Arxiu d'etiquetes: dramaturgs/gues

Mesalles i Bisbe, Jordi

(Barcelona, 2 gener 1953 – 9 novembre 2005)

Director de teatre i dramaturg.

S’especialitzà en interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona (1972-75) i des del 1979 fou professor de tallers d’interpretació.

Entre els anys 1976 i 1980 escriví regularment sobre teatre a la revista “El viejo Topo”.

Entre altres obres, ha dirigit El despertar de la primavera (1978, premi de Crítica Serra d’Or al millor muntatge teatral 1979), Antoni i Cleopatra (1980), Els Beatles contra els Rolling Stones (1981, premi de text teatral Josep Maria Arnau 1980), Brossàrium-I (1982), sobre les peces Cavall al fons i El Sabater de J. Brossa, La filla del Carmesí (1987) i Aixó és autèntic (1988).

Maria Rosa -drama, 1894-

(Catalunya, 24 novembre 1894)

Drama en prosa d’Àngel Guimerà. Estrenat al Teatre Novetats de Barcelona. Amb Terra baixa i La filla del mar, forma la gran trilogia dramàtica guimeraniana.

Maria Rosa, la protagonista, és una dona instintiva que es debat entre la fidelitat al marit i l’impuls carnal.

L’obra ha estat traduïda al castellà, al francès, a l’anglès i a l’italià, entre altres llengües.

Lucchetti i Farré, Francesc

(Barcelona, 22 agost 1944 – 7 juny 2017)

Actor, germà d’Alfred. Amb una llarga i profitosa dedicació al teatre.

S’ha revelat com a dramaturg amb Mal viatge (1989), Passió final d’estiu amb tempesta (1992), Annus horribilis (1995) i Les Cinc-centes i una nits (2001).

Actuà en nombroses sèries televisives, gènere del que també fou guionista.

López Mozo, Jerónimo

(Girona, 15 maig 1942 – )

Dramaturg, narrador i assagista. D’infant la seva família es traslladà a Madrid.

El 1986 guanyà el premi Castilla-La Mancha per la seva obra D.J.. El 1987 estrenà Como reses, escrita el 1970 en col·laboració amb Luis Matilla.

El 1992, a les envistes de la celebració del 5è centenari del descobriment d’Amèrica, publicà Yo, maldita india, una lúcida reflexió sobre l’arribada dels espanyols a aquell continent.

Ley Fancelli, Pablo

(Barcelona, 1961 – )

Dramaturg i crític teatral.

Autor d’obres com Angorina o la festa de maig (1984), Se está haciendo muy tarde (premi Sant Martí 1989) o Paisaje sin casas (premi Marquès de Bradomín 1990), participà en la dramatúrgia de Faust 3.0 de La Fura dels Baus.

Desenvolupà l’exercici de la crítica tant a l'”ABC” (1990-92) com, des del 1995, a “El País”.

Fou redactor de premsa de l’IMBE (Mercat de les Flors i Festival Grec) i director de “La Revista del Mercat” (1994-96) i participà com a assessor en el programa teatral “El Apuntador” del canal cultural de Vía Digital.

hostal de la Glòria, L’

3 Respostes

(Catalunya, 7 octubre 1931)

Drama en vers de Josep Maria de Sagarra. Estrenat al Teatre Català Romea per la companyia Maria Vila-Pius Daví.

L’obra, guardonada amb el premi Ignasi Iglésias el 1932, retrata un món de passions rurals i és, amb Marçal Prior, La filla del Carmesí, una de les obres més representatives de l’època més brillant del Segarra dramaturg.

Posteriorment va ésser traduïda al castellà pel mateix autor i representada per tot Espanya.

Grau i Delgado, Jacint

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 abril 1877 – Buenos Aires, Argentina, 14 agost 1958)

Dramaturg en castellà.

Es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos (1893). Però ben aviat es lliurà plenament a l’activitat dramàtica i mirà d’enlairar el nivell de l’escena hispànica.

El seu teatre, transcendent i amb un marcat simbolisme, s’inspirà en mites clàssics: Las bodas de Camacho (1903, escrita en col·laboració amb Adrià Gual), El tercer demonio (1908), Don Juan de Carillana (1913), Entre llamas (1915), El conde de Alarcos (1917), El hijo pródigo (1918), El señor de Pigmalión (1921) i El burlador que no se burla (1930).

Fou ambaixador de la República i s’exilià a Buenos Aires el 1939.

Gimeno i Navarro, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1901 – 17 febrer 1955)

Poeta, dramaturg i pintor. Fou caixista d’impremta, futbolista professional i, més tard, en retirar-se de l’esport, escriptor.

Va prendre part a la premsa amb col·laboracions a “Pamflet”, “El Nostre Teatre” i “Meridià”.

Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català i estrenà, entre altres obres, Barraques de Montjuïc (1936), L’amor infinit, Demà comença la vida, La inútil veritat i Els desheretats, algunes de to social.

Com a poeta conreà una línia populista influïda per García Lorca. Adquirí fama durant la guerra civil amb els seus poemes, que tenien com a tema el suburbi, la guerra i l’amor.

Entre les obres publicades, cal citar els llibres poètics El moliner invisible (1935), Poemes de raval (1937), L’íntim recés (1937), Festeig (1938), Dolor de la guerra (1938), Les ales dels àngels (1948) i L’enyor perdurable (1949).

Després de la guerra trobà un nou mitjà d’expressió en el dibuix i la pintura. Féu la primera exposició el 1943.

Font i Morgades, Domènec

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1837 – Barcelona, 1902)

Dramaturg. Escriví nombroses peces teatrals de caire divers, com sarsuela (Agafar-ho al punt, 1879; Una nit de Sant Joan), comèdia (Buscar l’agulla, 1876) i drama (L’infern, El túnel de Montgat).

filla del mar, La

3 Respostes

(Catalunya, 1900)

Drama d’Àngel Guimerà. Estrenat amb gran èxit al Teatre Romea de Barcelona el 6 d’abril de 1900.

L’argument comença amb l’arribada d’Àgata, la filla del mar, una noia sense contacte amb la civilització a un poble de pescadors que genera un clima de grans passions i violència.

És una de les obres més representades i traduïdes de l’autor, que a més va servir d’argument a una òpera d’Eugen Albert i ha estat adaptada al cinema.