Arxiu d'etiquetes: erudits/es

Moreu-Rey, Enric

(Barcelona, 27 maig 1917 – 26 febrer 1992)

Erudit i professor. Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya (1934) i durant la guerra civil lluità al costat de la Generalitat i arribà al grau de capità. Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona, de la qual va ser professor.

De mare francesa, va ser corresponsal de premsa i president del Cercle Lumière de l’Institut Francès de Barcelona.

Autor i estudiós polifacètic, va publicar, entre d’altres, Sartine, un barceloní a la cort de Maria Antonieta (1955), El naixement del metre (1956), Els immigrants francesos a Barcelona (1959), El pro i el contra dels Borja (1958), La rodalia de Caldes de Montbui (1962), Els noms de lloc. Introducció a la toponímia (1966), Revolució a Barcelona el 1879 (1967), Memorial de Greuges de 1760 (1968), Processats milvuitcentistes (1974), Toponímia urbana i onomàstica vària (1974), Toponímia catalana (1974), Els nostres noms de lloc (1981) i diversos llibres de poesia i teatre.

El 1980 va fundar la Societat d’Onomàstica.

Montero i d’Alòs, Josep Gregori de

(Barcelona, 9 maig 1731 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 26 març 1815)

Erudit i eclesiàstic. Fill del comissari general de guerra del Principat Baltasar de Montero y González de Soria i de Maria Anna d’Alòs i de Rius.

Ingressà a l’orde benedictí a Besalú (1744). Fou catedràtic de filosofia i teologia i, el 1767, ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Més tard fou secretari general de l’orde i abat de Sant Esteve de Banyoles.

El 1765 publicà Enchiridion theologicum polemicum i el 1766 la seva oració fúnebre per a Isabel Farnese.

El 1788 fou nomenat abat de Sant Cugat del Vallès.

Miró, Ferran

(Perpinyà, 1833 – Barcelona, 1916)

Erudit i escriptor. Instal·lat a Barcelona des dels sis anys. Fou baró d’Ortafà.

Promogué els treballs arqueològics i comprà importants col·leccions d’art, amb les quals creà el museu de l’Hort de les Olives, de Reus.

Organista i crític musical esporàdic al diari barceloní “La Razón”.

Militant del partit carlí, donà diners al pretendent Carles de Borbó.

Escriví diversos poemes: Epístola a Josep Maria Galí (1873), Viatge al Parnàs (1879), etc.

Mirambell i Giol, Francesc

(Santa Coloma Sasserra, Vallès Oriental, 1 abril 1761 – Prats de Lluçanès, Osona, 24 desembre 1822)

Erudit i eclesiàstic. Cursà estudis a Vic i a Cervera.

De la seva obra escrita, sobre història local, epigrafia, agronomia i filologia, destaca l’Alfabeto reformado universal (1813), reeditat en nova versió: Alfabeto griego-latino-catalán (1817) i Alfabeto de comparación hebreo-catalán-castellano (1817).

Mayet i Perelló, Nicolau

(Barcelona, 1769 – 1835)

Eclesiàstic i erudit.

Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell.

El 1799 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña.

Mas i Domènech, Josep

(Premià de Dalt, Maresme, 1 agost 1860 – Vilassar de Dalt, Maresme, 16 maig 1942)

Erudit i eclesiàstic. De formació autodidàctica quant a les seves activitats històrico-arxivístiques, es lliurà de jove a escorcollar arxius, sobretot a la seu de Barcelona, de la qual fou nomenat beneficiat arxiver el 1900. També investigà l’Arxiu Diocesà, el de la Corona d’Aragó i l’Històric de la Ciutat.

Posà generosament les seves fitxes inèdites a disposició dels investigadors. Aquestes, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat, versen sobre la història dels pobles i les esglésies del bisbat de Barcelona.

Entre els seus tres-cents cinquanta treballs, cal remarcar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d’escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l’arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (13 volums, 1906-21).

Magarola i de Castellví, Benet de

(Barcelona, 1768 – Canovelles, Vallès Oriental, 1823)

Eclesiàstic i erudit. Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana.

Fou catedràtic de filosofia a Cervera. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, des del 1793, en fou secretari i hi presentà múltiples estudis històrics de Catalunya, perduts durant l’ocupació napoleònica.

Només ens n’ha pervingut un dietari (1808-14), que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva.

Llull i de Gualbes, Romeu

(Barcelona, segle XIV – Catalunya, 1410)

Fill de Joan Llull i d’Agnès de Gualbes, i germà de Joan.

Fou l’iniciador de la línia de Romeu o del Born, que tenia la important possessió de la Verneda d’En Llull (que s’estenia entre els termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar). Posseïa una important biblioteca.

Fou pare de Joan Llull i Marquet.

Lloret, Mateu

(Cervera, Segarra, segle XVI – San Liberatore di Maiella, Itàlia, 30 agost 1622)

Erudit i monjo de l’abadia de Montserrat.

Deportat a Nàpols per Felip II de Catalunya, s’escapà a l’abadia de Montecassino, on va escriure De vera existentia corporis sancti Benedicti in Cassinensi Ecclesia (1607) i Chronicon monasterii Cassinensis (1616).

Des del 1610 portà el títol d’abat de San Salvatore de Castellis.

Lloret, Jeroni

(Cervera, Segarra, segle XVI – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1571)

Erudit. Entrà al monestir de Montserrat el 1525, i fou dues vegades abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols (1559-62 i 1568-71).

Excel·lí pels seus coneixements bíblics i patrístics.

La seva obra principal, Sylva allegoriarum totius Sacrae Scripturae (1570), obtingué una gran difusió i fou reedita als segles XVI-XVIII, onze vegades, a Venècia, París, Lió i Colònia.