Arxiu d'etiquetes: dames

Sant Climent, Elisenda de

1 Resposta

(Lleida, 1220 – 1275)

Dama. De casada visqué a Pollença. Caigué presonera, amb el marit i la filla, dels pirates tunisencs que atacaven les costes mallorquines.

A Tunis, l’emir dit pels cristians Miralmomoní prengué per muller la joveníssima filla d’Elisenda, Guillemona, que es canvià el nom pel de Rocaia.

Morí per aquest temps el marit d’Elisenda, la qual restà al palau de l’emir fins que es casà en segones núpcies amb el famós mercader Arnau de Solsona. Anà amb aquest a viure a Lleida.

A la insabuda d’aquell s’endugué de Tunis una relíquia que era considerada el Sant Drap de la Passió de Crist. Li havia estat donada en secret per la seva filla, que restava a Tunis i que preferia que la relíquia passes a terres cristianes.

Poc després l’emir entaulava una acció diplomàtica enèrgica prop de Jaume I de Catalunya, demanant la restitució del Sant Drap i acusant directament Elisenda d’haver-lo sostret. El marit Arnau de Solsona, que sembla haver ignorat de bona fe el robatori, negà l’acusació contra la muller i fins fou empresonat per ordre del rei, que desitjava complaure l’emir.

Tenint per defensor el famós jurista Guillem Sasala, Elisenda i Arnau acabaren per resoldre el plet mitjançant el pagament de 3.000 dobles d’or, tot i que Elisenda no es confessaria possessora de la relíquia.

Només davant el seu marit, i trobant-se ja a les portes de la mort, reconegué el fet. Al cap d’uns anys Arnau de Solsona faria donació del Sant Drap al bisbe de Lleida.

Seria venerat a la seu lleidatana fins al 1936.

Sança d’Urgell

3 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1093/1122)

Comtessa d’Empúries. Filla del comte Ermengol IV d’Urgell i probablement, de la seva primera esposa, Llúcia.

Fou casada vers el 1067 amb el comte Hug II d’Empúries, quan aquest encara no havia succeït el seu pare, Ponç I.

Fou hereva a manca del seu germà Guillem.

El seu fill fou Ponç II d’Empúries.

Sança de Provença

1 Resposta

(Ais de Provença, França, 1225 – Berkhamsted, Anglaterra, 9 novembre 1261)

Comtessa de Cornualla. Filla tercera del comte Ramon Berenguer V de Provença, el qual la nomenà hereva del comtat i la prometé en matrimoni, d’acord amb Jaume I de Catalunya, al comte Ramon VII de Tolosa (1241), però no aconseguí la dispensa pontifícia.

Llavors el seu pare nomenà hereva la filla petita Beatriu, i casà (1242) Sança amb Ricard d’Anglaterra, comte de Cornualla.

Sança de Castella -comtessa Barcelona-

3 Respostes

(Castella, vers 1006 – Barcelona, 26 juny 1027)

Comtessa de Barcelona. Filla del comte Sanç Garcia de Castella.

Primera muller de Berenguer Ramon I de Barcelona, amb el qual s’hi casà el 1021, i ell l’associà al govern.

Li donà dos fills: el futur Ramon Berenguer I i Sanç Berenguer.

Sança de Barcelona

3 Respostes

(Catalunya, vers 1057 – 1095)

Comtessa de Cerdanya. Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló.

Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell.

El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II.

Sança d’Aragó i d’Hongria

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Jerusalem, Palestina, abans 1291)

Infanta. Una de les filles de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria.

El 1253 havia estat previst el seu matrimoni amb Tibau el Jove de Navarra, que resultà inefectiu.

Féu un viatge en peregrinació a Terra Santa. Hi restà, servint anònimament a l’hospital de Sant Joan de Jerusalem, on moriria.

Les seves restes foren dutes a Catalunya i enterrades al convent de Vallbona, on eres les despulles de la seva mare.

Sagué, Sibil·la de

Deixa un comentari

(Cerdanya, segle XIII – Barcelona, segle XIII)

Amistançada de Jaume I. Sembla haver estat la darrera unió del rei, als dos últims anys de la seva vida. No n’hagué fills.

Visqué retirada a Barcelona, en excel·lent posició econòmica. L’infant Alfons -futur Alfons III el Benigne– pretengué en una ocasió estatjar-se a casa seva, idea que no dugué a terme per haver-ho impedit el rei Jaume II, nét del qui fou l’amistançat de Sibil·la.

Sagué, Sibil·la de

Deixa un comentari

(Cerdanya, segle XIII – Pallars, segle XIII)

Dama. El 1235 es casà amb Roger de Comenge, comte de Pallars.

N’hagué un fill, Arnau Roger, que heretà del seu pare el Pallars, mentre Comenge anava a Roger, fill natural del seu marit i de Cecília de Forcalquier.

Saga, Sibil·la de

6 Respostes

(Berga, Berguedà, vers 1245 – Barcelona, 1320)

Dama noble. Filla dels senyors de Berga. Es casà amb Arnau de Cabrera, de qui tingué cinc fills.

Es convertí en l’amant del rei Jaume I, que també havia estat amant de la seva sogra, Guillema, i el 1275 abandonà definitivament el seu marit. Intentà l’anul·lació matrimonial, que no li fou concedida, i convisqué amb el rei fins a la mort d’aquest, el 1276.

Instal·lada després a Barcelona, fou amiga i consellera dels reis Pere II, Alfons II i Jaume II. A la seva mort deixà bona part dels béns al convent de Montsió.

Safortesa -llinatge-

5 Respostes

(Illes Balears, segle XII – segle XVII)

Llinatge. Establert al regne de Mallorca, arran de la conquesta, i també al de Valencia.

El genearca fou el mercader Bernat de Safortesa (Catalunya, segle XII – Illes Balears, després 1230)  Mercader.

El seu besnét fou Pere de Safortesa i Colomines (Illes Balears, segle XIV – 1395)  Magnat. Fou anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna. Adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero. Fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà. En el seu testament establí un fidecomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu nét Ramon de Safortesa i Burguès. L’única filla de Pere fou:

Francesquina de Safortesa i de Marí (Illes Balears, segle XIV)  El 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont i de Catalina Sorià i Sallambé. Llur fill gran es digué Gregori Burguès i de Safortesa (i algunes vegades Gregori Sallambé). El fill segon fou l’hereu de l’avi matern, i per això es digué Ramon de Safortesa i Burguès.