(Barcelona, 1874 – )
(MGSB) Museu de geologia. Fundat per Jaume Almera i Comas, té la seu al Seminari Conciliar de Barcelona. És especialitzat en paleontologia (conté 42.000 unitats taxonòmiques).
Disposa d’una biblioteca i d’una cartoteca especialitzada en geologia i topografia de Catalunya i de l’estat espanyol.
Actualment, col·labora amb el Servei Geològic de la Generalitat de Catalunya.
(Montblanc, Conca de Barberà, 2001 – )
Museu. Ocupa l’edifici que fou la casa nadiua de Maties Palau i Ferré al centre històric de la vila Ducal.
Se centra en la seva pintura, escultura i ceràmica i les obres exposades són una àmplia mostra de la seva trajectòria artística.
Són de gran interès també les exposicions temporals que s’hi organitzen i els llibres que s’editen sobre l’artista.
Enllaç: Museu d’Art Palau Ferré
(Barcelona, 1945 – 1 febrer 2004)
Entitat segregada del Museu Nacional d’Art de Catalunya (des del 1990) i instal·lat a l’antic arsenal del palau de la Ciutadella.
És format per una completa col·lecció de pintura i escultura catalanes dels segles XIX i XX.
Destaquen els períodes romàntic, realista, modernista i noucentista, així com la col·lecció d’escultura d’inicis del segle XX.
El 2004 es reintegrà al MNAC.
(Lleida, 1917 – )
Museu. El fons és compost bàsicament per les obres del seu creador, el pintor Jaume Morera i Galicia, i les seves donacions d’obres de Carlos de Haes, Pradilla, Gosé, Gili i Roig, Viladrich, Fortuny, Villamil, Lhardy, Simonet, Rosales, Melai del Polo, Caseneuve i altres d’atribuïdes a Rembrandt i a d’altres pintors holandesos.
El 1975 fou traslladat a l’antic convent de dominics del Roser.
Enllaç: Museu d’Art Jaume Morera
(Catalunya, 1990 – )
(MAC) Entitat que uneix en una sola institució el Museu Arqueològic de Barcelona i el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligans de Girona, així com els museus i jaciments arqueològics d’Ullastret, Empúries i Olèrdola.
Destaquen les col·leccions del neolític, la ibèrica i sobretot la grecoromana, provinent d’Empúries.
De caràcter administratiu i autònom, depèn del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Enllaç: MAC
(Barcelona, abril 1936 – febrer 1939)
Organització feminista i llibertària, creada entorn de la revista del mateix nom, apareguda de primer a Madrid i després a Barcelona. Lucía Sánchez Saornil, Mercè Comaposada i Empar Poch en foren les capdavanteres principals.
Es constituí formalment com a federació nacional a València per l’agost de1937, i agrupà unes 20.000 dones i 150 agrupacions (40 del Principat i 28 del País Valencià).
Mantingué, respecte a les altres organitzacions llibertàries (FAI, CNT i FIJL), una autonomia organitzativa total. Defensà un “feminisme proletari” per al qual l’alliberament de les dones, inseparable de la lluita de la classe obrera, tanmateix no s’hi havia de confondre.
Dugué a terme una tasca cultural a través dels seus instituts de Madrid i de València i del Casal de la Dona Treballadora de Barcelona, donà suport a la incorporació de les dones a la producció i creà menjadors i bressols obrers.
Criticà especialment les tradicionals concepcions anarquistes sobre l’amor lliure o la sublimació de la maternitat.
(Catalunya, 1985 – març 2018)
Companyia de dansa contemporània, creada al voltant de la coreògrafa i ballarina Àngels Margarit.
Debutà amb l’espectacle Mudances al Festival de Teatre de Tàrrega, i el 1986 li fou atorgat el Premi Nacional de Dansa.
El 1988 estrenà Kolbebassar, el 1991 Atzavara i Solo per a habitació d’hotel, el 1992, Suite d’estiu, el 1993, Corolla, i el 1996, Arbre de te i Saó.
La companyia es dissolgué el 2018 pel nomenament d’Àngels Margarit com a directora del Mercat de les Flors.
Sigla dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (conjunt d’entitats de l’ensenyança, 1981- ).
(Terrassa, Vallès Occidental, 1980 – )
Delegació funcional d’Òmnium Cultural. Creada per acord de la junta directiva de l’entitat.
Engloba els grups que, amb el nom de Rialles, es constitueixen a les diverses poblacions de Catalunya.
Enllaç web: Rialles
(Barcelona, 1913 – )
(MCC) Entitat esportiva. Fundada amb el nom d’Amateur Moto Club Barcelona, per tal de fomentar el motociclisme. El 1916 adoptà el nom actual, amb el títol de reial.
Ha organitzat moltes edicions de la Volta a Catalunya per a motocicletes, el Gran Premi d’Espanya de velocitat, les 24 Hores i els Campionats d’Europa de tot terreny.
Dades dels Països Catalans 