Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Ullastre i Llopis, Josep

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 25 abril 1690 – Peralada, Alt Empordà, 8 abril 1762)

Escriptor i eclesiàstic. Fou domer de Sant Martí de Peralada.

És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià…, publicada per primera vegada vers el 1833 i que tingué un gran èxit durant tot el segle XVIII i part del XIX: se’n feren moltes edicions (com a mínim 35 fins el 1859) per tot Catalunya. L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics en un català àgil i planer.

Deixà manuscrita una interessant Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies…, escrita cap a mitjan segle, que conté, a més de la dedicatòria, on expressa el seu amor a la llengua, una genealogia del català i la gramàtica pròpiament dita, que representa un esforç de sistematizació considerable i que conté bastants encerts (ús de l’apòstrof, de la conjunció i, etc).

És autor també d’una compilació de versos de Francesc Fontanella en el volum que titulà Diversió per los alumnos del Parnàs Català; obres poètiques de Francisco Fontanella, inèdita.

Ugas i Grau, Joan

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1890 – Catalunya, segle XX)

Eclesiàstic i escriptor.

Destacat promotor de campanyes contra la blasfèmia, publicà Ideari del doctor Sardà i Salvany (1927), en dos volums, Siginificación espiritual de los pesebres (1920) i Memòries i records del doctor Sardà i Salvany (1927).

Ubach, Rafael

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Perpinyà, 1556)

Prelat. Fou canonge de Barcelona.

El 1545 era elegit abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles.

Fou nomenat bisbe d’Elna el 1555.

Tusquets i Terrats, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 31 març 1901 – 25 octubre 1998)

Eclesiàstic i escriptor. Després de fer la carrera de filosofia, eclesiàstica i civil, s’especialitzà en pedagogia.

Del 1926 al 1956 fou catedràtic de filosofia i pedagogia al seminari de Barcelona. Passà després a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de pedagogia i ocupà el càrrec de degà de la Facultat de Filosofia i Lletres.

Fou cofundador i secretari de “Criterion” (1927-36), fundador i director d'”Orientación Catequística” (1928-65) i director de “Perspectivas Pedagógicas” des del 1958. Col·laborà en les revistes esmentades i en d’altres, i a “El Correo Catalán”.

Publicà llibres sobre temes filosòfics i, sobretot pedagògics, amb una clara orientació catequística.

Trens i Ribas, Manuel

3 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 25 març 1892 – Barcelona, 26 abril 1976)

Eclesiàstic i historiador de l’art. Fou el fundador de l’Associació d’Amics de la Litúrgia, professor d’art litúrgic al Seminari de Barcelona (1916) i director del Museu Diocesà de Barcelona. Organitzà diverses exposicions d’art litúrgic.

Col·laborà a diaris i revistes i, entre altres, és autor dels estudis La peinture gothique jusqu’à Ferrer Bassa (1933), Les peintures de Ferrer Bassa a Pedralbes (1936), Iconografía de la Virgen en el arte español (1952) i Les Majestats Catalanes, premi Massana l’any 1961.

Treballs, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, s XIII – Berga, Berguedà, 1326)

Prelat i frare benedictí.

El 1309 fou elegit bisbe d’Urgell, com a successor de Guillem de Montcada. Fou consagrat l’any següent. El 1314 actuà com a marmessor del comte Ermengol X d’Urgell.

Fou succeït a la diòcesi per Arnau de Llordat.

Travesser, Bernat

Deixa un comentari

(Llenguadoc ?, segle XIII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1260)

Eclesiàstic dominicà a Tolosa, al Llenguadoc. Col·laborà en la lluita inquisitorial contra el catarisme. Fou mort violentament pels càtars.

Rebé culte com a sant a la Seu d’Urgell i a Montpeller, on fou traslladat el seu cos el 1262.

Tous, Alfons de

1 Resposta

(Vic, Osona, segle XIV – 3 febrer 1421)

Bisbe i polític. Consta com a senyor dels castells de Benicàssim, Montornès i Vilavella; alguns historiadors creuen que nasqué al castell de Tous (Anoia).

El 1409 fou nomenat bisbe d’Elna i era diputat eclesiàstic de Catalunya i president de la generalitat (1396-1413). El papa Benet XIII el traslladà al bisbat de Vic el 1410.

Prengué part en el parlament de Barcelona convocat per a tractar de la successió del rei Martí I l’Humà, i el 1413 era un dels nobles consultats per Ferran I d’Antequera abans de procedir contra el comte Jaume II d’Urgell. Seguí la causa de Benet XIII fins al concili de Constança.

Celebrà un important sínode a Vic el 1417, en el qual manà que totes les parròquies portessin un registre de baptismes, avançant-se així a la disposició tridentina. També féu fer reformes al creuer de la catedral de Vic, on fou enterrat.

Totossaus, Francesc

Deixa un comentari

(Tarragona, 1613 – Toló, Provença, 1668)

Eclesiàstic i escriptor. Estudià a Bolonya. Fou paborde de la catedral de Tortosa (1639).

Publicà Milicia angélica de santo Tomás de Aquino (1643), Fruits espirituals del Via-Crucis (1646) i Noves rimes en llaor de… la Mare de Déu (1649).

Es mostrà contrari a Felip IV durant l’ocupació francesa de Tortosa (1648-50) i hagué de fugir a Barcelona en caure la ciutat. El 1651 anà a Tolosa (Llenguadoc) en el seguici de Pèire de Marca.

El 1668 passà a Marsella, però naufragà davant Toló i hi morí poc després.

Totosaus i Martorell, Josep Maria

1 Resposta

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15 abril 1932 – Barcelona, 8 febrer 2014)

Eclesiàstic i escriptor. Llicenciat en teologia, ha fet estudis de catequètica a Roma i a París.

Ha estat consiliari d’acció catòlica i fundador i secretari del Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona. Fou un dels representats de la lluita per una Església catalana a la postguerra.

Assagista penetrant, ha publicat On va l’Acció Catòlica? (1967), Iniciació a la catequesi (1969), Creure, avui (1973), sovint reeditat, i Església i món escolar (1973).