(Barcelona, 2 març 1882 – 26 maig 1972)
Compositor i director. Estudià a l’Escola Municipal de Música.
Deixeble d’Antoni Nicolau, escriví diverses composicions corals, entre les quals destaca Voltant la senyera. Harmonitzà cançons tradicionals i escriví obres escèniques i sardanes.
Dirigí l’Orfeó Gracienc des que fou fundat (1903) fins al 1936.
(Barcelona, 8 juny 1824 – 5 juliol 1893)
Compositor i director d’orquestra. A Milà dirigí l’orquestra del Teatre del Re.
Dirigí l’orquestra del Teatre Principal de València i a partir de 1886 ensenyà al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual n’acaba essent director.
Obres seves són: La prisione di Edimburgo i la sarsuela La almoneda del diablo (1884).
(Barcelona, 1945 – )
Director d’orquestra. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble d’Eduard Toldrà, Joan Massià, Joaquim Zamacois, Xavier Montsalvatge, Antoni Ros i Marbà i Joan Guinjoan.
Ha dirigit l’orquestra de Cambra d’Ateneu (des del 1974) i la del Gran Teatre del Liceu, on debutà l’any 1974. Director de la Banda Municipal de Barcelona des del 1980 i des del 1981 director associat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona.
(Lloret de Mar, Selva, 8 octubre 1962 – )
Director d’escena, músic i compositor. Compaginà els estudis teatrals amb els estudis musicals de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre.
De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània, mentre que com a director teatral destaquen els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé, l’espectacle sobre textos de Josep Maria de Sagarra, etc. El 1993, la Fira Internacional de Teatre de Tàrrega li dedicà un espai.
Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional Adrià Gual (1992), el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona les temporades 93/94 i 94/95 i el Premi Crítica Serra d’Or 1994.
Del 1996 al 1999, fou director del Festival d’Estiu Grec de Barcelona.
(Manresa, Bages, 16 juliol 1925 – Lleida, 28 desembre 2017)
Director musical i pedagog. Establert a Lleida (1931), es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat (1934-36), i des del 1953 es féu càrrec de la direcció de l’Orfeó Lleidatà.
Especialista en direcció coral, ha creat una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, que hom celebra cada estiu des del 1964, en col·laboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats anualment per Nadal, en els quals, al costat de les disciplines purament tècniques, ha maldat per una formació integral i per una consciència de catalanitat.
Fou diputat al Parlament de Catalunya per CiU (1980-84).
L’any 1984 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Igualada, Anoia, 1 agost 1941 – )
Gambista i director d’orquestra. Especialitzat en la interpretació de música antiga. Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i a la Schola Cantorum Basiliensis, de Brussel·les, de la qual fou director (1974). El mateix any creà el conjunt Hespèrion XX, que se situà ràpidament entre els més importants recuperadors de la música medieval, renaixentista i barroca.
El 1987 creà el grup La Capella Reial de Catalunya, dedicat a la interpretació de la música religiosa anterior al 1800.
Professor de viola de gamba a la Schola Cantorum Basiliensis, ha redescobert nombroses partitures oblidades i ha enregistrat més de 80 discos.
Ha obtingut nombrosos premis, entre els quals els de l’Acadèmia Charles Cros (1989), el Diapasó d’Or (1991) i un Cèsar per la banda sonora de la pel·lícula francesa Tous les matins du monde (1990), que li reportà fama internacional.
Autoritat reconeguda internacionalment en el seu camp.
(Barcelona, 2 abril 1937 – )
Director d’orquestra. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica. Deixeble de Sergiu Celibidache a l’Academia Chigiana de Siena i de Jean Martinon.
L’any 1965 fou nomenat director de l’Orquesta Simfónica de RTVE i ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona de manera intermitent des de la seva fundació el 1967 fins al 1986. Entre el 1978 i el 1981 fou director de l’Orquesta Nacional de España.
Ha realitzat una brillant carrera internacional, en la qual destaca la seva tasca al capdavant de l’Orquestra de Cambra Holandesa, així com els cursos de direcció desenvolupats periòdicament al conservatori de Rotterdam. Ha actuat a molts països d’Europa, a Amèrica i al Japó.
