Arxiu d'etiquetes: edificis militars

Sant Esteve de Mar

(Palamós, Baix Empordà)

Antic castell de la costa, situat en un promontori entre la cala de s’Alguer i la platja de la Fosca. Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i a la jurisdicció del capítol de Girona.

El comprà, amb el seu terme, el rei Pere II el Gran, l’any 1277, que hi creà el port i la vila de Palamós. Enderrocat pràcticament durant les guerres dels remences, restà abandonat i vers els segles XVI-XVII fou convertit en masia.

De la fortalesa només es conserven algunes bases de torre i de murs. No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al segle XIV. Prop seu es bastí al segle XIX l’esglesiola de Sant Esteve.

Modernament han estat descobertes restes preromanes similars a les del poblat de Castell, de la punta de Castell.

Sameda

(Folgueroles, Osona)

Antic castell medieval, del qual queden escasses ruïnes en un puig, prop del coll Sameda, a l’entrada de les Guilleries.

Consta des del 992 i reemplaçà el veí castell de Sant Llorenç del Munt. La seva jurisdicció s’estenia pels termes de Sant Julià de Vilatorta i de Sant Sadurní d’Osormort, i més antigament pels de Folgueroles i Espinelves.

El seu domini pertangué als Queralt i a la mitra de Vic. Més tard (segle XIV) passà als Centelles, senyors del casal de Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta.

Saltèguet

(Alp, Baixa Cerdanya)

(ant: Saltèguel)  Despoblat, a la capçalera de la vall d’Alp, al peu del coll de Mercer, que comunica les dues Cerdanyes, sota la muntanya de Saltèguet (2.013 m alt) i l’avetar de Saltèguet (que pertany al municipi de Puigcerdà).

El lloc és esmentat ja el 839 i encara existia el segle XV; la parròquia era dedicada a sant Martí. El segle XIV és esmentat el castell de Saltèguet.

Salsa, la

(Bassella, Alt Urgell)

Antic lloc, situat a la dreta de la ribera Salada.

Formava una parròquia i era centrat per l’església parroquial (Sant Sadurní) i pel castell de la Salsa, esmentat l’any 1025.

El segle XIX formà el municipi de la Salsa i Ogern, juntament amb les parròquies d’Ogern i de Saranyana.

Salinoves

(la Baronia de Rialb, Noguera)

Antic castell i monestir (Sant Cristòfol de Salinoves), a la dreta del Rialb, al poble de Sant Cristòfol de la Donzell.

El 937 el poble fou donat al monestir d’Elins, que hi erigí una església (consagrada a sant Cristòfol el 949) i dotà el lloc de cara a l’erecció d’un monestir filial. El 1090 ja no tenia comunitat i depenia com a simple propietat d’Elins.

Resten ruïnes d’una església a la casa Olivelles, dites el Convent.

Sala-d’Heures

(Santa Eugènia de Berga, Osona)

Antiga casa fortificada, a l’est del poble. L’antic castell d’Heures fou llegat a l’església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I.

Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia.

El lloc passà al segle XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom.

La torre de Sala-d’Heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s’havia construït un modern casal neoromànic al seu costat.

Resta l’antiga capella (segle XII) de Sant Joan de Sala-d’heures.

Saladern

(Conesa, Conca de Barberà)

Antic lloc, castell i després quadra, al nord-oest del terme, a l’esquerra de la riera de Saladern, poc abans de la seva confluència amb la de Forès.

Pertangué al monestir de Santes Creus. El lloc és esmentat ja el segle XII.

Saburella

(Querol, Alt Camp)

(o Saborella) Masia i antic castell (675 m alt), a la dreta del Gaià.

Es conserven dues torres i un gros pany de mur. Situat damunt la vall del torrent de Vallespinosa.

Esmentat a partir de l’any 1229, pertangué a la família Cervelló. L’església era dedicada a sant Miquel.

Roure, castell del -Selva-

(Susqueda, Selva)

Nom donat des del segle XVIII al castell de Fornils, a causa del proper mas Roure, propietari dels terrenys circumdants.

Roset -Berguedà-

(Vilada, Berguedà)

Despoblat, situat al nord-est del poble. La parròquia és esmentada el 839.

Es conserven les restes del castell de Roset al cim d’un turó rocallós, a 1.042 m alt, és esmentat ja el 983; pertangué a l’honor de la Portella i a la baronia de Pinós.