Arxiu d'etiquetes: demarcacions històriques

Xúquer, governació dellà *

Deixa un comentari

(País Valencià)

Veure> governació de Xàtiva  (antiga demarcació, 1304-1707).

Xixona, governació dellà *

Deixa un comentari

(País Valencià)

Veure> governació d’Oriola  (antiga demarcació, 1304-1707).

Xixona, governació de -1707/1833-

3 Respostes

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xixona.

Comprenia les foies de Xixona i de Castalla, la vall de Biar, el terme de l’Alforí i, separats per la governació d’Alacant, els termes d’Elx, i de les Salines d’Elda.

Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

Xàtiva, província de

1 Resposta

(País Valencià, 1822 – 1832)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern liberal. El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera.

Les serres d’Ontinyent, de Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia.

Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes.

Xàtiva, governació de -1707/1833-

3 Respostes

(País Valencià, 1707 – 1833)

(o de Sant Felip)  Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xàtiva (o de Sant Felip).

Comprenia la Costera (excepte la vall de Montesa), la Vall d’Albaida (excepte l’Alforí i Agullent), la Valldigna, un sector de la Safor i de la Ribera Alta.

Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

Xàtiva, governació de -1304/1707-

6 Respostes

(País Valencià, 1304 – 1707)

Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d’origen medieval, subsistí fins a la Nova Planta.

Comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i la línia de Biar a Busot, límit meridional del Regne de València des de la conquesta de Jaume I fins a la incorporació de la meitat del Regne de Múrcia, el 1305.

El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt seu. En 1565-72 tenia 102.478 hab (22.773 focs).

Fou anomenada també governació dellà Xúquer.

Vilafranca de Conflent, vegueria de

3 Respostes

(Catalunya Nord, 1126 – 1790)

Antiga demarcació administrativa. Comprenia tot el Conflent juntament amb la sots-vegueria de Capcir.

És esmentada pocs anys després de l’annexió del comtat de Cerdanya (al qual pertanyia l’antic pagus de Conflent), i fou anomenada inicialment vegueria de Conflent.

Persistí fins a la Revolució Francesa, que fou integrada al districte de Prada, nova capital de la comarca.

Vilafermosa, arxiprestat de

1 Resposta

(Alt Millars, ? – 1960)

Antiga demarcació eclesiàstica, centrada en la vila de Vilafermosa, que constituí fins el 1960 (que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat) un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa.

Comprenia tota la comarca, excepte Fanzara (que pertanyia a Tortosa) i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina (que pertanyia a Sogorb).

Vernissa, cavalleria de

Deixa un comentari

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

(o alqueria de Vernissa)  Possessió que fou concedida en feu i en servei d’un cavaller armat el 1315 pel rei Sanç I de Mallorca, al seu escuder Guillem d’Oms, com a satisfacció de les quantitats de diners que el rei devia al seu difunt sogre Miró Despalau.

Passà per enllaç matrimonial (segle XVI) als Puigdorfila, i després (segle XVII) als Serra, els quals la donaren a la confraria de la Puríssima Concepció del convent de Sant Francesc de Mallorca.

Valls del Vinalopó, les

Deixa un comentari

(Vinalopó Mitjà)

Antiga comarca, a la regió d’Alacant, que des de principis del decenni del 1990 s’inclou a la comarca actual.