Arxiu d'etiquetes: dames

Sibil·la d’Empúries

15 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Vescomtessa de Cardona. Filla de Ponç Hug IV d’Empúries. Es casà amb el vescomte Ramon Folc V de Cardona, després que aquest restà vidu d’Esclaramonda de Foix.

Fills seus foren. Ramon Folc VI, vescomte de Cardona, Bernat Amat, senyor de Rupit i cap i branca dels Cardona de Torà, Ramon, que anà a Sicília el 1282 i hi arrelà amb una altra branca familiar, Hug, ardiaca de Barcelona, i Sibil·la, casada amb Àlvar d’Àger.

El 1281, amb el seu fill Hug, fou garantidora del seu fill el vescomtat perquè aquest obtingués el perdó reial després d’un llarg període de rebel·lió.

Sibil·la de Montcada

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1250 – abans 1299)

Comtessa d’Urgell. Filla del senescal Pere (I) de Montcada i d’Aragó i de Sibil·la d’Abarca.

Fou la primera muller del comte Ermengol X d’Urgell, amb qui no tingué fills.

Sibil·la de Cerdanya

2 Respostes

(Catalunya, segle XI – vers 1141)

Vescomtessa de Cerdanya (vers 1134-vers 1141). Era filla de Ramon, darrer vescomte de Cerdanya. Es casà amb Pere Ramon de Castellbó, vescomte d’Urgell.

Per haver-se extingit el comtat de Cerdanya, incorporat al de Barcelona, se n’extingí també el vescomtat. Aquest en donà una part, els castells de Sant Martí, Queralt i Miralles, a Pere Ramon, el marit de Sibil·la, el 1126, encara que la resta del vescomtat cerdà passaria a la família d’Urtx.

Pere Ramon es titulà aleshores vescomte de Castellbó i no d’Urgell, pel nom de les possessions que ja tenia.

Fill de Sibil·la i de Pere Ramon fou Ramon I de Castellbó.

Sibil·la I de Pallars i de Ventimiglia

12 Respostes

(Catalunya, 1282 – 1330)

Comtessa de Pallars Sobirà (1295-1327). Filla d’Arnau Roger I de Pallars i de Làscara de Ventimiglia, romangué sota la protecció d’Alfons II de Catalunya-Aragó, mentre que el seu comtat era regit per Ramon Roger I.

Mort aquest (1294), Sibil·la aconseguí que Jaume II li reconegués els seus drets sobre el comtat pallarès. Ben aviat la novella comtessa s’hagué d’enfrontar amb la invasió d’Arnau d’Espanha, de la casa de Comenge, que també reivindicava els drets al mateix comtat.

A favor de Sibil·la intervingueren els nobles pallaresos Roger d’Erill, Guillem de Castellfollit i Ricard de Mur, com també fou decisiva la col·laboració de les forces reials de Jaume II. El 1297 se signà una treva, que Arnau no complí.

Durant aquest temps Sibil·la havia contret matrimoni amb Hug (VII) de Mataplana, fill de Ramon (II) d’Urtx, el qual tenia possessions a les Garrigues i al Baix Llobregat.

Forces transpirinenques acabdillades pels Comenge i els Foix repetiren les invasions al comtat de Pallars (1298, 1310 i 1327), però els exèrcits comtals i reials en frustraren els intents d’ocupació.

L’hereu de Sibil·la i d’Hug, Arnau Roger II, es casà amb Urraca d’Entença, germana de Teresa, nora de Jaume II. Els altres fills seus foren Ramon Roger II, comte de Pallars, car Arnau Roger II morí sense fills el 1343, Robert Bernat i Artau, senyors de Mataplana.

Santapau i de Ribelles, Joana de

1 Resposta

(Catalunya, segle XV – vers 1456)

Dama. Era la filla menor d’Hug (III) de Santapau i de Saportella, i de Beatriu de Ribelles. Es casà el 1393 amb Berenguer d’Oms.

Sembla que ella i el seu marit, mitjançant préstecs i hipoteques, adquiriren drets irresistibles sobre la baronia de Santa Pau. El 1445, mort sense successió masculina Hug (V) de Santapau, nebot de Joana, la baronia fou adjudicada a aquesta en virtut d’una sentència de la cúria de Besalú, fet que posaria la possessió en mans dels Oms.

