(Llagostera, Gironès, 18 octubre 1887 – 28 desembre 1967)
Pintor i dibuixant. Deixeble de Rafael Masó i de Joan Baixas. S’establí el 1906 a París, on es dedicà al retrat i esdevingué un conegut cartellista.
De nou a Catalunya (1941), féu algunes exposicions. Obrí a Llagostera un museu privat de la seva obra, que conté també, entre d’altres, diverses obres de Modigliani -que sembla que fou amic seu-, l’autenticitat de les quals ha estat objecte de polèmiques.
(Sabadell, Vallès Occidental, 18 setembre 1893 – Carabanchel, Madrid, 16 gener 1955)
Caricaturista. Emprà el pseudònim de Grapa.
Col·laborà a “Virolet”, així com a publicacions sabadellenques, i també a “L’Almanac de les Arts”, “Garba”, “L’Estevet” i “L’Esforç”.
El seu estil es caracteritza per l’expressionisme humorístic, en una línia clarament derivada de Xavier Nogués.
(Barcelona, 27 setembre 1907 – Mònaco, 1970)
Dibuixant, pintor i cineasta. Fill de Cosme Vidal i Rosich i germà d’Ignasi. Format a Llotja i al Cercle de Sant Lluc. Protagonista del film Déjate de amigos (1928-30) de Joan Estiarte.
Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’instal·là a Mònaco el 1942; hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia.
Col·laborà en revistes, il·lustrà llibres únics (La Divina Comèdia), realitzà escenografies (Carmen, 1954, Òpera de Montecarlo) i grans murals i produí films de dibuixos animats (Don Quijote de la Mancha).
Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée Nationale des Beaux-Arts de Mònaco. Exposà a Barcelona (Sala Rovira) el 1966. Obtingué diversos premis.
En morir li fou dedicada a Mònaco una exposició-homenatge, patrocinada pels prínceps.
La seva pintura, d’un figurativisme amable, decoratiu i viu de color, té una faceta insòlita que en ocasions l’aproxima al surrealisme. Signà normalment amb el segon cognom.
(Barcelona, 1904 – Niça, Provença, 1988)
Pintor i dibuixant. Fill de Cosme Vidal i Rosich. Format a Llotja, a Sant Lluc i a l’Institut de les Arts del Llibre.
Exposà, sol o en exposicions col·lectives, a Barcelona i Madrid. Pintà a París el 1920, i el 1932, de nou a Barcelona, féu una important exposició. Es dedicà molt a la il·lustració i a l’ex-libris.
El 1939 s’exilià, i després s’instal·là a Mònaco amb el seu germà Lluís. Des d’allà exposà per tot França -una nova estada a París el 1945 accentuà el seu expressionisme colorista- i a Itàlia, i reprengué la il·lustració de llibres de bibliòfil (entre altres, Les ballades de Maistre Françoys Villon, 1949; Les fleurs du mal de Baudelaire, 1958; i Dialogues des courtisanes de Llucià de Samòsata).
Es dedicà també al dibuix publicitari i al cartellisme oficial del Principat, al qual estigué molt vinculat. Obtingué diversos premis.
(Saragossa, Aragó, 1886 – Barcelona ?, segle XX)
Dibuixant i heraldista. Passà el 1904 a Barcelona, on es formà artísticament. Fou ajudant de dibuix de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Col·laborà en nombroses revistes barcelonines i altres publicacions sobre arquitectura, arqueologia i heràldica. Participà també artísticament en la construcció del Poble Espanyol de Barcelona.
És autor de l’Heráldica general y fuentes de las armas de España (Barcelona 1956).
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1864 – 1938)
Tipògraf. S’establí a la seva vila natal el 1883.
Realitzà magnífiques edicions de bibliòfil que li valgueren una justa fama i premis importants, com les medalles d’or de Saragossa el 1908 i de Leipzig el 1914.
Fou el pare de:
Germà Viader i Llor (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1896 – ? , segle XX) Dibuixant i xilògraf. Col·laborà amb el seu pare abans d’anar a residir a Montevideo i a París.
Josep Maria Viader i Canals (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1907 – 1980) Tipògraf. Format a Leipzig i Frankfurt. A la mort del seu pare, el succeí en el taller tipogràfic.
Eren fills de l’impressor Joaquim Verdaguer i Bollich.
Àlvar Verdaguer i Coromina (Barcelona, 1840 – 1915) Enginyer industrial. Continuà al davant dels negocis establerts pel seu pare i engrandí especialment el negoci de llibreria. Col·laborà a “Lo Gai Saber”, “La Renaixença” i “Calendari Català”, on publicà una versió rimada de Fénelon (Les màximes i consells, 1879).
Celestí Verdaguer i Coromina (Barcelona, segle XIX – 1885/6) Impressor. El 1877 s’establí individualment i introduí noves tècniques (imprimí directament sobre fulls de metall) i nous gusts (grans cartells, cromolitogràfics, fulls de paper calats, etc).
Dionís Verdaguer i Coromina (Barcelona, segle XIX – 1858) Dibuixant de cartells. Treballà a París.
(Barcelona, 4 abril 1866 – 1939)
Pintor, dibuixant i gravador. Fill d’un teixidor, estudià a Llotja. Els primers temps de la seva vida són poc coneguts. El 1904 estudiava i treballava en alguna còpia al Museo del Prado de Madrid.
Els anys 1905-07 posseïa, al barri de Ribera de Barcelona, un taller on es dedicà a l’ensenyament. Fou soci del Cercle Artístic de Barcelona i professor de pintura, dibuix i preferentment gravat -en especial l’aiguafort- a l’Institut de les Arts del Llibre. Preocupat per l’ensenyament, fundà el 1910 una efímera Societat Pestalozziana.
Premiat a Buenos Aires el 1910, no recollí mai la recompensa, ja que sempre fou persona de gran desinterès econòmic. Féu un donatiu a la Casa de Caritat barcelonina per l’import íntegre d’uns quadres que vengué a Londres. Allí li fou feta una gran oferta per un Sant Medir, que considerava la seva millor obra, però preferí donar-la al Museu d’Art Modern de Barcelona. Morí pobre i oblidat.
En la seva obra, mal coneguda, dedicada al paisatge fet sempre del natural i a la figura, així com als temes simbolistes i al·legòrics, demostra profunda coneixements del dibuix, del color i de l’expressió, i hi dominen les grisalles, d’un marcat sentit impressionista; el seu art entronca a vegades amb Modest Urgell i a vegades amb Arnold Böcklin, tot conservant, però, una personalitat remarcable.
(Barcelona, 1888 – 1974)
Dibuixant.
Començà a publicar a “L’Escolanet” (1906) i després a “Els Follets”, “Pulgarcito”, “En Belluget” (1915, fundat per ell) i “TBO”, on des del 1917 fins a la seva mort col·laborà constantment amb caricatures i historietes purament humorístiques, d’estil molt personal.
(Barcelona, 10 febrer 1870 – 2 abril 1929)
Dibuixant, ex-librista i pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, de la qual, després, fou professor de dibuix.
Féu pintura decorativa, entre altres llocs a l’Institut Pere Mata, a Reus, i al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat a Barcelona.
Però sobretot fou conegut per la seva tasca en les arts del llibre, especialment en el camp de l’ex-libris; fou director de la “Revista Ibérica de Ex-libris”. També projectà teixits, ceràmica, joies, etc.
Com a pintor féu notables marines i composicions de tipus popular.
Dades dels Països Catalans 