(València, 23 març 1879 – )
Associació. Fundada per Estanislau García i Monfort, entre d’altres, que reuní la burgesia local mercantil, es preocupà de defensar els interessos econòmics i de desenvolupar els estudis comercials (1879).
Anomenat Ateneu Popular Valencià (1936-39), el 1950 reprengué les seves activitats, interrompudes en acabar la guerra civil.
(Maó, Menorca, 1905 – )
Associació. Fundada per al desenvolupament de diverses activitats (agricultura, comerç, sanitat, bibliografia, història, música, art, excursionisme, etc) a favor de Menorca.
L’Ateneu posseeix una biblioteca important i un museu de fauna i flora de l’illa.
Enllaç web: Ateneu de Maó
(València, 1868 – 1920)
Associació estudiantil. Constituïda amb el nom d’Ateneu de València.
Desplegà una gran activitat cultural i alguns dels seus socis esdevingueren escriptors importants (Teodor Llorente, Blasco i Ibáñez, etc).
Les seves activitats decaigueren arran de la Tercera guerra carlina de 1872-76.
(Palma de Mallorca, 1862 – 1873)
Associació. Constava de les seccions de ciències morals i polítiques, de ciències naturals, història i literatura i belles arts.
Els seus membres, la majoria de classe benestant, es pronunciaren a favor de l’abolició de la pena de mort, del lliure canvi i de l’ús de les llengües autòctones.
(València, 1971 – )
Associació. Fundada per José M. Torres Murciano (que la presidí) a fi de fomentar l’òpera a València.
Del 1971 al 1979 organitzà festivals d’òpera al Teatre Principal, amb categoria internacional i amb un repertori d’abast creixent (estrena absoluta a València d’òperes de Mozart i Sostakovic) així com recitals.
Mancada de subvenció estatal, l’Associació ha romàs momentàniament inactiva (1980).
(València, 1934 – 1938)
(APEV) Entitat privada. Creada amb les mateixes finalitats que l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Organitzà cursets de llenguatge i cursos per a infants. Publicà un butlletí per als mestres.
El 1936 realitzà una activa campanya a favor del decret de bilingüisme al País Valencià.
(Perpinyà, 1878 – )
Entitat cultural. Fundada per l’enginyer Alexandre Henrion.
Organitzà un gran nombre de cursos vespertins per a adults a l’Escola Lavoisier de Perpinyà, sobre matèries tècniques, manuals i també de llengua catalana, com els organitzats per Lluís Pastre i Carles Grandó, represos el 1968 per Renat Llech-Walter, que presidí l’associació des del 1953.
Ha organitzat un gran nombre de conferències a càrrec de personalitats de tot l’àmbit dels Països Catalans.
(Palma de Mallorca, 1923 – 1936)
Entitat. Constituïda per tal de difondre i impulsar la llengua catalana a les Illes Balears. Organitzà conferències, cursets, exposicions, homenatges, commemoracions i dugué a terme els Jocs Florals de Felanitx (1923), de Sóller (1924) i de Palma de Mallorca (1935).
Publicà un butlletí, l’“Almanac de les Lletres”, el “Calendari Mallorquí” (1924-36) i diversos llibrets de temes d’història.
De l’Associació sorgí (1931) l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de Mallorca i Eivissa.
(Palma de Mallorca, 1987 – )
(ARCA) Associació. Creada amb l’objectiu fundacional de difondre i defensar el patrimoni arquitectònic a les Illes Balears, així com revitalitzar socialment i culturalment els centres antics. Té la seu en un casal gòtic del centre de Palma, recuperat així de la degradació.
Ha excel·lit en la defensa d’actuacions socials, culturals i urbanístiques per a afavorir una rehabilitació integral d’àmplies zones del nucli antic de Palma, així com en la defensa d’edificacions amb valor arquitectònic, artístic i cultural que estiguessin en perill.
Enllaç web: Associació per a la Revitalització dels Centres Antics
(Palma de Mallorca, 1868 – 1875)
Entitat religiosa seglar. Creada per tal de contrarestar els efectes de la revolució del 1868. Organitzada en una direcció provincial i unes juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell.
Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M. Quadrado i Tomàs Aguilo.
A més d’editar el setmanari “La Unidad Católica” i entre altres activitats, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica. En produir-se la Restauració, l’entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d’Obrers Catòlics.
Dades dels Països Catalans 