La decisió perjudicà les filles de l’esmentat Hug i la vídua d’aquest, Damiata de Centelles. Hi hagué confirmació de la resolució per noves sentències dictades a Barcelona el 1446 i a Perpinyà el 1449. Restà vídua per aquest temps.

Fills seus foren Carles, Bernat i Berenguer d’Oms. Deixà al tercer la baronia de Santa Pau i la senyoria annexa de Finestres.

Santa Eugènia, Sança de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Dama. Era filla de Bernat de Santaeugènia.

Per haver mort el seu germà Ponç Guillem de Torroella, rebé del seu pare, probablement encara en vida d’aquest, la senyoria de Torroella de Montgrí.

Casada amb Guerau VI, vescomte de Cabrera, permutà al costat d’aquest la senyoria de Torroella per la de Vilademuls, que era dels Rocabertí.

Filla seva fou Marquesa de Cabrera, que es casà amb el comte Ponç V d’Empúries.

Sant Climent, Elisenda de

1 Resposta

(Lleida, 1220 – 1275)

Dama. De casada visqué a Pollença. Caigué presonera, amb el marit i la filla, dels pirates tunisencs que atacaven les costes mallorquines.

A Tunis, l’emir dit pels cristians Miralmomoní prengué per muller la joveníssima filla d’Elisenda, Guillemona, que es canvià el nom pel de Rocaia.

Morí per aquest temps el marit d’Elisenda, la qual restà al palau de l’emir fins que es casà en segones núpcies amb el famós mercader Arnau de Solsona. Anà amb aquest a viure a Lleida.

A la insabuda d’aquell s’endugué de Tunis una relíquia que era considerada el Sant Drap de la Passió de Crist. Li havia estat donada en secret per la seva filla, que restava a Tunis i que preferia que la relíquia passes a terres cristianes.

Poc després l’emir entaulava una acció diplomàtica enèrgica prop de Jaume I de Catalunya, demanant la restitució del Sant Drap i acusant directament Elisenda d’haver-lo sostret. El marit Arnau de Solsona, que sembla haver ignorat de bona fe el robatori, negà l’acusació contra la muller i fins fou empresonat per ordre del rei, que desitjava complaure l’emir.

Tenint per defensor el famós jurista Guillem Sasala, Elisenda i Arnau acabaren per resoldre el plet mitjançant el pagament de 3.000 dobles d’or, tot i que Elisenda no es confessaria possessora de la relíquia.

Només davant el seu marit, i trobant-se ja a les portes de la mort, reconegué el fet. Al cap d’uns anys Arnau de Solsona faria donació del Sant Drap al bisbe de Lleida.

Seria venerat a la seu lleidatana fins al 1936.

Sança d’Urgell

4 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1093/1122)

Comtessa d’Empúries. Filla del comte Ermengol IV d’Urgell i probablement, de la seva primera esposa, Llúcia.

Fou casada vers el 1067 amb el comte Hug II d’Empúries, quan aquest encara no havia succeït el seu pare, Ponç I.

Fou hereva a manca del seu germà Guillem.

El seu fill fou Ponç II d’Empúries.

Sança de Provença

1 Resposta

(Ais de Provença, França, 1225 – Berkhamsted, Anglaterra, 9 novembre 1261)

Comtessa de Cornualla. Filla tercera del comte Ramon Berenguer V de Provença, el qual la nomenà hereva del comtat i la prometé en matrimoni, d’acord amb Jaume I de Catalunya, al comte Ramon VII de Tolosa (1241), però no aconseguí la dispensa pontifícia.

Llavors el seu pare nomenà hereva la filla petita Beatriu, i casà (1242) Sança amb Ricard d’Anglaterra, comte de Cornualla.

Sança de Castella -comtessa Barcelona-

3 Respostes

(Castella, vers 1006 – Barcelona, 26 juny 1027)

Comtessa de Barcelona. Filla del comte Sanç Garcia de Castella.

Primera muller de Berenguer Ramon I de Barcelona, amb el qual s’hi casà el 1021, i ell l’associà al govern.

Li donà dos fills: el futur Ramon Berenguer I i Sanç Berenguer.