Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Roca i Salvador, Emili

(València, 1909 – Barcelona, segle XX)

Escriptor. Residí a Barcelona. Col·laborà bastant a diverses publicacions periòdiques catalanes.

És autor de bon nombre de poesies d’aparició esparsa.

Roca i Cupull, Josep

(Barcelona, 1869 – 1909)

Escriptor i traductor. Cooperà a la reforma ortogràfica dirigida per Pompeu Fabra. Formà part del grup de “L’Avenç”.

Traduí al català les Màximes de La Rochefoucauld i L’avar de Molière.

Roca -varis bio-

Baltasar Joan Roca  (País Valencià, segle XVI – València, 1629)  Frare dominicà (1581). Tingué diversos càrrecs. És autor de sermons notables i d’altres escrits.

Jaume Roca  (Catalunya, segle XIII – Osca ?, Aragó, 1277/78)  Prelat. Fou canonge sagristà o sacrista del capítol de Lleida. El 1273 fou nomenat bisbe d’Osca. Es relacionà bastant amb Jaume I el Conqueridor.

Joan Roca  (Maó, Menorca, segle XVIII – 1820)  Escriptor. Deixà inèdits un Diccionari geogràfic de Menorca, un Diari de fets remarcables esdevinguts a Maó des de 1777, i una Relació d’un viatge a Itàlia.

Joan de Jesús Roca  (Sanaüja, Segarra, segle XVI – Barcelona, segle XVII)  Frare carmelità descalç. Professà el 1572. Gaudí de bon prestigi pel seu saber. Visqué al convent de Barcelona. Deixà manuscrit un tractat de teologia.

Joaquim Roca  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1899)  Cantant. Tingué bon prestigi com a figura del teatre líric en català.

Simó Roca  (Illes Balears, segle XVII)  Gravador. Apareix documentat del 1646 al 1670, amb una producció bastant abundant. Li és atribuït el mapa de Mallorca de l’obra de l’historiador Vicenç Mut.

Vicent Roca  (País Valencià, segle XVI)  Historiador. És autor de la Historia en la cual se trata del origen y guerras que han tenido los turcos desde su comienzo hasta nuestros tiempos (1556).

Roca, Pere -varis-

Pere Roca  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Forjador. Estigué associat al seu col·lega Pere Riambau. Ambdós contractaren una reixa per al convent barceloní de framenors (1510).

Pere Roca  (Tarragona, segle XVIII)  Escriptor. És citat per Marcillo com a traductor d’autors italians, com l’Aretino i Boccaccio.

Pere Roca  (Caudiel, Alt Palància, segle XVIII – Madrid, 1826)  Religiós jesuïta. Arran de l’expulsió del seu orde anà a Itàlia. És autor dels llibres Adhortatio ad studiosos adolescentes (1816), De proestantia linguae graecae (1817), Pro lingua latina (1818) i De laudibus linguae latinae (1819).

Rius, Josep -escriptor-

(Mataró, Maresme, 1785 – 1857)

Escriptor. És autor d’una obra teatral en català, titulada La glòria d’Iluro.

Riquer i Palau, Emili de

(Barcelona, 1886 – 6 desembre 1914)

Escriptor. Era fill del pintor Alexandre de Riquer i Inglada, i germà de Josep Maria. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Després de la seva mort li fou editat el treball Ideas estéticas de Goethe a propósito de Hamlet (1916). Fou el pare de Martí de Riquer i Morera.

Riera i Sans, Gumersind

(Fornells, Menorca, 9 juny 1909 – Barcelona, 4 abril 1990)

Escriptor. Fou mestre nacional. Publicà el recull poètic Rimas de cristal (Maó, 1947), que havia estat premiat a la “Fiesta de las Letras” de Barcelona del mateix any.

També és autor de poesies soltes en català.

Rei, Joan Antoni del

(Catalunya, segle XVII)

Escriptor. És autor d’una Fábula de Eurídice y Orfeo, editada a Barcelona el 1669.

Regull i Pagès, Pere

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 – Catalunya, segle XX)

Escriptor. Fou mestre de primer ensenyament.

És autor de l’estudi Eduard Vidal i Valenciano, 1838-1899, publicat el 1957.

Ramís -escriptor, s. XV-

(Catalunya, segle XV)

Escriptor. En són ignorats tots els detalls personals.

Se n’ha conservat un Lai al Cançoner de París, que el revela com a poeta estimable.