Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Vic i dels Arcs, Guillem (III) de

(País Valencià, segle XV – 1459)

Diplomàtic. Senyor de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i alcaid de Peníscola i Biar. Fill i hereu de Ramon (II) de Vic. Passà a Castella al servei de la reina Elionor, i amb l’infant Ferran de Castella assistí a la presa d’Antequera, i el 1412 a la batalla del grau de Sagunt contra els urgellistes.

Alfons IV el féu cambrer major, i estigué amb ell a Nàpols i a la conquesta de Marsella (1423). El 1433 es trobava a Sicília com a conseller del lloctinent, l’infant Joan. El 1441 era mestre racional de València, i el 1444 fou enviat d’ambaixador a Castella.

Fou el pare de Lluís (I) i de Guillem Ramon de Vic i de Corbera, i de:

  • Galceran de Vic i de Lloris  (País Valencià, segle XV – Còrdova, Andalusia, segle XV)  Cavaller. S’establí a Còrdova.
  • Joan de Vic i de Lloris  (País Valencià, segle XV)  Noble. Heretà Xeresa i Alcodar.

Ventayol, Rafael

(Alcúdia, Mallorca, 1644 – Terra Santa ?, 1726)

Religiós. Durant 56 anys visqué a Terra Santa. Fou guardià del convent de Betlem, procurador general i professor d’àrab a Damasc. Exercí diverses funcions diplomàtiques.

Gran dominador de l’àrab, traduí a aquesta llengua diverses obres piadoses.

Vallterra -varis bio-

Andreu de Vallterra  (País Valencià, segle XIV)  Ambaixador de Pere III el Cerimoniós prop del papa.

Bernat Guillem de Vallterra  (País Valencià, segle XIV)  Justícia major dels cavallers de la ciutat de València (1382).

Joan de Vallterra  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Doctor en drets. Enviat per Martí I l’Humà a Avinyó (1402) perquè es posés al servei de Benet XIII.

Joan de Vallterra  (País Valencià, segle XV)  Bisbe de Tarassona. Ambaixador (1423) d’Alfons IV el Magnànim a Castella.

Talayero, Martí

(Castelló de la Plana ?, vers 1385 – Bohèmia, Alemanya, vers 1425)

Teòleg i diplomàtic. Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança (1414-17). Poc després formà part d’una legació a Bohèmia (1420), presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios.

Aviat es destacà per la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia (1421), al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V (1422), davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la lluita contra els hussites.

S’ha conservat i és editada l’Oratio laudatoria pariter excusatoria pro caesare Sigismundo, pronunciada davant el papa el 17 de gener de 1422, que permet de saber que havia escrit un Libellus adversus quatuor articulos hussitarum, fins ara no identificat.

Consta que el 1425 ja havia mort.

Soler i Sans, Joan

(Maó, Menorca, 17 novembre 1754 – Madrid, 12 març 1809)

Diplomàtic i erudit. Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau entre Trípoli (1784) i el 1792 fou cònsol general a l’imperi otomà.

Participà en la fundació de la Societat Maonesa (1778), en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira, versificació d’una narració de Richard Steele. Fou publicat a la “Revista de Menorca” (1931).

Santacília, Berenguer de

(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. El 1322 fou tramès pel rei Sanç I de Mallorca com a ambaixador a Tremissèn.

San Felipe, marquès de *

Nom amb què també és conegut el diplomàtic sard Vicenç Bacallar i Sanna  (1669-1726).

Reixac, A. de

(País Valencià, segle XIII)

Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de València. Féu serveis diplomàtics representant Alfons II el Franc.

Quan aquest era infant i lloctinent dels regnes, substituint Pere II el Gran, que es trobava a Sicília, fou tramès a Londres per entrevistar-se amb el rei Eduard I d’Anglaterra, de cara a assegurar-se de la seva activitat davant el conflicte contra els Anjou i França (1282).

Puigdorfila, Pere de

(Illes Balears, segle XIII – Roma ?, Itàlia, segle XIV)

Eclesiàstic i diplomàtic. Des dels volts del 1295 residia a Roma, a la cort papal. Climent V el nomenà vice-canceller de l’Església (1307), abans de fixar la seu a Avinyó (1309).

Els 1306-07 fou bisbe de Palència amb dispensa de residir-hi a causa del seu càrrec, car continuava vivint a Roma.

Puculull, Joan *

Veure> Joan Poculull  (mercader i diplomàtic català dels segles XIII-XIV).