(Barcelona, 1888 – 1966)
Pintor. Es dedicà a l’escenografia. Fou deixeble de Soler i Rovirosa.
Treballà per a teatres de Barcelona i de Madrid, entre ells el Liceu i el Real.
Castells i Sumalla, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escenògrafs/es
Battistuzzi, Achile
(Trieste, Itàlia, 1830 – Barcelona, 1891)
Pintor. S’instal·là a Barcelona vers el 1866, i es dedicà a la pintura de vistes urbanes (Pla de la Boqueria, 1873) i a l’escenografia.
Batlle i Gordo, Ramon
(Barcelona, 1890 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Ha treballat molt com a escenògraf, principalment per al teatre del Liceu.
És autor d’aiguaforts molt notables.
Bergadà i Pi, Tomàs
(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1862 – 27 setembre 1937)
Pintor. Va estudiar a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Mir.
Tornà a Reus, on treballà en la decoració de molts edificis modernistes, així com l’escenografia del Teatre Fortuny, on destacà pels detalls del paisatge. Exposà a Reus, Barcelona i Madrid.
Fou professor de dibuix en diversos centres reusencs, i també va tenir acadèmia pròpia. Va col·laborar a la majoria de periòdics gràfics de l’època.
Ballester i Ayguals d’Izco, Joan
(Vinaròs, Baix Maestrat, 1835 – Barcelona, 1868)
Escenògraf. Establert a Barcelona. Deixeble de Marià Carreras.
En col·laboració amb Soler i Rovirosa, féu els decorats de Gli Ugonotti, L’Africana i Dinorah.
Babiloni i de Castro, Manuel
(Barcelona, 25 novembre 1831 – 11 febrer 1872)
Pintor. Desenvolupà una gran activitat com a escenògraf, treballant per als teatres barcelonins.
També es presentà en algunes ocasions com a cantant.
Xirgu i Subirà, Miquel
(Girona, 1892 – Barcelona, 30 juny 1954)
Pintor. Germà de l’actriu Margarida Xirgu.
Fou escenògraf actiu, de primer amb Alarma, Vilomara i altres artistes, i més tard establert tot sol.
Fou professor de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Devers el 1930 deixà gairebé de pintar.
Vidal i Vidal, Josep
(Sitges, Garraf, 1876 – 1950)
Pintor i escenògraf. Deixeble de Soler i Rovirosa i de Fèlix Urgellès. Alumne de Llotja, fou pensionat el 1901.
Concorregué amb pintures i teatrins a exposicions oficials catalanes. Féu decoracions per a Barcelona, l’Havana i Nova York.
Professor auxiliar de Llotja el 1924, fou catedràtic de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi el 1942 i director del 1942 al 1945.
Vallvé i Ventosa, Andreu
(Barcelona, 22 novembre 1918 – 25 gener 1979)
Escenògraf. Deixeble de Salvador Alarma i de J. Mestres i Cabanes, fou encarregat del seu taller al Liceu. Obrí tallers propis i féu decoracions per a diversos teatres i companyies.
Inaugurà a Barcelona els teatres Windsor i Candilejas i féu muntatges, com l’acte sacramental El pleito matrimonial del alma y el cuerpo, a la Sagrada Família, i Alejandro Magno, Ondina i El hospital de los locos, al Teatre Grec.
Des del 1952 treballà molt per al cinema (Plàcido, Cabezas cortadas, Ditirambo, Dante no es únicamente severo, etc). Exposà pintures a Barcelona.
Fou professor de perspectiva i d’història de l’escenografia (1952) i secretari general de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Estrenà algunes peces teatrals, obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil i publicà contes, com Els set fills del tintorer, En Xeu se’n va a l’oest, etc.
Valls i Bofarull, Pere
(Igualada, Anoia, 12 febrer 1840 – Madrid, 30 agost 1885)
Escenògraf. Estudià a la Llotja de Barcelona i, des del 1860, amb Fèlix Cagé, amb qui treballà cinc anys al Liceu.
Treballà a Lleida (1865), on fou escenògraf del Teatre dels Camps Elisis. A Igualada pintà el retaule figurat (destruït el 1936) de la Mare de Déu de la Cinta a l’església del Roser.
Amplià estudis a Madrid (1868), on fou escenògraf del Teatro Príncipe Alfonso (Satanella, Ellionor) i s’hi instal·là. Treballà després al Teatro Real (Il re di Lahore, 1880).
Des d’allà féu decoracions per al Teatre de l’Ateneu d’Igualada (1881) i per a diferents teatres de València, Sevilla, Còrdova, Bilbao, etc.
El seu renom fou tal, que li fou concedida la creu de Carles III.
Dades dels Països Catalans 