Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Trens i Ribas, Manuel

3 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 25 març 1892 – Barcelona, 26 abril 1976)

Eclesiàstic i historiador de l’art. Fou el fundador de l’Associació d’Amics de la Litúrgia, professor d’art litúrgic al Seminari de Barcelona (1916) i director del Museu Diocesà de Barcelona. Organitzà diverses exposicions d’art litúrgic.

Col·laborà a diaris i revistes i, entre altres, és autor dels estudis La peinture gothique jusqu’à Ferrer Bassa (1933), Les peintures de Ferrer Bassa a Pedralbes (1936), Iconografía de la Virgen en el arte español (1952) i Les Majestats Catalanes, premi Massana l’any 1961.

Treballs, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, s XIII – Berga, Berguedà, 1326)

Prelat i frare benedictí.

El 1309 fou elegit bisbe d’Urgell, com a successor de Guillem de Montcada. Fou consagrat l’any següent. El 1314 actuà com a marmessor del comte Ermengol X d’Urgell.

Fou succeït a la diòcesi per Arnau de Llordat.

Travesser, Bernat

Deixa un comentari

(Llenguadoc ?, segle XIII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1260)

Eclesiàstic dominicà a Tolosa, al Llenguadoc. Col·laborà en la lluita inquisitorial contra el catarisme. Fou mort violentament pels càtars.

Rebé culte com a sant a la Seu d’Urgell i a Montpeller, on fou traslladat el seu cos el 1262.

Tous, Alfons de

1 Resposta

(Vic, Osona, segle XIV – 3 febrer 1421)

Bisbe i polític. Consta com a senyor dels castells de Benicàssim, Montornès i Vilavella; alguns historiadors creuen que nasqué al castell de Tous (Anoia).

El 1409 fou nomenat bisbe d’Elna i era diputat eclesiàstic de Catalunya i president de la generalitat (1396-1413). El papa Benet XIII el traslladà al bisbat de Vic el 1410.

Prengué part en el parlament de Barcelona convocat per a tractar de la successió del rei Martí I l’Humà, i el 1413 era un dels nobles consultats per Ferran I d’Antequera abans de procedir contra el comte Jaume II d’Urgell. Seguí la causa de Benet XIII fins al concili de Constança.

Celebrà un important sínode a Vic el 1417, en el qual manà que totes les parròquies portessin un registre de baptismes, avançant-se així a la disposició tridentina. També féu fer reformes al creuer de la catedral de Vic, on fou enterrat.

Totossaus, Francesc

Deixa un comentari

(Tarragona, 1613 – Toló, Provença, 1668)

Eclesiàstic i escriptor. Estudià a Bolonya. Fou paborde de la catedral de Tortosa (1639).

Publicà Milicia angélica de santo Tomás de Aquino (1643), Fruits espirituals del Via-Crucis (1646) i Noves rimes en llaor de… la Mare de Déu (1649).

Es mostrà contrari a Felip IV durant l’ocupació francesa de Tortosa (1648-50) i hagué de fugir a Barcelona en caure la ciutat. El 1651 anà a Tolosa (Llenguadoc) en el seguici de Pèire de Marca.

El 1668 passà a Marsella, però naufragà davant Toló i hi morí poc després.

Totosaus i Martorell, Josep Maria

1 Resposta

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15 abril 1932 – Barcelona, 8 febrer 2014)

Eclesiàstic i escriptor. Llicenciat en teologia, ha fet estudis de catequètica a Roma i a París.

Ha estat consiliari d’acció catòlica i fundador i secretari del Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona. Fou un dels representats de la lluita per una Església catalana a la postguerra.

Assagista penetrant, ha publicat On va l’Acció Catòlica? (1967), Iniciació a la catequesi (1969), Creure, avui (1973), sovint reeditat, i Església i món escolar (1973).

Tort, Bernat

7 Respostes

(Catalunya, segle XII – Londres, Anglaterra, 1163)

Arquebisbe de Tarragona (1146-63). Fou el principal endegador de l’arxidiòcesi tant en l’aspecte intern com extern.

