Arxiu d'etiquetes: dibuixants/es

Fullana i Llompart, Miquel

(Palma de Mallorca, 9 març 1905 – 17 febrer 2000)

Tècnic en construcció, dibuixant, lexicògraf, polític i promotor cultural. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma de Mallorca (1917-21), s’especialitzà en dibuix lineal i arquitectònic.

Fou cofundador, juntament amb el seu amic Emili Darder i Cànaves i d’altres, de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923). El 1928 obrí un taller de ferros forjats artístics (Ferros Forjats Sant Eloi) en el qual tota la documentació administrativa era redactada en català, fet insòlit a l’època.

Del 1922 al 1936 treballà vinculat a Guillem Forteza i Pinya gràcies al càrrec del qual com a director de la secció de construccions escolars de l’estat a Balears pogué intervenir directament en l’edificació d’escoles a Mallorca fins el 1935.

Durant la Segona República milità a Esquerra Republicana Balear, partit del qual fou secretari general a Palma. Escriví nombrosos articles polítics a la premsa i, al districte on fou elegit regidor (1931), organitzà cursos de formació d’adults per als treballadors. El 1935 fou elegit president de l’Associació de Dibuixants de Balears.

Empresonat els anys 1936-38, i més tard inhabilitat professionalment durant sis anys, això no l’impedí de participar en la fundació del Círculo de Bellas Artes (1940), i d’establir un taller d’escultura en pedra que ell mateix dirigí (1942-57). Així mateix, col·laborà amb dibuixos i articles especialitzats al Diccionari català valencià balear.

El 1950 l’ajuntament de Palma premià el seu projecte de monument a Miquel Costa i Llobera (que ha restat sense construir). El 1954 fou designat president del Consejo Provincial de la Agrupación Sindical de Delineantes, i el 1957 director gerent de l’empresa CIBSA. Els anys 1950 també destacaren els seus articles sobre urbanisme apareguts a la premsa mallorquina i, en 1960-61, els que publicà sobre llengua a la revista “Sóller”.

Secretari de l’Obra Cultural Balear (1962-72), el 1974 publicà el Diccionari de l’art i oficis de la construcció, obra cabdal i pionera en el camp de la terminologia catalana.

Entre els anys 1984-88 fou president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà també el llibre Els deu primers anys de l’Obra Cultural Balear (1991).

Ha rebut diversos guardons, entre els quals el premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana (1986) i el premi de Reconeixement de Mèrits, de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor.

Extravagants, Els

(València, 1736)

Nom popular d’una sèrie d’auques impreses per Cosme Granja i que tingueren molta anomenada. L’any 1824 les reimprimí Ildefonso Mompié de Monteagudo.

Formades per dos blocs de 24 boixos, reprodueixen homes i dones en postures ridícules i formes estrafetes.

Estruch i Martínez, Antoni Josep

(Sant Joan de l’Énova, Ribera Alta, 9 febrer 1835 – la Pobla Llarga, Ribera Alta, 3 juny 1907)

Dibuixant i pintor. Pensionat pel mecenes Vicent Moròder féu més de tres-centes còpies d’originals exposats al Prado i en alguns museus d’Itàlia.

Va conrear la pintura religiosa amb un misticisme que recorda l’obra de Joan de Joanes.

L’aspecte més original de la seva producció fou les caricatures grotesques de tipus i escenes coetanis, les característiques de les quals són l’expressivitat i una ironia derivades de la influència de Goya.

Cresques, Abraham

(Palma de Mallorca, 11 juliol 1325 – març 1387)

Cartògraf. Pare i mestre del famós cartògraf Jafudà Cresques. Ambdós treballaren en estreta col·laboració.

Hi ha documents sobre llur activitat a partir del 1380. Anteriorment havien confeccionat el famós Atlas Català del 1375.

Conchillos i Falcó, Joan

(València, 13 març 1641 – 14 maig 1711)

Dibuixant, gravador i pintor. Era deixeble d’Esteve Marc. Féu un viatge d’estudis a Madrid. De tornada a València, obrí una acadèmia nocturna de dibuix, que contribuí notablement a la formació dels artistes valencians de la seva època.

És autor d’unes teles que prenen temes de la Vida de sant Benet, les quals es troben al monestir de la Valldigna. Fou molt estimat sobretot pels seus dibuixos, la majoria dels quals féu al carbó.

Manuel Antoni Conchillos, fill i deixeble seu, fou també pintor.

Canibell, Eudald *

Veure> Eudald Canivell i Masbernat  (escriptor i dibuixant català, 1858-1928).

Caldés i Arús, Vicenç *

Veure> Vicenç Calders i Arús  (escriptor i grafista català, 1886-1969).

Calvó i Caldés, Pasqual

(Maó, Menorca, 24 octubre 1752 – 12 abril 1817)

Pintor i matemàtic. Fou pensionat a Roma per l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria, que el 1779 el nomenà pintor de cambra i director de la Galeria Imperial de Pintures, fins el 1780.

Del 1788 al 1790 estigué a Amèrica com a pintor paisatgista, després tornà a Maó on es dedicà a l’ensenyament.

També recopilà d’una manera clara i senzilla i traduí al català, en disset tractats, els coneixements del seu temps de matemàtiques, física, arquitectura civil i militar i construcció naval. Aquesta activitat el fa, potser, l’últim tractadista científic en català anterior a la Renaixença.

Calatayud i Cerdán, Miquel

(Asp, Vinalopó Mitjà, 26 gener 1942 – )

Il·lustrador. Llicenciat per la facultat de belles arts de València, on estudià gravat i pintura, des del 1969 exercí com a il·lustrador de llibres infantils i juvenils, dels quals cal esmentar, entre d’altres, Soy un cine (1977), Soy el aire (1980), A la busca de Marte el guerrero (1984), Els lusíades (1989) i El món inventat (1990). Ha publicat en diverses revistes de caire juvenil i com a il·lustrador gràfic en mitjans de comunicació.

Dins el món del còmic ha publicat diversos àlbums i és reconegut el “pare” de l’anomenada escola valenciana i introductor de les formes pop en la il·lustració infantil i juvenil.

Paral·lelament s’ha dedicat a la producció de dissenys gràfics, cartells, publicitat, etc. Figurà a la llista d’honor Andersen el 1976, i ha guanyat diversos premis d’il·lustració.

Cabanes i Prunés, Estanislau

(Manresa, Bages, 1825 – Terrassa, Vallès Occidental, 1873)

Pintor. Destacà també com a dibuixant.