Arxiu d'etiquetes: ensenyament

Acadèmia Bibliogràfica Mariana

(Lleida, 12 octubre 1862 – )

(o Acadèmia Artístico-literària de Lleida)  Primera institució creada a la ciutat i encara subsistent. Creada pel sacerdot Josep M. Escolà i Cugat, el poeta Lluís Roca i Florejachs i Josep Mensa i Font.

La seva finalitat fou la de promoure el conreu de les lletres i les arts sota el signe del culte marià i tingué un paper important en el moviment de la Renaixença a Lleida.

A partir del 1878 organitzava anualment pel mes de maig un certamen literari sobre temes artístics i sobre la història de Lleida, i les obres premiades eren publicades en uns “Annals”. Fou el primer antecedent dels jocs florals lleidatans iniciats l’any 1895.

Avui ha perdut el seu caràcter originari.

Universitat Rovira i Virgili

(Catalunya, 1991 – )

(URV)  Institució d’ensenyament superior. Creada pel Parlament de Catalunya.

En ella s’integren els centres universitaris que a les ciutats de Tarragona, Reus i Tortosa tenien les universitats de Barcelona i la Politècnica de Catalunya.

Ha estat pionera a l’estat espanyol en oferir una llicenciatura d’enologia i un graduat superior d’arqueologia.

Enllaç web: Universitat Rovira i Virgili

Universitat Ramon Llull

(Barcelona, 1 març 1990 – )

(URL)  Institució d’ensenyament superior. Reconeguda pel Parlament de Catalunya com la primera de caire privat del Principat.

Fou creada a partir de diversos centres universitaris, alguns de llarga tradició, pertanyents a institucions catòliques (l’Institut Químic de Sarrià, l’Escola Universitària de Mestres Blanquerna, l’Institut Universitari Observatori de l’Ebre, etc).

Posteriorment s’hi ha incorporat l’ESADE (1994) i l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (1995).

A causa del seu origen divers no té una seu unitària i es troba dispersa per la ciutat de Barcelona.

Enllaç web: Universitat Ramon Llull

Universitat Politècnica de Catalunya

(Catalunya, març 1971 – )

(UPC)  Institució d’ensenyament superior. Integrada per diverses escoles tècniques superiors i universitàries de Catalunya, les més importants de les quals són l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectes de Barcelona i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona.

A part dels centres de l’anomenada Zona Universitària de Barcelona, disposa de centres a Terrassa, Manresa, Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú i Castelldefels. Controla instituts i fundacions en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i el CSIC.

Els centres de ciutats com Girona, Lleida, Tarragona, a partir del 1991, i de Vic, a partir del 1997, van ser integrats als col·legis universitaris corresponents en esdevenir universitats.

Enllaç web: Universitat Politècnica de Catalunya

Universitat de Girona

(Girona, 1572 – )

(UdG)  Institució d’ensenyament superior. Tot i que el 1446 la ciutat de Girona ja havia rebut un privilegi reial per a la creació d’un estudi general, no funcionà com a tal fins al 1572.

Suprimida el 1717, no va ser restablerta fins al 1869, en una nova etapa, però, que durà molt poc.

El 1969 entrà en funcionament el Col·legi Universitari de Girona que va dependre de la Universitat Autònoma de Barcelona fins al 1991, any en que esdevingué Universitat de Girona, institució que agrupava tant els centres que havien estat dependents tant de la Universitat Autònoma com de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Enllaç web: Universitat de Girona

Universitat de Cervera

(Cervera, Segarra, 1717 – 1842)

Institució d’ensenyament superior. Substituí totes les altres universitats del Principat, fundada per Felip V després d’actives gestions del consell municipal per tal d’obtenir-la i així rescabalar-se dels danys soferts durant la guerra de Successió. La butlla pontifícia fou signada per Climent XII el 1730.

