Arxiu d'etiquetes: documents

procés de les olives, Lo

(Catalunya, 1495 – 1496)

Debat literari entre Bernat Fenollar i Joan Moreno, sobre el tema de les aptituds sexuals dels homes vells.

D’un valor literari més aviat escàs, tingué, això no obstant, unes llargues seqüeles: hi prengueren part, defensant una tesi o una altra, Jaume Gassull, replicat per lo síndic del comú dels peixcadors, Narcís Vinyoles i Baltasar Portell, i l’extensió augmentà considerablement (més de 1.000 versos).

En conjunt, és una mostra de tipus de literatura molt de l’època, que vol ésser un joc d’enginy però que no passa d’una discussió intranscendent.

Princeps Namque

(Catalunya-Aragó, 1481-1716)

Usatge que estableix, en cas d’amenaça d’invasió, la potestat del príncep o rei a cridar a les armes tots els homes útils per a la defensa del país; aquests no podien, però, ésser forçats a sortir fora del territori nacional. L’usatge obligava també els nobles feudataris.

El costum implicava que no podia ésser promulgat sinó en el cas que el príncep hi fos present. La forma de convocatòria fou reglamentada per la constitució de Ferran II “Statuïm e ordenam” de la cort de 1481.

A partir del segle XVI fou convocat, sovint, tanmateix, pel lloctinent general. Perdurà fins a la Nova Planta.

Núria, Estatut de *

Nom popular de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1932, pel fet que es va redactar al santuari de Núria).

Missatge al Rei dels Hel·lens -1897-

(Catalunya, 10 març 1897)

Document polític d’Enric Prat de la Riba (a iniciativa d’A. Rubió i Lluch) i adreçat a Jordi I, rei de Grècia, per felicitar-lo per l’autonomia de l’illa de Creta, alliberada del jou turc, fet que preludiava la reunió d’aquesta illa al regne grec.

El missatge, signat per 46 presidents de corporacions catalanes, fou lliurat per Antoni Suñol, president de la Unió Catalanista, al cònsol de Grècia a Barcelona, P. Muzzópolo, mentre la coral Catalunya Nova i l’Orfeó Català interpretava cançons patriòtiques i populars catalanes.

El govern de Madrid, irritat per aquest acte de sobirania, exercí una dura repressió damunt diverses entitats i publicacions catalanes.

La Unió Catalanista convocà, en resposta, una assemblea extraordinària a Girona (la província de Barcelona tenia suspeses les garanties constitucionals) de protesta contra la repressió.

Memorial de Greuges -1885-

(Catalunya, 10 març 1885)

Nom amb què és coneguda correntment la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, presentada al rei Alfons XII de Borbó per una comissió presidida per Marià Maspons.

L’esmentat memorial era en síntesi, un manifest polític català que s’oposava als projectes lliurecanvistes del govern i als intents d’unificació del dret civil sobre la base del dret castellà.

Exercint el dret de petició reconegut per la Constitució, a iniciativa del Centre Català van reunir-se a Llotja, a Barcelona, l’11 de gener de 1885, representants de nombroses entitats culturals, econòmiques i polítiques, presidits per Rubió i Ors; nomenaren una comissió encarregada de redactar la memòria i elegiren Valentí Almirall redactor ponent.

Manual de Novells Ardits

(Barcelona, 12 setembre 1390 – 1839)

(o Dietari del antich consell barceloní)  Dietari del racional de la ciutat. Fou redactat i conservat d’ençà dels darrers anys del segle XIV.

Recull informació quasi quotidiana de la ciutat i de tot el Principat: nomenaments d’oficials, trameses de missatgers i correus, eixides de consellers o de la host i, en general, totes aquelles notícies (ardits) que podien ésser explicació d’una despesa.

Consta de 49 volums en foli, i comprèn anotacions coetànies des del 12 de setembre de 1390 fins al 1839.

Frederic Schwartz i Francesc Carreras i Candi en començaren la publicació l’any 1892, interrompuda per la Dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d’un text català. Fins al 1922 en foren editats disset volums.

Després del 1965 n’ha estat represa l’edició, sota la direcció de Pere Voltes, encara que amb portades i introduccions en castellà.

Manresa, Bases de *

Veure> Bases de Manresa  (document sobre el nacionalisme català, 1892).

Manifest d’Intel·ligència Republicana *

(Barcelona, maig 1930)

Veure> Intel·ligència Republicana, Manifest d’  (declaració programàtica).

Libri Antiquitatum Ecclesiae Cathedralis

(Barcelona, segle XIII)

Cartulari de la catedral de Barcelona, que inventaria els seus béns i drets adquirits. Alguns documents són datats del segle IX.

És obra de tres o quatre mans distintes. Conté un total de 2.750 documents, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic.

Joan Mas en publicà un regest a Notes històriques del bisbat de Barcelona.

Libre Jutge

(Montserrat, Bages, 1180 – 1190)

Versió catalana antiga de les lleis godes o Liber iudiciorum visigot, conservada només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat.

Segons Anscari M. Mundó, que l’identificà el 1960 i en féu un estudi exhaustiu, el manuscrit pot ésser datat entre el 1180 i el 1190.

Es tracta d’una còpia de la versió catalana del Liber iudicus, versió feta molt probablement en els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV de Barcelona, vers el 1140, i en direcció directa amb la primera compilació dels Usatges. La versió catalana fou feta segurament per a ús de la cúria comtal de Barcelona, com ho fou probablement la còpia del manuscrit conservat.

El document, malgrat la seva brevetat, i a part el seu interès per als estudis jurídics, té un gran valor per a la història de la llengua, com a testimoni més reculat, conegut fins ara -anterior a les Homilies d’Organyà-, d’una prosa ja netament catalana.