Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Robuster i Sala, Francesc

1 Resposta

(Igualada, Anoia, setembre 1544 – Vic, Osona, 27 abril 1607)

Bisbe d’Elna (1589-98) i de Vic (1598-1607). Era fill de l’apotecari igualadí Antoni Sala, però prengué el cognom de la seva mare, pubilla del mas Robuster de Reus.

Estudià a Tarragona i fou nomenat ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona (1578). i jutge de béns de la cúria episcopal de Barcelona.

Nomenat bisbe d’Elna (1589), regí aquella diòcesi fins que fou traslladat a Vic (1598). Formà part de la Diputació de Catalunya com a representant del braç eclesiàstic i fou president de la generalitat de Catalunya (1581).

Fou capitost dels cadells o partit dels nobles i arribà a ésser motejat el Cadell Gros, i els cadells, de robusters; lluità contra el famós Perot Rocaguinarda i demostrà que era un home tant d’acció com bon diplomàtic.

Tingué fortes discussions amb el capítol catedralici, que intentà fer-lo processar. Celebrà sínodes a Vic (1598) i a Manresa (1602). Era gran predicador i tingué un final d’episcopat pacífic.

Fou enterrat a Reus, al convent del Carme, que ell havia fundat.

Rius i Serra, Josep

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 5 maig 1891 – 15 maig 1966)

Eclesiàstic i historiador. Estudià al seminari de Vic, i ja sacerdot féu filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1919-21).

L’historiador Heinrich Finke el recomanà per secretari de Paul Kehr, el qual ajudà en la recopilació dels Papsturkunden Spaniens (1924-27). El 1930 fou nomenat arxiver de la secció històrica de la Congregació de Ritus (1930) i fixà la residència a Roma.

Adquirí els títols eclesiàstics de prelat domèstic (1941), protonotari apostòlic (1961), canonge d’Astorga (1930) i canonge de Vic (1961).

És autor de moltes obres i treballs en la congregació de ritus i de tema català, dels quals cal destacar l’edició del cartulari de Sant Cugat del Vallès (1945-47), les Rationes Decimarum Hispaniae (1946-47) i el Registro ibérico de Calixto III (1948).

La seva extensa bibliografia i molts petits articles i treballs de tema català es recolliren en dos volums de Miscel·lània editats a Sant Cugat del Vallès el 1965.

Rius i de Falguera -germans-

1 Resposta

Ignasi i Josep de Rius i de Falguera eren fills de Francesc de Rius i de Bruniquer.

Ignasi de Rius i de Falguera  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Jurista. Fou oïdor de l’Audiència de Barcelona reconstituïda pels borbònics el 1716 entre la gent que els era addicta. Temps a venir seria degà del mateix organisme.

Josep de Rius i de Falguera  (Barcelona, 1675 – Conca, Castella, 1739)  Eclesiàstic i erudit. El 1710 era canonge de Barcelona. Pertanyia a l’Acadèmia dels Desconfiats. S’allunyà de la política durant la guerra de Successió, malgrat que restà a Catalunya. Fou rector de la Universitat de Barcelona abans que fos dissolta per Felip V. El 1713 participà, com a procurador d’un dels seus col·legues de capítol, a la Junta de Braços de Barcelona. Disconforme amb la decisió de resistència singular catalana contra els borbònics, abandonà Barcelona i es retirà a Vic. El 1720 fou nomenat tresorer de la seu barcelonina; el 1729 adreçà a Felip V un memorial defensant les immunitats de l’Església enfront del poder civil. Poc abans de la seva mort havia estat nomenat inquisidor de Conca.

Rius, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Grècia ?, segle XIV)

Prelat i religiós agustí.

Fou nomenat arquebisbe de Neopàtria el 1381, succeint a Mateu. El 1384 anà a Catalunya i Aragó. Tornava a ser a Grècia el 1387 o ja abans.

Fou sens dubte el darrer arquebisbe català en aquelles terres.

Riquer i Bastero, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, s XIV – Sogorb, Alt Palància, 1409)

Religiós franciscà i bisbe.

Regí les diòcesis d’Osca (1384-93), de Vic (1393-1400) i de Sogorb (1400-09). Assistí al concili de Perpinyà (1408).

Les seves intervencions en el Cisma d’Occident palesen el seu esperit pacífic i conciliador.

Es féu enterrar al convent de Sant Francesc de Barcelona, on havia professat.

Ripoll i Vilamajor, Jaume

2 Respostes

(Preixana, Urgell, 24 febrer 1775 – Santa Eugènia de Berga, Osona, 15 novembre 1843)

Eclesiàstic i erudit. Fou canonge de Vic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual deixà la seva col·lecció de medalles i monedes.

Tenia manuscrites unes extenses Misceláneas, plenes de notes sobre història.

Entre el 1814 i el 1843 publicà uns quants opuscles: Memorias para la historia eclesiástica de la ciudad de Manresa, Memorias sobre la procesión de Corpus en Barcelona, Barcelona fue la primera ciudad de España donde se introdujo la imprenta, Cuadernos sobre inscripciones romanas, godas y monasteriales, i Documentos que pueden servir para ilustrar la historia de los temblores de tierras acaecidos en Cataluña a principios y mitad del siglo XV, alguns dels quals foren publicats el 1923 i traduïts al català.

Ripoll, Tomàs

Deixa un comentari

(Tarragona, 9 març 1653 – Roma, Itàlia, 22 setembre 1747)

Eclesiàstic. Dominicà, fou lector de teologia a Manresa i Barcelona.

Fou rector de l’Acadèmia de Sant Tomàs de Barcelona, i el 1698 prior del convent de Barcelona.

Provincial d’Aragó (1723), el 1725 fou elegit a Bolonya mestre general de l’orde, càrrec que ocupà durant vint-i-dos anys.

La seva obra més important fou la publicació, en vuit volums, del Bullarium Ordinis (1729-40).

Rigualt i Soler, Tomàs d’Aquino

Deixa un comentari

(el Vendrell, Baix Penedès, 4 agost 1849 – París, França, 29 gener 1904)

Eclesiàstic.

Traduí al català algunes encícliques de Lleó XIII i diverses pastorals de prelats contemporanis.

Dirigí la biblioteca “El Català Devot”. Fundà l’Obra Pia per als Pobles Pobres de Catalunya i la Llar dels Capellans.

Rifós, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. Canonge de Barcelona. L’emperador Carles VI li concedí el títol de comte de Rifós.

El 6 de setembre de 1714 féu de mitjancer entre el govern i Villarroel, que acabava de dimitir, perquè aquest comuniqués als borbònics que les autoritats és negaven a la rendició proposada pel duc de Berwick.

Per ordre de Berwick, el dia 2 d’octubre fou expulsat del país a perpetuïtat.

Riera, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Avinyó ?, França, segle XIV)

Eclesiàstic mercedari. Personatge de vida desconeguda que residí a la cort d’Avinyó.

Escriví una obra. De laudibus Benedicti XIII. Hom diu que per aquesta causa el papa Benet XIII el féu cardenal.