(Vila-seca de Solcina, Tarragonès)
Despoblat, situat a la costa, prop de Salou.
El terme fou donat a poblar per l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tor el 1115; el 1550 l’església de Sant Bartomeu fou destruïda pels corsaris de Dragut.
Unit a Tarragona, el 1673 passà a dependre de Vila-seca.
Despoblat, a l’esquerra de l’Ebre. Probablement, poc temps després de la conquesta cristiana, al segle XII, hi fou construït el castell de Banyoles, actualment enrunat, en un indret on hi havia hagut una població ibèrica (anomenada el Castellet de Banyoles).
Els primers anys del segle XV fou adquirit per la ciutat de Barcelona, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment de blat de les planes del Segre i d’Aragó; hi fou construïda una llotja (1408) per tal d’emmagatzemar-hi el blat que arribava per via fluvial i que era transportat fins a Miramar per una carretera feta fer igualment per Barcelona (1410).
Esdevinguda inutilitzable la llotja de Banyoles a causa de l’apartament del llit del riu, el camí fou allargat fins a Móra d’Ebre.
(Barberà de la Conca, Conca de Barberà)
Despoblat. Situat a prop d’Ollers, vora el riu d’Anguera.
Els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, el 1076 donaren a repoblar el lloc.
Despoblat. Era una antiga parròquia situada a la dreta del Segre, entre les d’All i Olopte, a l’indret de l’actual mas Revetllat, construït el 1593, junt a l’església de Sant Jaume d’Alf, avui desapareguda.
Despoblat, situat prop de la carena que limita la vall de l’Ebre per l’est, entre el coll de l’Alba i la serra del Boix.
El segle XIV era habitat per 7 famílies i pertanyia a la ciutat de Tortosa.
Despoblat, antic poble de contribució d’aquesta ciutat.
És d’origen pre-ibèric i es troba en una eminència del terreny al pla de Vilanoveta, sector del pla de Lleida a l’esquerra del Segre.
Dades dels Països Catalans 