Arxiu d'etiquetes: diaris

Publicidad, La -1878/1922-

25 Respostes

(Barcelona, 25 febrer 1878 – 1 octubre 1922)

Diari en castellà. En fou director Eusebi Corominas i Cornell (1878-1906). Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista. Es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat.

Es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà articles, secundats pels d’Adolf Marsillach i Lleonart; el diari caigué sota el control del partit radical i, el 1906, n’esdevingué director Emili Junoy i Gelabert, lloctinent de Lerroux a Barcelona, però tant aquest com la majoria dels redactors del diari abandonaren els radicals i se sumaren al moviment de Solidaritat Catalana.

El 1907 Romà Jori i Llobet n’esdevingué redactor en cap. Poc després, Lluís Companys i Laureà Miró intentaren de posar el diari al servei del partit reformista de Melquíades Álvarez, però l’adquirí el navilier Antoni Tayà (1915), que en confià la reorganització a Amadeu Hurtado. Aquest nomenà Romà Jori com a director, i assegurà la col·laboració d’importants periodistes, que donaren al diari un to catalanista i defensor de la classe obrera.

Però el 1921, per dificultats econòmiques, la família Tayà vengué el diari a la Federació Patronal, que en modificà l’orientació, però no pogué sostenir-lo. Adquirit al cap d’un any pel nou partit Acció Catalana, fou gradualment convertit en un diari en català. Completat aquest procés, el diari prengué el nou nom de “La Publicitat”.

Poble Català, El

41 Respostes

(Barcelona, 11 maig 1906 – 14 abril 1918)

Diari polític. Òrgan del Centre Nacionalista Republicà. Publicat amb un total de 4.603 números, ocupa el segon lloc en durada a la història de la premsa en català. Fundat com a setmanari el novembre 1904, com a portaveu d’una dissidència de la Lliga, tingué llavors com a director Joan Ventosa i Calvell. Eugeni d’Ors hi assajà el Glosari i el pseudònim Xènius, i hi col·laboraren d’altres escriptors.

Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingué una jove i brillant redacció. Encomanada la direcció (1909) a Pere Coromines, cap del partit de la Unió Federal Nacionalista Republicana, continuador del CNR, el pacte de Sant Gervasi amb els lerrouxistes provocà una forta crisi al diari i en sortiren els principals redactors i col·laboradors, que explicaren la seva decisió en el full titulat “La Bandera” (25 abril 1914).

L’últim director fou I. Ribera i Rovira, que accentuà la col·laboració amb el partit radical. El diari (1906-10) publicà una biblioteca literària amb el mateix nom (19 títols).

A l’exili, hom publicà a París (1939) un setmanari amb el mateix nom, reprès a Mèxic (1942-47) com a òrgan de la comunitat catalana. Adoptà el mateix nom una efímera publicació de Tolosa de Llenguadoc (1944).

Periódico de Catalunya, El

10 Respostes

(Barcelona, 26 octubre 1978 – )

Diari. Fundat per F. Bayer, J. Hilario Font i J. Melià i que va mantenir simultàniament edicions, en castellà, a Barcelona i Madrid, tot i que l’edició madrilenya va durar molt poc temps.

Inaugurà un nou tipus de premsa popular a Espanya, amb grans titulars, llenguatge molt assequible i una maqueta on l’agilitat i els aspectes gràfics tenen gran rellevància. El 1981 va introduir el color a les seves planes i va ser pioner en la valoració dels aspectes visuals dels diaris.

A partir del 1998, i amb la mateixa capçalera, publicà també una edició en català. Forma part del grup Zeta.

Enllaç web:  El Periódico

Grupo Zeta

3 Respostes

(Barcelona, 1976 – )

Grup empresarial dedicat a la comunicació, creat pel barceloní Antonio Asensio. Originalment el grup es formà a partir de l’èxit del llançament de la revista “Interviú”.

Al principi del 1997, entre les seves publicacions diàries, setmanals i mensuals destacaven “El Periódico de Catalunya”, “Mediterráneo”, “El Periòdic d’Andorra”, “Sport”, “El Dominical”, “Interviú”, “Tiempo”, “Muy Interesante”, “Viajar”, “Conocer”, “Primera Línea”, “Penthouse”, “Man”, “Woman”, “PC Plus”, “CNR”, “You”, etc. El grup també edita revistes d’encàrrec, activitat en que és capdavantera al mercat espanyol.

Les seves activitats també afecten el món editorial a través d’Ediciones B, Z Multimedia i de l’àrea de serveis, on té les empreses Promoción y Desarrollo Editorial SA, Distribuciones Periódicas SA, Immobiliaria Aspesa SA i Vox Pública SA. La divisió internacional de l’empresa té presència a Mèxic, Argentina i Xile.

Diario de Barcelona

86 Respostes

(Barcelona, 1 octubre 1792 – 28 gener 1994)

Diari del matí. Representant de la burgesia del segle XIX, durant l’ocupació napoleònica esdevingué el diari oficial del govern francès, el qual el féu publicar conjuntament en català i francès. El 1814 s’en féu càrrec Antoni Brusi i Mirabent -a partir d’aquell moment es conegué popularment amb el nom d’“El Brusi” i inicià una etapa de plenitud, lligat a la Renaixença, especialment sota la direcció de Mañé i Flaquer.

Començà la davallada a començament del segle XX, i, tot i una revifalla experimentada els anys quaranta i cinquanta, desaparegué el 1984. De 1987 a 1994, un grup editorial i financer, al qual l’ajuntament de Barcelona -que en té la titularitat- en cedí la capçalera, el tornà a publicar fins que desaparegué per donar pas al “Nou Diari”, de vida efímera.

Correo Catalán, El

25 Respostes

(Barcelona, 16 desembre 1876 – 16 novembre 1985)

Diari, fundat per Manuel Milà de la Roca i Ràfols, que el traspassà el 1878 a Lluís M. de Llauder. En el seu origen servia l’extrema dreta carlista, catòlica i conservadora. S’enfrontà als periòdics republicants.

El 1903 prengué una orientació catalana i, malgrat estar escrit en castellà, el 1912 publicà una pàgina literària en català. Fou el primer periòdic barceloní que va incloure una plana d’esports.

Avui

29 Respostes

(Barcelona, gener 1976 – )

Primer diari en català després de la guerra civil. El capital inicial fou aplegat amb deu aportacions de cent mil pessetes del grup promotor (Empresa Catalana SA) i les aportacions d’uns trenta mil comptepartícips-subscriptors.

És un diari d’informació general, però dóna prioritat a les qüestions relacionades amb Catalunya i altres territoris de parla catalana. Des del 1975 atorga anualment, la Nit de Santa Llúcia, els premis Avui d’articles periodístics.

El 1994 es redissenyà per complert el diari i augmentà el nombre de planes. L’any 1997 publicà el seu Llibre d’estil i el 1998 començà la publicació d’un suplement en aranès, “Anè”. El 2000 publicà els suplements “Esports”, “Cultura”, guardonat en diverses ocasions per la seva qualitat i sentit de l’actualitat cultural, “Rock & Clàssic”, dedicat a l’actualitat de tota mena de músiques, “DDD”, dedicat a les activitats dels caps de setmana, “Economia”, “Ciència i medi ambient” i el “Dominical”.

El 31 de juliol de 2011 s’unificà amb el diari “El Punt” i passà a denominar-se “El Punt/Avui”.

Enllaç web:  El Punt/Avui