Establí el capítol de canonges (1154) sota la modalitat augustiniana i organitzà la demarcació de la diòcesi per mitjà de dues butlles del papa Anastasi IV del 1154, en les quals es detallen les parròquies de l’arxidiòcesi i gràcies a les quals féu notables reclamacions de parròquies als bisbats de Barcelona i de Vic, que només obtingué en part.

Malgrat tot, la delimitació fou imprecisa, com ho revela el plet que mantingué amb el bisbe de Barcelona per la jurisdicció del lloc de Santes Creus, on s’establí la comunitat cistercenca de Santa Maria de Valldaura.

Construí el castell arxiepiscopal, dit castell del Patriarca, i tingué llargues discussions i polèmiques amb Robert Bordet o d’Aguiló i els seus fills (1151 i 1163) per a delimitar els seus drets sobre Tarragona que li havia concedit Oleguer.

Assistí a la conquesta de Lleida (1149), on obtingué importants béns per a la seva església, i consagrà el primer bisbe de Tortosa (1151). Tingué molta amistat amb el comte Ramon Berenguer IV, i el 1162 signà el seu testament sacramental.

Anà a Anglaterra per comunicar el traspàs del comte i anunciar al rei Enric II d’Anglaterra que havia estat nomenat tutor del petit Alfons I, i allà el sorprengué la mort.

Torroja, Guillem de

5 Respostes

(Solsona, Solsonès, segle XII – Tarragona, 1174)

Eclesiàstic i polític.

Bisbe de Barcelona (1144), cooperà en les empreses militars de Ramon Berenguer IV, especialment en els setges de Tortosa (1148) i de Lleida (1149), on es beneficià de donacions.

Com a jurista intervingué (1151) en el plet sorgit entre la família Bordet i l’arquebisbe de Tarragona i en el litigi plantejat per l’arquebisbe Bernat Tort a causa de l’emplaçament de les obres del monestir de Santes Creus (1160).

A la mort de Ramon Berenguer IV fou nomenat tutor d’Alfons I. El 1171 succeí Hug de Cervelló com a titular de l’arquebisbat de Tarragona.

Era germà d’Arnau de Torroja  (Catalunya ?, segle XII)  Mestre del Temple. Figura important al regnat d’Alfons I el Cast. El 1173, assistí a Saragossa, al casament d’Alfons I amb Sança. El 1179 fou un dels negociadors del tractat de Cazola, convingut amb Castella.

Torroella, Ramon de

5 Respostes

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1213 – Palma de Mallorca, 11 juny 1266)

(o de Torrelles)  Prelat. Fill de Pere de Torroella i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santaeugènia i de Guillem de Montgrí.

Fou el primer bisbe efectiu de Mallorca. Fou elegit per comissió papal, el 1237, pels bisbes de Lleida i de Vic i per Ramon de Penyafort després de molt de temps de discussions amb els bisbes de Barcelona que pretenien de tenir jurisdicció sobre Mallorca. Aquesta raó impediria que l’abat de Sant Feliu de Guíxols, Bernat, que constava com a bisbe electe de Mallorca des del 1232, es pogués possessionar de la diòcesi.

El bisbe Ramon començà les seves actuacions el 1238. Obtingué moltes butlles papals per a organitzar la diòcesi i la convivència amb els jueus i els sarraïns. El 1240 erigí la canònica secular de la catedral, que reglamentà definitivament el 1259.

Celebrà un sínode el 1250 i es mostrà diligent en la restauració d’esglésies i l’establiment d’ordes religiosos a l’illa fins a la seva mort.

Torres i Oliva, Joan

Deixa un comentari

(Sallent de Llobregat, Bages, 1674 – Roma, Itàlia, 16 octubre 1754)

Eclesiàstic i escriptor. Amic d’Antoni de Bastero, anà amb ell a París.

El 1717 s’establí a Roma i fou preceptor i secretari a casa del conestable Colonna. Fou també secretari de Llorenç Tomàs i Costa, agent de Carles d’Àustria a Roma.

Publicà Observaciones sobre la Crusca Provençala (Roma 1724) i deixà inèdites biografies també en català de Benet XIII i sant Víctor i La vida i peregrinació de D. Francisco Bru, fill de Berga.