(Ponferrada, Lleó, 31 gener 1937 – )
Periodista i empresari radiofònic. Iniciat a la ràdio a Lleó i Astúries, el 1968 es traslladà a Barcelona.
Després d’una sèrie de programes, el 1973 es va fer càrrec del programa “Protagonistas” de Radio Nacional de España, que convertí en líder d’audiència, i que continuà fent tot i el seu fixatge per la COPE (1983) i per Onda Cero (1991).
Propietari fundador d’Onda Rambla, ha estat guardonat amb diversos premis Ondas i un premi Nacional de la Ràdio.
(Palma de Mallorca, 18 març 1775 – Barcelona, 1 agost 1839)
Home d’empresa i polític. Durant la guerra del Francès es va encarregar d’equipar l’exèrcit del Principat.
Va ésser diputat a corts (1820) i, com a vocal de la Junta Governativa de Barcelona del 1835, va redactar el manifest que aquesta va adreçar als catalans incitant-los a combatre per les idees liberals. L’any 1837 va ésser batlle de Barcelona.
Coneixedor de diversos idiomes, es va dedicar a l’estudi de les ciències exactes i polítiques.
Va escriure unes Memorias económico-patológicas (1820), entre altres obres.
(Bilbao, País Basc, 7 setembre 1931 – Barcelona, 3 desembre 2018)
Empresari. Propietari de diverses empreses de construcció i immobiliàries.
El 1978 fou elegit president del F.C. Barcelona. Reelegit els anys 1989, 1992 i 1997, la seva etapa s’ha caracteritzat sobretot per la construcció del Miniestadi i l’ampliació del Camp Nou, la millora de la gestió econòmica del club i els èxits aconseguits per l’equip de futbol de primera divisió (Copa d’Europa de 1992, quatre Recopes d’Europa, i diverses lligues), juntament amb els d’altres seccions, con l’handbol, l’hoquei sobre patins i el bàsquet.
(Barcelona, 11 gener 1931 – 22 febrer 2022)
Economista i empresari. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona.
Ocupà diversos alts càrrecs, entre els quals el de director delegat del Banco de Vizcaya a Catalunya (1976-93) i president de Banca Catalana durant tres anys.
Fou president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació i el 1996 fou nomenat president d’Eurochambres, l’associació amb seu a Brussel·les que aplega les 1.200 cambres de comerç europees.
(Tarragona, 1893 – Barcelona, 1979)
Aristòcrata. Creat marquès de Muller el 1922. Propietari d’una important empresa vitivinícola.
Fou pare de Josep Maria de Muller i d’Abadal (Barcelona, 5 juliol 1919 – 1981) Doctor en dret i marquès de Muller. Fou president de la diputació de Barcelona (1967-73).
(Barcelona, 9 febrer 1945 – 13 juliol 2017)
Polític i empresari.
Fou secretari del Centre Català (1976) i de la Unió de Centre de Catalunya el 1978.
Elegit diputat (1979), amb el seu partit UCC ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya (1980) i, de nou, en fou diputat (1982).
Diputat al Parlament català (1986-93), fou conseller de Comerç i Turisme i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.
El 1993 tornà a les corts, on fou portaveu del grup català (des del 1995).
El 1999 fou cap de llista a les eleccions per a l’alcaldia de Barcelona.
(Barcelona, 26 juny 1871 – 6 juny 1955)
Empresari teatral. Féu estudis de música. Dedicat especialment als espectacles musicals, el 1915 s’encarregà del Liceu, que regentà molts anys.
Com a músic féu diverses adaptacions i compongué la música d’El caballero Wolframo.
Va escriure El Gran Teatro del Liceo visto por su empresario (1945).
El seu germà Salvador Mestres i Calvet (Barcelona, 1868 – 1950) fou baríton.
(Barcelona, 1786 – l’Havana, Cuba, 1866)
Empresari.
Analfabet quan arribà a Cuba, es convertí en un gran negociant. Construí el que després fou el Teatro Nacional, i fou confident dels capitans generals.
Sembla que parlà quasi sempre en català barrejat de modismes locals.
Els seus descendents han estrafet el cognom i l’han convertit en Marty.
(Manresa, Bages, 1927 – Barcelona, 31 març 1996)
Empresari, col·leccionista i bibliògraf. Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve (1979).
Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina (1943) i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona (1949).
Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una col·lecció particular de més de 17.000 volums.
Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres.
El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 14 maig 1853 – Madrid, 18 abril 1925)
Empresari i terratinent. Segon marquès de Comillas.
Els seus interessos econòmics s’estenien a diverses empreses i bancs importants. Ajudà econòmicament institucions eclesiàstiques, finançà la guerra del 1898 i les guerres del Marroc.
Durant la revolta del 1917 adquirí armament per enfrontar-se al moviment obrer. Protegí la Dictadura de Primo de Rivera.
Hom intentà iniciar-ne el procés de beatificació el 1948.
Dades dels Països Catalans 