(Mataró, Maresme, 23 juliol 1936 – gener 1939)
Diari en català. Fou continuació del “Diari de Mataró” i canvià el nom en passar al Comitè Local Antifeixista la impremta de l’antic diari.
Dirigit per Julià Gual, hi col·laboraren J. Peiró, J. Cases i Busquets, S. Lleonart, etc.
(Barcelona, agost 1901 – 1 octubre 1903)
Periòdic de propaganda catalanista. Portaveu de l’Agrupació Democràtica Catalanista Lo Tràngul de la Barceloneta.
Fou de periodicitat mensual fins al 1903, en que esdevingué setmanal.
Dirigit, la primera etapa, per Josep Casas, a la segona tingué com a director Frederic Pujulà i Vallès, que el subtitulà “Setmanari catalanista obrer”.
Fou publicat fins al número 49.
(Barcelona, 1 gener 1935 – 25 desembre 1936)
Diari de la nit, afecte a la política de Lliga Catalana. Substituí “La Veu del Vespre” i fou dirigit per Ignasi Agustí, amb Ramon Garriga com a redactor en cap.
S’especialitzà en els reportatges d’actualitat, les informacions radiofòniques i les estrenes teatrals. Emili Grau Sala hi il·lustrà les crítiques de teatre.
A partir del juliol de 1936 fou controlat per la CNT.
(Barcelona, 1867)
Diari vespertí lliurecanvista. Continuador d'”El Lloyd Español”.
Dirigit a les classes treballadores, intentava de presentar els avantatges del progrés tècnic com a millores dirigides a solucionar els problemes de la societat obrera.
(Lleida, 1898 – 1936)
Periòdic republicà i catalanista. Inicialment fou setmanari, fundat i dirigit per Manuel Pereña.
Convertit en diari el 1909 per Alfred Pereña, passà a ésser totalment redactat en català el 1919.
Després d’un eclipsi, en 1930-36, reaparegué com a setmanari d’Esquerra Republicana de Catalunya sota la direcció d’Humbert Torres.
(Barcelona, 9 novembre 1931- 24 gener 1939)
Diari afí a Esquerra Republicana de Catalunya. En fou el fundador Lluís Companys i seguí la línia oficial de la direcció del partit.
S’inicià com a diari de tarda, ja que al matí hi havia el quotidià “L’Opinió”, també òrgan d’ERC però més heterodox. A partir de 1933, però, en escindir-se el grup de L’Opinió i formar-se el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, va publicar-se al matí, en oberta competència, i esdevingué el portaveu oficial d’ERC.
Diari eminentment informatiu i polític, d’entre els seus col·laboradors destaquen figures estretament lligades al partit i hi sovintejaven les informacions adreçades a la militància.
Arran dels fets del Sis d’Octubre de 1934, fou suspès durant tres mesos i va sortir amb una nova capçalera, “La Ciutat”, que havia estat la d’un diari del 1931 lligat a Acció Catalana.
Diverses vegades es reprengué la seva publicació a l’exili o a l’interior, i, des de 1976, ha sortit durant alguns períodes des de Barcelona, sempre com a portaveu d’ERC.
(Barcelona, 15 novembre 1901 – 1903)
Periòdic d’aparició irregular (desenal i quinzenal), fundat per Francesc Ferrer i Guàrdia i dirigit per Ignasi Clarià.
De caràcter llibertari i sindicalista, defensà la teoria de la vaga general.
Hi col·laborà Ferrer i Guàrdia -amb el pseudònim de Cero-, M. Castellote i A. Lorenzo.
(Països Catalans, 4 gener 1926 – 1993)
Periòdic. Creat per la dictadura de Primo de Rivera per compensar la manca de diaris a causa del descans dominical i publicat a diverses ciutat de l’estat espanyol.
A Barcelona sortí com a periòdic a partir del 1926, i durant la República tingué també una edició catalana “Full Oficial del Dilluns de Barcelona”. A València s’inicià el 1934, i a Palma de Mallorca el 1948.
Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa (a Barcelona, el 1955).
Al febrer de 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona i el 1993 el de València.
(Barcelona, 15 octubre 1835 – 28 octubre 1841)
Diari en castellà. Inicialment tingué una orientació progressista, si bé a partir de 1836 va evolucionar cap a posicions més moderades.
A partir del 1840 fou suspès en diverses ocasions i, definitivament, el 1841.
(Barcelona, 28 maig 1641 – 1879)
Periòdic setmanal en castellà, considerada la primera publicació periòdica de la península Ibèrica. Publicat per Jaume Romeu, ha tingut títols diversos. La publicació s’interrompé el 1714.
El 1716 obtingué el privilegi d’edició Josep Teixidor, que la titulà “Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona”.
Des del 1750 es titulà novament “Gazeta”. Des del 1763 la publicació fou continuada per Tomàs Piferrer i els seus successors.
Al començament del segle XIX era bisetmanal. La seva publicació degué suspendre’s amb motiu de la guerra del Francès.
A mitjan segle XIX fou publicat un diari amb el nom de “Gaceta de Barcelona” (del 1853 al 1879).
Dades dels Països Catalans 