(Catalunya, segle XVI)
Filla de Pere de Vallgornera i de Fontcoberta, i de Rafaela de Sarraí i de Peguera. Fou la darrera representant de la línia dels senyors de Vilanova de la Muga.
Portà l’herència als seus descendents i del seu marit, Miquel Marc de Montagut i de Llupià, que adoptaren el cognom de Vallgornera i foren creats marquesos de Vallgornera, títol que avui porten els Balle.
Fou germà seu Joan de Vallgornera i de Sarraí (Catalunya, segle XVI).
Eren filles de Galceran (I) de Vallgornera i de Foixà.
Melciora de Vallgornera i de Llupià (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Darrera membre de la línia de Vilanant. Aportà l’herència als seus descendents i als del seu marit Miquel de Salbà i de Vallseca, senyor de Santiga, que foren creats marquesos de Vilanant.
Menciana de Vallgornera i de Llupià (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Muller de Maties d’Orís i de Foixà, senyor d’Orís. L’herència del seu pare passà als seus descendents i del seu marit, que avui dia són els Sentmenat, marquesos de Castelldosrius.
(Catalunya, segle XI – Pallars Jussà, vers 1100)
Comtessa de Pallars Jussà. Filla del magnat Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger.
El 1055 es casà amb el comte Ramon V de Pallars Jussà, que, veient obstruïda l’expansió natural del comtat vers el sud per les possessions urgelleses de la serra del Montsec i de la vall d’Àger, segurament cercava amb aquest matrimoni una solució a aquest problema.
Segons alguns historiadors, Valença aportà en dot la conca de Tremp; per part seva, Ramon V li donà (1056) diversos castells.
Figura sovint al costat del seu marit en documents de caràcter feudal de la segona meitat del segle XI.
(Pallars Jussà, segle XII – 1182)
Comtessa de Pallars Jussà (1177-82). Filla del comte Ramon VI, a la mort del qual li deixà, en un testament del 1177, el comtat de Pallars Jussà, un honor que tenia pel rei de Catalunya-Aragó, una altra que tenia pel comte d’Urgell i uns béns a la Cerdanya i el Conflent, tot sota la guarda i batllia de la seva àvia Òria d’Entença.
Per part seva, Òria féu testament pel maig de 1178, i encomanava la tutela de Valença al comte rei Alfons I el Cast. Tanmateix, Valença governà poc temps, i morí sense successió.
En compliment del testament del seu avi Arnau Mir I, el comtat passà aleshores a Dolça de So, que el donà a Alfons I el Cast.
(Aragó, segle XIII)
Dama. Filla del noble Eiximèn d’Urrea. Es casà amb Ferran Sanxis de Castre, fill natural de Jaume I.
En restà tràgicament vídua el 1275, quan Ferran fou negat al riu Cinca per ordre de l’infant Pere.
Tingué del seu marit un fill, Felip Ferrandis de Castre, que havia de continuar el llinatge.
Veure> Isabel d’Urgell i d’Aragó (duquessa de Coïmbra, 1409-59).
(Catalunya, segle XI)
Pubilla d’Arnau Mir de Tost, vescomte d’Àger.
Es casà amb Ponç I Guerau de Cabrera. Aportà a la rica família d’aquest el gran patrimoni d’Àger.
Devers el 1066 nasqué d’aquest enllaç Guerau II Ponç de Cabrera.
(Catalunya, segle XIII)
Filla de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, germana d’Hug, lloctinent del vescomtat de Bas, el qual, al morir sense successió a Marsella (1221), cedí hereditàriament la lloctinència a Eldiardis, que era casada amb Ramon de Palau.
El 1231 un fill seu, Simó de Palau, es casà amb Gueraua d’Anglesola, i Eldiardis traspassà en aquella avinentesa la lloctinència a Simó.
La seva filla Constança es casà amb el vescomte Jofre III de Rocabertí.
(Catalunya, segle XIII – 1241)
Dama. El 1217 es casà amb el vescomte Ramon Folc de Cardona. Aportà al patrimoni cardoní les viles de Solsona i d’Arbeca.
Hagué del seu marit diversos fills: Ramon Folc, hereu del vescomtat, Brunissenda, casada amb Roger de Foix, i Sibil·la, maridada amb Guerau Alemany de Cervelló.
Testà el 1241.
(Franja de Ponent, segle X – 1011/17)
Comtessa de Ribagorça (1003-v1011). Filla del comte Ramon III i de Garsenda de Fesenzac.
En morir el seu pare, cap a l’any 960, participà en el govern al costat dels seus germans Unifred II, Arnau I i Isarn I i, en morir aquests sense successió legítima, els succeí al capdavant del comtat.
Durant els seus anys de govern personal, el cabdill cordovès Abd al-Malik devastà la plana de Ribagorça, prengué la seu de Roda, on apressà el bisbe Eimeric, i arribà fins a Rallui i Nocelles (1006). Cercant ajut i protecció, vers el 1008 es casà amb el seu oncle i veí el comte Sunyer I de Pallars, que l’ajudà en el govern, però aviat restà vídua (cap al 1011).
Cridà aleshores a la regència del comtat el seu nebot Guillem II, fill il·legítim del seu germà Isarn I, que habitava a la cort de Castella, i es retirà del govern.
Dades dels Països Catalans 