L’edifici, començat el 1718, és de forma rectangular, simètric, i ocupa una superfície edificada de 10.127,50 m2. Els plans foren dibuixats per l’arquitecte militar Francesc Montagut i ampliats i modificats posteriorment. La façana exterior és barroca, i combina la pedra amb escuts de bronze; té una gran imatge de la Immaculada -patrona de la universitat- al centre, tot plegat rematat per la corona reial.

La segona façana, sobre el primer pati, és d’estil neoclàssic i té un frontó central amb al·legories de la saviesa i dos campanars de 33 m d’alçada coronats per dues àguiles. Separats del paranimf hi ha dos patis quadrats amb templet al mig, i colls de cisterna, coronats per un nen cavalcant un dofí. Als angles sobresurten torres prismàtiques de coberta piramidal.

El paranimf, que servia també de capella, és il·luminat per finestres laterals, avui bastides amb vitralls, i té a la testera un retaule de J. Padró, fet amb alabastres de colors. L’escut era un oval amb l’efígie de la Immaculada.

Els estatuts foren una refosa dels del suprimit Estudi General de Lleida i d’altres universitats, i foren sancionats per Felip V el 1726.

Hi havia facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia (amb càtedres de filosofia suarista i tomista i professors que introduïren nous sistemes docents i crearen l’escola eclèctica) i lleis, on es destacaren sobretot J. Finestres i R. Llàtzer de Dou, que exerciren un llarg mestratge i aconseguiren de despertar interès per les institucions catalanes i harmonitzaren els drets romà i canònic amb els usatges i drets propis.

Estigué molt relacionada amb l’escola historiogràfica de Bellpuig de les Avellanes i amb la de Poblet. Tingué la privativa d’impremta per a totes les publicacions i materials que pogués necessitar i disposà d’una impremta pròpiament universitària, de la qual sortiren, a partir del 1724, alguns exemplars notables, especialment en fer-se’n càrrec Manuel Ibarra y Marín.

Els estudiants habitaven en cases particulars, fet que transformà en pocs anys l’economia de moltes famílies de la ciutat. Hi hagué també col·legis majors: de Lleida foren traslladats el de la Concepció i el de l’Assumpció. Diversos ordes religiosos, com els cistercencs de Poblet, hi tingueren casa per a llurs estudiants. Altres col·legis foren el de la Santa Creu, per a estudiants pobres, i el dels Vuitanta, després col·legi de Sant Carles Borromeu.

Durant la guerra del Francès la impremta fou incendiada, i foren saquejades diverses dependències, i el 1822 es produïren altres incendis. El 1835 els estudis foren traslladats a Barcelona, però part del claustre no ho acceptà i es refugià a Solsona, i més tard al monestir de Sant Pere de la Portella, on s’inicià el curs 1838-39. El 1842 Espartero signà el definitiu trasllat de la universitat a Barcelona.

L’edifici fou successivament caserna, presó, mercat, etc. El 1887 fou cedit en usdefruit a la Congregació Claretiana per a instal·lar-hi col·legi i noviciat, i Francesc Nadal hi organitzà un Museu Arqueològic.

Durant la guerra civil de 1936-39 fou camp de refugiats, magatzem i camp de concentració.

Restaurat totalment, actualment allotja un institut de batxillerat, un centre de formació professional i un dipòsit d’arxius dependent de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó.

Universitat de Barcelona

(Barcelona, 1401 – )

(UB)  Institució d’ensenyament superior. A la seva creació trobà dificultats, entre revocacions i autoritzacions, fins que Carles V li va donar un privilegi el 1533. L’estudi general va tenir un pla d’estudis inicial conformat per l’ensenyament de gramàtica, lògica, filosofia natural i moral. Posteriorment s’afegiren els de retòrica i grec (1544), teologia (1547) i lleis (1559), i l’antic estudi de medicina i arts, creat el 1401, s’incorporà al general el 1565.

