(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (1.441 m alt), a l’antic municipi de Malpàs, situat en una elevació a la dreta del barranc de Peranera, aigua amunt de Malpàs.
Al peu del poble hi ha un important jaciment d’hulla.
El seu antic castell fou el centre de la baronia, després comtat d’Erill.
(aranès: Et Dossau) Despoblat de l’antic municipi de Salardú, dit també les Cases de Montgarri, a la vall de Montgarri, a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall del santuari de Montgarri.
Era l’únic nucli de població permanent aranès fora de la conca de la Garona.
És dominat, al sud, per la muntanya del Dossal (2.520 m alt), contrafort septentrional del massís de Varimanya.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Despoblat i antic terme, que al segle XIX formà part del municipi d’Espluga i Solduga, annexat al de Baén a mitjan segle XX.
És al clot de Cuberes, al vessant septentrional de la serra de Cuberes, alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció nord-oest – sud-est, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l’Infern, al sud, i que s’estén des del prat d’Olient, límit amb la vall de Cabó (Alt Urgell), fins al pas dels Collegats (a la Noguera Pallaresa); culmina al pic del Pi-sec (1.906 m alt), límit entre el Pallars Sobirà (Baén) i el Pallars Jussà (Hortoneda de la Conca).
El 1163 és esmentada l’església de Sant Sadurní de Cuberes.
Despoblat i antic terme, al vessant del Priorat de la Serralada Pre-litoral; es comunica amb Alforja pel coll de Cortiella, obert entre el puig Cerver i la punta del Motllor.
El riu de Cortiella, que neix sota aquest coll, és afluent del riu de Siurana per l’esquerra, després de passar per Porrera (Priorat).
El lloc formava part de la Comuna del Camp de Tarragona.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (fins al 1968 del terme de Viu de Llevata), a 1.390 m alt, en un coster, al vessant meridional del pla del Munt, contrafort septentrional de la serra de Sant Gervàs, a la qual s’uneix pel pla de Corroncui, on hi ha l’església parroquial (la Concepció), annexa a la parròquia de Pinyana, i la caseria del Pla de Corroncui.
Al segle XX formà un municipi amb la Bastideta de Corroncui.
(Abella de la Conca, Pallars Jussà)
(o les Cases de Carreu) Despoblat, a la part alta de la vall de Carreu, a la dreta del riu.
La jurisdicció pertanyia al baró d’Abella, que en conservà la propietat després de la supressió de les senyories.
Al segle XIX formà un ajuntament amb Bóixols i, eclesiàsticament, depenia de Montanissell (Alt Urgell).
Antic terme i despoblat, al sud del municipi, a l’esquerra del Segre.
La vall de Carratalà, afluent del Segre, es forma dins el terme de Llardecans, per la unió de diversos barrancs; a la seva dreta, prop de la seva desembocadura, hi ha la central hidroelèctrica de Seròs.
Despoblat, al sud-oest de la vila, a la capçalera del barranc de la Cunca; les ruïnes del castell i l’església de Sant Julià són al cim d’un turó.
Es despoblà a la fi del segle XV a causa d’una epidèmia.
La baronia de Carles i Alfama pertanyia al segle XVI a la ciutat de Tortosa.
Despoblat (397 m alt), situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana. Una part de les seves terres han estat inundades pel pantà de Santa Anna.
Havia pertangut a la jurisdicció del monestir de Poblet.
Fins el 1964 pertanyia al municipi de Tragó de Noguera.
Despoblat (485 m alt), fins al 1964 pertanyia al municipi de Tragó de Noguera, prop de la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana (que el camí de Fet a Balaguer travessa pel pont de Blancafort); gairebé deshabitat el 1960, ha estat inundat per les aigües del pantà de Canelles.
La parròquia era dedicada a sant Salvador.
A la dreta del riu hi ha un sector de l’antic terme, dit la quadra de Blancafort.
