(Barcelona, 1731 – 1809)
Advocat i escriptor. És autor de bon nombre de poesies en català, inèdites.
N’hi ha moltes de recollides al manuscrit del Parnàs Català, obra del també advocat Vicenç Domènec i Sabater.
Sala i Guàrdia, Jaume
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Sala i Fugurull, Ramon
(la Torre d’Oristà, Osona, 1823 – Vic, Osona, 15 juny 1899)
Escriptor i eclesiàstic. Fou canonge penitencier del capítol de Vic. Dirigí el setmanari vigatà “La Veu de Montserrat”.
És autor de diversos escrits de caràcter religiós.
Sacosta, Ponç
(Catalunya, segle XIV)
Escriptor. Pere III el Cerimoniós li encomanà una traducció catalana de l’Alcorà, que sembla que no realitzà.
Rubén, Isaac ben
(Barcelona, segle XI)
Escriptor jueu. Les seves obres foren editades a Venècia al segle XVII.
Ros de Olano, Antonio
(Caracas, Veneçuela, 9 novembre 1808 – Madrid, 24 juliol 1886)
Militar i escriptor. Resident a Catalunya des del 1814. De tendència liberal moderada, prengué part en la primera guerra carlina i en la primera guerra d’Àfrica (1859), on assolí el grau de tinent general i el títol de marquès de Guad-el-Jelú. Fou ministre en diversos governs.
Escriví les memòries Episodios militares (1883) i publicà les obres literàries: El doctor Lañuela (1863), Cuentos estrambóticos (1868-77) i la comèdia Ni tío ni sobrino (1834, junt amb Espronceda), entre d’altres.
Romeu, Joan
(Catalunya, segle XV)
Escriptor i religiós dominicà. És autor de la traducció de l’exposició d’Innocent III sobre els Salms penitencials.
Roig i Ballestà, Joan
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1847 – Valls, Alt Camp, 1920)
Escriptor i mestre. El 1878 s’establí a Valls. Col·laborà a “La Renaixença” de Barcelona.
Publicà entre altres obres: Llibre de faules (1881), Lo llibre de la infantesa (1883), Llibre de faules i poesies (1885) i Hores dolces i amargues (1887).
Roig, Jaume
(València, vers 1400 – Benimàmet, Horta, 5 abril 1478)
Escriptor. Fill d’un metge del mateix nom. Metge, el 1434 apareix atestat exercint la seva professió a València. Assistí la reina Maria de Castella en la seva darrera malaltia.
Fou administrador de l’hospital d’En Clapers i benefactor del convent de la Trinitat de les clarisses, on professà la seva filla Violant en temps que hi fou monja i abadessa Isabel de Villena. Era casat amb Isabel Pellisser.
Deixant de banda la seva esporàdica participació en certàmens literaris, la seva obra cabdal és el llibre intitulat Espill o Llibre de les dones.
Rodríguez i Grahit, Ignasi
(Girona, segle XIX – segle XX)
Escriptor. Fou redactor de “L’Autonomista”.
És autor d’una Excursió artístico-històrica pels vells carrers de Girona i del recull de narracions L’estàtua de la dansarina.
Rocafort -varis bio-
Bernat de Rocafort (Catalunya, segle XII – segle XIII) Cavaller. Figurava al servei i consell de Pere I el Catòlic.
Guillem de Rocafort (Urgell, segle XII) Noble. El 1194 figurava entre els garantidors dels acords entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.
Joan Rocafort (País Valencià, segle XV) Escriptor i mestre de teologia. Se’n conserva la resposta a una demanda poètica de Pere Martines, que contestà també un poeta més conegut, Francesc Ferrer. És probable que aquest Rocafort no hagí d’ésser confós amb l’homònim.
Dades dels Països Catalans 