Despoblat i antic castell, al límit amb Aitona.
Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III de Barcelona el 1120. Fou dels Cervera de Juneda, i al segle XIV passà als Ayerbe i als Cornell.
El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida. El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida. Hi ha restes d’un poblat ibèric.
Despoblat i antic terme, al sector meridional de la serra del Boix, on neix el barranc de la Fullola, que davalla vers el port del Fangar i forma el límit oriental del terme de Tortosa.
Despoblat, a la plana, al nord-est de la vila, prop del naixement del torrent de Fluvià, afluent del Sió.
Al segle XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi (on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia). Els senyors de Llucià, de cognom homònim, posseïen (segles XI i XII), a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera.
Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona inicià la construcció d’una residència per als bisbes, coneguda amb el nom d’obra de Fluvià o de Santa Llúcia, que correspon a un gran casal de pedra, quadrat, amb un pati central, construït fins al primer pis, cobert fins a la destrucció parcial que sofrí el 1808 per part de les tropes napoleòniques.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
(ort ant: Fatges) Despoblat, al nord-oest del terme, sota el coll de Fatxes, obert entre el Montalt i la mola de Genessies.
(Bellcaire d’Urgell / la Sentiu de Sió, Noguera)
Despoblat, al límit entre els dos termes.
La torre de Faneca, esmentada ja en 1080-92 dins el comtat d’Urgell i reconstruïda a mitjan segle XII pels comtes, donà lloc a un efímer nucli de població, que depenia de la granja de Rocaverd, possessió de Poblet.
Despoblat, de l’antic municipi de Sapeira, situat a la riba esquerra del barranc d’Esplugafreda, que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana, aigua avall d’Orrit.
L’església parroquial (Sant Esteve) depèn de la d’Orrit.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Despoblat, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, als contraforts nord-orientals de la serra de Cuberes.
Formava, al segle XIX, el municipi d’Espluga i Solduga, i fins el 1969, formà part del de Baén.
De l’església parroquial (Santa Coloma) depenia el santuari d’Esplà. Pertangué al monestir de Gerri.
Despoblat (806 m alt), aturonat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, prop de la seva confluència amb el barranc d’Escarlà, que neix al grau d’Espills.
L’església parroquial (Sant Joan) és sufragània de la d’Espills.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (1.441 m alt), a l’antic municipi de Malpàs, situat en una elevació a la dreta del barranc de Peranera, aigua amunt de Malpàs.
Al peu del poble hi ha un important jaciment d’hulla.
El seu antic castell fou el centre de la baronia, després comtat d’Erill.
(aranès: Et Dossau) Despoblat de l’antic municipi de Salardú, dit també les Cases de Montgarri, a la vall de Montgarri, a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall del santuari de Montgarri.
Era l’únic nucli de població permanent aranès fora de la conca de la Garona.
És dominat, al sud, per la muntanya del Dossal (2.520 m alt), contrafort septentrional del massís de Varimanya.
Dades dels Països Catalans 