(País Valencià, vers 1400 – 1424)

Cavaller i escriptor. És un dels lírics més importants de la literatura catalana anterior a Ausiàs Marc. Poeta cortesà i militar, va estar al servei d’Alfons el Magnànim, el qual seguí en el setge de Bonifaci i el 1422 apareix atestat al costat del rei a Nàpols, ciutat en la qual fou presoner de Francesco Sforza (testimoni d’aquesta captivitat és el seu poema Presoner).

Per a la seva obra pren temes ja tractats pels trobadors. El poema Lo setge d’amor és una al·legoria pròpia de poetes cavallers, amb ascendència ovidiana. Una de les seves composicions més conegudes és La Passió d’Amor, joc al·legòric sobre l’amor que mostra una marcada diferència envers el Roman de la Rose.

Una altra característica notable d’aquest poeta és la d’intercalar citacions de versos procedents d’altres composicions trobadoresques, tot acceptant els models dels trobadors dels segles XII i XIII i allunyant la seva poesia dels esquemes creats pel Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa.

Escriptor en català, es val encara de gran nombre de provençalismes. Tal com feren altres poetes, utilitza els senhals per cantar una dama, que en molts d’ells és la reina Margarida de Prades. No n’han pervingut gaires poemes.