Autor d’algunes composicions, com l’obra coral Concert desconcertant (1986), ha col·laborat amb solistes de gran categoria i ha enregistrat molts discs, entre els quals Les Set Paraules de Crist, de Haydn, amb el qual guanyà un Prix International du Disque.
(Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental, 26 abril 1943 – )
Compositor, director d’orquestra i oboista. Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, on obtingué el Premi d’Honor Extraordinari de Composició. Amplià estudis a França. Des de la fundació de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, el 1967, i durant 13 anys, fou cosolista d’oboè. Paral·lelament es dedicà a la composició, treballà la direcció d’orquestra amb Antoni Ros i Marbà i es presentà com a director l’any 1978 al Palau de la Música amb Les noces d’Igor Stravinsky.
Féu una sèrie de col·laboracions amb grups de música contemporània i després amb orquestres simfòniques, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona. També fou director de l’Orquestra de Cambra del Garraf. Del 1985 al 1992 fou director de la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona.
Fruit d’aquesta etapa nasqué una àmplia producció de música per a cobla, faceta compositiva que arrencà en la dècada dels 1970 i que meresqué un primer reconeixement quan la seva obra Auca tràgica i mort del plem fou premiada en el concurs Joaquim Serra de l’any 1973. L’any 1977 rebé el premi Ciutat de Barcelona per un tríptic de sardanes al·lusives a la Rambla de Barcelona.
Però no fou fins l’any 1986, amb l’estrena de l’obra Tirant lo Blanc, que assolí la popularitat, que refermà plenament els anys posteriors aconseguint premis en la majoria de concursos de música per a cobla. Entre les seves obres per a cobla destaquen també: Suite Segarrenca (1978), Joguina (1988), Comiat (1988), Ofrena a Manuel Saderra i Puigferrer (1988), Concert per a tres cobles (1988), Santjoanesca (1990) i La Patum (1996).
És autor de la sardana Benvinguts, estrenada en l’acte inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona, amb les veus de Montserrat Caballé i Josep Carreras.
(Barcelona, 22 febrer 1890 – 11 juny 1969)
Violinista, pedagog i compositor. Es formà a Barcelona, i més tard al conservatori de Brussel·les (1902), on fou deixeble de Marchot i on guanyà el premi Van Hal (1906). Residí a París i actuà amb èxit a França, a Itàlia i als Països Catalans. Col·laborà amb la pianista Blanca Selva des del 1924.
Fou professor de violí i de música de cambra a l’Escola Municipal de Barcelona. Juntament amb la seva muller, la pianista Maria Carbonell i Mumbrú, fundà l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell i que celebra periòdicament concerts públics. Fundà l’Orquestra de Cambra Joan Massià i la dirigí.
Compongué cançons, música de cambra i peces per a piano d’una remarcable qualitat.
(Barcelona, 11 juny 1962 – )
Compositor i director d’orquestra. Es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on estudià composició i direcció amb Antoni Ros i Marbà. L’any 1985 fundà el grup Barcelona 216, especialitzat en el repertori contemporani, amb el qual ha estrenat nombroses partitures de nous creadors catalans i ha enregistrat obres de Robert Gerhard.
Entre el 1985 i el 1987 fou assistent de direcció de la Joven Orquesta Nacional de España i el 1988 obtingué el mateix càrrec a l’Orquesta Nacional de España. Un any més tard, convidat per Pierre Boulez, treballà com a assistent de direcció de l’Ensemble Intercontemporaine.
Ha dirigit i treballat amb diverses orquestres europees i conjunts de cambra especialitzats en música contemporània, i ha actuat als principals festivals del continent. L’any 1996 assumí la direcció de l’Orquesta Pablo Sarasate de Navarra i el 2002 es convertí en director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) en substitució del nord-americà Lawrence Foster, càrrec que renovà fins a la temporada 2004-2005, i en el qual fou substituït per Eiji Oue.
És autor de partitures com Música per a deu violoncels i orquestra (1992) i Norte-Sur (1993). L’any 2000 li fou concedit el premi Ciutat de Barcelona.
