(Tarragona, 9 març 1653 – Roma, Itàlia, 22 setembre 1747)

Eclesiàstic. Dominicà, fou lector de teologia a Manresa i Barcelona.

Fou rector de l’Acadèmia de Sant Tomàs de Barcelona, i el 1698 prior del convent de Barcelona.

Provincial d’Aragó (1723), el 1725 fou elegit a Bolonya mestre general de l’orde, càrrec que ocupà durant vint-i-dos anys.

La seva obra més important fou la publicació, en vuit volums, del Bullarium Ordinis (1729-40).