(Òtranto, Itàlia, 1481)
Acció bèl·lica de Ferran II el Catòlic amb forces castellanes.
És considerada la primera acció bèl·lica internacional de Castella, que en el regnat de Ferran II inicià la suplantació de Catalunya-Aragó a Itàlia i en altres indrets.
(Prato, Itàlia, 1335 – 1410)
Mercader. L’any 1393 creà la delegació de la seva companyia a Barcelona, nascuda com a filial de la de Gènova i independitzada des del 1396, amb les filials de València (1393) i de Mallorca (1394).
La filial de València es dedicà a la compra de llana al Maestrat, Aragó i Castella, de grana, arròs, fruita seca, etc, i la de Mallorca, a la compra de llana menorquina, sal d’Eivissa, productes barbarescs dels que arribaven a Mallorca, etc. Barcelona era el centre financer.
(Càller, Sardenya, Itàlia, 22 agost 1920 – Roma, Itàlia, 20 agost 1987)
Historiador. Catedràtic d’història medieval a la universitat de Càller (1959). Ha promogut les recerques arxivístiques, especialment als territoris de la corona catalano-aragonesa. Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ha publicat molts estudis sobre política, societat i economia en els segles XIV i XV, com: I parlamenti di Alfonso il Magnanimo (1953), La politica italiana di Ferdinando I d’Aragona (1954), Medioevo aragonese (1958), La politica italiana di Martino il Vecchio (1962), Il feudalesimo in Sardegna (1968), Sibilla di Fortià, regina d’Aragona (1969), Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere “el Cerimoniós” (1975), I catalani nel Mediterraneo nel Basso Medioevo: aspetti e problemi (1983).
(Anagni, Itàlia, 1220 – Roma, Itàlia, 11 octubre 1303)
(Benedetto Gaetani) Papa (1294-1303). Procurà d’aïllar la branca catalano-siciliana en el tractat d’Anagni.
D’altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya-Aragó la investidura de Còrsega i Sardenya (1297) i l’animà a la lluita contra Frederic II de Sicília.
La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs (butlla Redemptor mundi, del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la Santa Seu) fracassà quan aquest optà per no dur endavant la lluita armada contra el seu germà (1297).
(Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit a les Dues Sicílies el 1742 per Carles III al coronel Jerónimo-José de Baños-Piedrola y de Utrera, mort a Barcelona el 1796 essent tinent general.
S’havia casat a Barcelona (1757) amb Manuela de Sentmenat i de Cartellà, filla del marquès de Castelldosrius, i fou governador militar de Barcelona i comandant interí de l’exèrcit de Catalunya.
(Barletta, Pulla, Itàlia, 13 setembre 1503)
Fet d’armes esdevingut durant la guerra entre Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya-Aragó per la possessió de la Capitanata.
El combat enfrontà tretze cavallers italians contra tretze de francesos, que foren vençuts per aquells.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 