 1919 – 3 novembre 1999)
Escriptor. És autor de la narració Aquell dia dels Sants Metges, premiada per l’Associació Cultural granollerina i editada el 1951.
(Tarragona, 19 setembre 1831 – 22 febrer 1906)
Escriptor. Quart baró de les Quatre Torres. Comte consort de l’Asalto.
Publicà Breves apuntes doctrinales sobre la libertad de culto en España (1875) i El blasón de Tarragona (1891).
Fou el pare de Ramon de Morenés i Garcia Alesson.
Dades dels Països Catalans 