(França, maig 1350 – Besiers, França, 16 setembre 1371)
Princesa de França. Filla de Felip IV de Valois i de Blanca de Navarra.
Promesa (1370) amb l’infant Joan, fill gran de Pere III el Cerimoniós i futur rei Joan I.
Abans, però, hagué de renunciar els seus drets a la corona de França, i en el viatge d’anada a Catalunya morí de malaltia.
(Foix, França, després 1305 – Catalunya, 1358)
Comtessa d’Empúries, Ribagorça i Prades. Filla del comte Gastó I de Foix i de Joana d’Artois.
Es casà a Castelló (1331) amb un fill del rei Jaume II, el comte Pere I d’Empúries.
Dels seus quatre fills, Alfons fou duc de Gandia i marquès de Villena, i Joan comte de Prades.
(Barcelona, 7 novembre 1344 – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1384)
Comtessa d’Empúries. Filla de Pere III el Cerimoniós i de Maria de Navarra.
A causa d’interessos dinàstics va ésser objecte de tractes matrimonials amb Enric de Trastàmara, Joan II de França i Pere I de Castella, entre d’altres. Finalment, es casà a Barcelona (1373) amb el comte Joan I d’Empúries, cosí del seu pare.
Sembla que morí a conseqüència d’un mal tracte que rebé de Pere III davant la Cort quan intercedia a favor del seu marit, Joan I, en rebel·lia i perseguit pel rei.
Fou enterrada a Poblet.
(Daroca, Aragó, octubre 1375 – València, setembre 1407)
Comtessa de Foix. Filla del duc de Girona, el futur Joan I de Catalunya, i la seva primera esposa, Mata d’Armanyac.
Sembla que no assolí una normalitat mental, cosa que no li impedí el matrimoni amb Mateu de Foix, el qual, ajudat de milícies estrangeres, envaí el Principat i reivindicà els drets de Joana a la corona catalano-aragonesa, enfront de Martí I. L’escomesa fou detinguda sobretot gràcies al comandament de Pere II d’Urgell.
Un cop mort Mateu de Foix, Joana tornà a Catalunya i morí sense fills.
(Balaguer, Noguera, 12 març 1409 – Coïmbra, Portugal, 17 setembre 1459)
Duquessa de Coïmbra. Filla gran del comte Jaume II d’Urgell el Dissortat, i de la infanta Isabel d’Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós. Nasqué abans d’hora però feliçment, després d’una caiguda de la seva mare.
Condemnat a presó perpètua el seu pare (1413), Isabel visqué amb la mare a Alcanar, Saragossa i Sixena. El rei Ferran I d’Antequera féu retirar de Sixena Isabel i la seva germana Elionor, les quals foren educades a Castella. El 1424 Alfons IV el Magnànim els nomenà per tutor el canonge Guillem de Barutell.
Fou casada amb Pere, duc de Coïmbra. Fill seu fou Pere, conestable de Portugal, que els catalans havien de triar per rei (Pere IV) el 1464.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Comtessa de Cardona. Filla del comte Jaume I d’Urgell i de Cecília de Comenge, germana del comte Pere II i tia de Jaume II el Dissortat.
Fou la tercera muller d’Hug Folc II de Cardona i li donà tres filles: Elfa, Marquesa i Aldonça, les quals es casarien, respectivament, amb el comte Joan II d’Empúries, amb Galceran de Santa Pau i amb Guerau Alemany de Cervelló.
Restà vídua el 1400.
(Catalunya, segle XIV – 1403)
Dama. Filla petita de Pere de Prades i de Joana de Cabrera.
El 1395 morí el seu pare, quan el títol comtal de Prades pertanyia encara al seu avi Joan.
Com la seva mare i les seves germanes -una d’elles Margarida, futura reina-, fou protegida pel rei Martí l’Humà, el qual negocià el seu matrimoni amb Francesc de Ventimiglia, fill d’un dels més poderosos barons sicilians, però morí tanmateix poc abans de casar-se.
(Barcelona, 1376 – Alcolea de Cinca, Aragó, 28 gener 1424)
Comtessa d’Urgell. Filla de Pere III el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià.
Fracassat el projecte de matrimoni amb el duc Joan de Neuburg, fill segon del rei Robert I de Germània (1401), es casà (1407) amb Jaume II d’Urgell, que el 1408 esdevingué sobirà del comtat.
En produir-se la revolta d’aquest (1413), adoptà, sense èxit, una actitud conciliadora; obtingué que Ferran I d’Antequera no el condemnés a mort. Els seu béns, però, entre els quals el dot, de 50.000 lliures, li foren confiscats (1413).
Des del 1414 residí a Saragossa, Sixena i Alcolea de Cinca, població que li fou lliurada (1417) per Alfons IV el Magnànim en retornar-li els béns que hom li havia segrestat.
(País Basc, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Dama noble. Filla de Juan Alonso de Haro, senyor de los Cameros. Fou la segona muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona.
El prestigi i les bones relacions del seu pare amb el rei Jaume II foren útils perquè el monarca perdonés a Ramon Folc els incidents provocats per aquest, el 1321, contra els veguers de Berga i de Manresa.
Fills seus foren el futur vescomte Ramon Folc VII, Guillem, que morí sense successió, i potser Hug o Hug Folc, que per dos anys fou comte d’Empúries.
(Catalunya, segle XI – 1079)
(o de Balsareny) Comtessa de Barcelona. Segona muller de Berenguer Ramon I el Corbat (1027), al qual li donà dos fills: Guillem I d’Osona i Bernat.
Pertanyia a una família molt coneguda i era neboda del conseller comtal Gombau de Besora.
El testament del comte li concedí el condomini del comtat d’Osona, al costat del seu fill Guillem, mentre no es tornés a casar. Guisla no es beneficià gaire temps d’aquella disposició, perquè no trigà a contraure segon matrimoni amb el vescomte de Barcelona Udalard II.
Fins a data recent hom havia cregut que pertanyia a la casa comtal d’Empúries. Actualment sembla predominar la nova identificació dins el casal de Balsareny.
Dades dels Països Catalans 