Durant la guerra de Successió, l’alumnat i el professorat del centre van lluitar en defensa de la ciutat i, com a càstig, Felip V va decretar el 1717 que l’única universitat catalana havia d’ésser la de Cervera.

El 1845 la Universitat de Barcelona recuperà aquest privilegi. A partir de la llei Moyano de 1857 va haver-se d’equiparar amb les universitats de la resta de l’estat, fet que provocà una creixent necessitat de reivindicar la seva autonomia, reivindicació que el 1931 provocà el canvi de nom pel d’Universitat de Catalunya, fins que al final de la guerra civil va provocar una tornada a la situació anterior.

Posteriorment es crearen nous centres dependents de la Universitat de Barcelona a l’anomenada Zona Universitària (dècada de 1950) i a la Vall d’Hebron (a partir del 1990), així com una escola de turisme a Sitges, mentre que els col·legis universitaris de Lleida i Tarragona, que depenien d’ella, se segregaren el 1992 i van esdevenir respectivament la Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili.

Enllaç web: Universitat de Barcelona

Universitat Autònoma de Barcelona

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 6 juny 1968 – )

(UAB)  Institució d’ensenyament superior. Fundada i establerta a la urbanització de Bellaterra del municipi de Cerdanyola del Vallès des del 1971. Símbol d’una certa liberalització en la cultura i l’ensenyament, es va constituir en una de les universitats més importants de Catalunya, especialment en matèria de recerca.

El Col·legi Universitari de Girona en va dependre entre 1969 i 1991, any en que es constituí en la Universitat de Girona.

Enllaç web: Universitat Autònoma de Barcelona

Teide, Editorial

(Barcelona, 1942 – )

Editorial. Fundada per F. Rahola i d’Espona i J. Vicens i Vives. Vicens hi aportà els coneixements d’historiador i l’experiència a l’Institut Escola; Rahola fou deixeble d’Alexandre Galí i de l’Escola Blanquerna.

L’editorial centrà l’activitat en el llibre d’ensenyament a tots nivells i en renova el contingut i la presentació. Història de la literatura catalana de J. Ruiz i Calonja (1954) és la primera obra didàctica en català des del 1939; Beceroles de Maria Àngels Garriga (1965) la primera destinada als infants.

La contribució de Teide a la introducció a l’escola de noves tendències lingüístiques (C. Pleyan) i matemàtiques (Z.P. Dienes) i del català és remarcable.

Enllaç web:  Teide Digital

Taller de Músics

(Barcelona, 1972 – )

Escola de música moderna. Fou creada per Lluís Cabrera, Fernando Hernández i el trompetista americà Américo Bellotto. Al llarg de la seva existència ha aglutinat nombroses iniciatives relacionades amb el jazz: a més a més dels cursos de música s’hi organitzen seminaris internacionals de jazz, cursos intensius, festivals, etc.

Els estudis que s’hi imparteixen estan dividits en tres nivells (preparatori, mitjà i superior, cadascun dels quals consta d’un nombre variable de cursos monogràfics trimestrals), i es basen en un mètode pedagògic inspirat en el model americà: l’alumne tria les matèries que vol cursar i així defineix la seva especialització; des del començament, i paral·lelament als estudis teòrics, pot iniciar-se en l’estudi de l’instrument.

L’escola té un club de jazz (petit auditori, obert cada dia, on els alumnes de l’escola i músics amateurs poden assajar gratuïtament) i una big band composta per músics formats al taller que ofereix actuacions públiques esporàdicament, a més d’un Departament de Management que promociona especialment grups que surten de l’escola.

El 2004 celebrà el seu vint-i-cinquè aniversari convertit en una institució de referència de la docència de la música popular dels Països Catalans.

Té un segell discogràfic propi, La Col·lecció del Taller, amb més de 20 referències, i organitza el Festival de Flamenc de Ciutat Vella.

Des del 1989 disposa d’una àrea pròpia de flamenc que ha donat llum a una generació de músics reputats.

Enllaç web:  Taller de Músics